Instinto

FITXA
=====
Títol: Instinto
Autor: Amanda Hocking
Il·lustrador: -
Edició: Planeta, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: vampirs, amor


RESSENYA
=========

Fa uns dies, vaig veure en un article que aquesta novel•la havia estat un gran èxit a internet. L'autora, Amanda Hocking, farta de portar-la a editorials i que li tanquessin portes, la va penjar a Amazon i ja ha venut més d'un milió de còpies -amb uns beneficis, per cert, desorbitants!!!-.

Al cas, que em va cridar l'atenció i vaig voler donar una nova oportunitat a una novel•la de vampirs, cosa que creia que no faria mai més després de l'empatx dels darrers anys. Doncs la veritat és que el llibre no està malament, però em sorprèn que hagi venut tantíssims exemplars...

Us explico, la història comença quan l'Alice, una noia de 17 anys, coneix a en Jack. Des del principi se sent atreta per ell, tot i que no sap què és el que l'atrau exactament (físicament no és el seu tipus, però com a persona hi ha moltes coses que la criden, sobretot els enigmes que l'envolten). Comencen essent molt bons amics, però tots dos saben que en el fons hi ha alguna cosa més que amistat. La cosa es complica quan coneix la família d'ell, una família molt diferent a la seva -rica, guapíssims tots, esplendorosos...- i més en concret quan coneix el seu germà petit, en Peter. Només veure'l, l'atracció física cap a ell és brutal i la fa parar boja. I ja tenim el dilema! Ja hi tornem a ser amb el triangle amorós més repetit en les novel•les juvenils d'aquesta mena: noi guapo però raret vs noi normalet però súper bona persona. I no us explico més, per a no xafar la guitarra a qui se'l vulgui llegir.

Tot i enganxar des del principi té massa reminiscències d'altres novel•les d'aquest gènere (Crepúsculo, Crónicas vampíricas...). Va molt al gra, el que la fa molt àgil, però et dóna la sensació que tot passa massa ràpid, com per exemple quan se n'adona que en Jack és un ésser diferent (home llop, vampir...) com si fos la cosa més normal de món! I encara al•lucines més quan ja sap que en Jack i en Peter són vampirs i ella no té cap mena de cavil•lació a l'hora de voler-se convertir. Pel meu gust, tot és massa precipitat.

Si ens mirem fredament la novel•la, té tots els elements garantits per a ser un best seller juvenil (agilitat de trama, triangle amorós, temàtica vampírica...), però em sorprèn que hagi tingut tant d'èxit, ja que és una còpia refregida de molts predecessors seus. Esperava, la veritat, una cosa més novedosa veient l'èxit que ha tingut dins un món plagat d'històries similars.

Aquesta és la primera entrega d'una pentalogia -Lazos de sangre-. Potser els següents llibres són millors, la criatura va creixent i madura desvinculant-se d'atres sagues.

De totes maneres, per a tots aquells a qui els agrada aquest gènere, és una novel•la ideal per a llegir una tarda aborrida de diumenge.

El vampir Ladislau

FITXA
=====
Títol: El vampir Ladislau
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Fernando Falcone
Edició: Edicions Bromera, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========


L’editorial Bromera va presentar a finals de 2010 una nova col•lecció terroríficament divertida per a primers lectors: El Bagul dels Monstres. Una sèrie que compta, fina al moment, amb deu títols en els quals els protagonistes són monstres o criatures de l’imaginari infantil relacionats amb la por, presentats amb molt d’humor i fantasia. En cadascun d’aquests llibres se’ns presenten històries en les quals trobem des d’una bruixa cansada de la seva rutinària vida de conte, un vampir que necessita anar a la consulta del dentista, un zombi mandrós, un esquelet que anhela convertir-se en futbolista, un monstre de l’armari que ja és prou gran com per independitzar-se i, fins i tot, una mòmia amoïnada per el tancament del museu on viu. Un munt d’històries enginyoses tractades amb un fantàstic sentit de l’humor, amb les que l’autor desmitifica a grans ‘dolents’ de sempre, obrint així, el camí per a perdre la por amb una lectura ben entretinguda.

L’editorial va publicar aquests títols amb un format senzill, de tapa tova i mida 17 x 22,5, potser aquesta seria la única pega que podia posar-se-li, ja que aquest format no permetia apreciar el magnífic treball que s’ha fet amb les il•lustracions, ara però, ens han sorprès gratament amb una nova edició d’un dels títols d’aquesta col•lecció amb format d’àlbum il•lustrat.

Amb aquest títol, El Vampir Ladislau, coneixereu en Ladislau. Camacurt i de cap boterut, que pateix un gravíssim problema: els seus queixals no estan afilats i així, ni fa por ni pot mossegar colls suculents. Entre els que no se’l creuen i els que fugen espantats les coses se li compliquen força, i és que, la vida d’un vampir també pot ser molt dura!

Us animo a descobrir les sensacionals il•lustracions de Fernando Falcone, dotades d’un realisme i moviment espectaculars, un artista amb un estil molt personal, proper a explotar el costat fosc de les coses però alhora amb un contrapunt humorístic, que aconsegueix resultats espectaculars i que, amb la nova edició d’aquest títol, ens permet gaudir-ne extensament.

Mi abuelo Carmelo

FITXA
=====
Títol: Mi abuelo Carmelo
Autor: Dani Torrent
Il·lustrador: Dani Torrent
Edició: Pontevedra: Kalandraka Ediciones, 2011
Edat: de 3 a 6
Temàtica: els avis, la mort.


RESSENYA
=========
Pot semblar un llibre més sobre la mort, i ho és, però en Dani Torrent aconsegueix parlar-ne amb senzillesa i alhora amb un munt de detalls que destilen tendresa.

La història, senzilla i ben trabada, ens acosta als records i la relació entre avi i nét. La il•lustració, que inclou fragments de postals i cartes reals (potser entre ells dos?), transmet tendresa i malenconia sense ser trista.

Del text de la presentació del llibre que va fer Caterina Riba, en destaco un fragment:
‘Mi abuelo Carmelo, està basat en les seves pròpies vivències i explica la relació amb el seu avi patern Carmelo, al qual envia una carta tant impregnada de tendresa com les atencions que aquest li dedicava quan ell era petit. És una carta, tal i com veiem en la portada i en els fragments de postals que s’insereixen en les pàgines interiors, que va adreçada als núvols de pluja, a les orenetes quan volen arran de terra i a les tardes d’infantesa en les quals l’absència de l’avi es fa present’.

Podeu veure algunes de les il•lustracions i altres del mateix autor al seu portfolio i al seu bloc.

Nada pura 100%

FITXA
=====
Títol: Nada pura 100%
Autor: Javier Sáez Castán
Il·lustrador: Javier Sáez Castán
Edició: Anaya, 2011
Edat: a partir de 10 años
Temàtica:


RESSENYA
=========
Señor Castán: usted me desconcierta. Y creo que no soy la única, porque ¿cómo si no se explica la ausencia de críticas, reseñas u otras opiniones sobre este libro por esos mundos de Internet? Sí, lo confieso... he intentado buscar las opiniones de terceros, para ver si así aclaraba mis ideas, pero no he encontrado nada. Creo que Javier Sáez Castán ha vuelto a conseguirlo: dejarnos a todos absolutamente estupefactos. ¿Cómo valorar un libro como Nada pura 100%, cuando se trata claramente de una obra total y absolutamente personal de uno de los creadores más originales e inclasificables del panorama de la LIJ española? (Y digo LIJ por no decir arte y quedar rimbombante, pero Sáez Castán es uno de esos autores que no parecen haber escogido la LIJ como medio para expresarse, sino más bien que la LIJ se ha apropiado de ellos y “absorben” sus creaciones, que en otras circunstacias parecerían estar más a gusto en un museo o una galería).

Nada pura 100% se aleja del álbum ilustrado para llenarse de palabras, y así como el autor jugaba con los colores en La merienda del señor verde aquí parece jugar con el lenguaje y con las ideas. Nada pura 100% es una mezcla de La Historia interminable (por esa aparición de la “nada” física que absorbe todo lo que se cruza en su camino) con Alicia en el país de las maravillas (por ese agujero por el que uno pasa del todo a la nada... aunque no sé quién es Alicia y quién el conejo, si el profesor Campbell o el Cerdito), con el Mago de Oz (fíjense en la ilustración del león lanudo de la página 47) y con pinceladas de un manual de física o de filosofía (o más bien de ambas cosas).

 Leer Nada pura 100% es una experiencia equiparable a ver Amanece que no es poco o Honor de cavalleria. De vez en cuando está bien que te sorprendan, pero al final, personalmente, prefiero volver a una narración un poco más “convencional”. He dicho. ¿Alguien más se atreve?

***

Más información y el primer capítulo.
Algunas ilustraciones.

Bon Nadal... i bons llibres!

Com ja vam fer l'any passat, a més de desitjar-vos unes molt bones festes, també volem adreçar-vos a alguns recursos on trobareu suggeriments de llibres per regalar als més petits ara que els Reis estan a punt d'arribar.

- Per primer any, els/les tertulians/es hem triat els nostres llibres preferits del 2011.
- Algunes de les nostres tertulianes, a les seves biblioteques, també han fet guies de recomanacions. Aquí trobareu la guia de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, la de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, la de les biblioteques de Terrassa, o la de la Biblioteca de Vila de Gràcia.
- A Internet, blogs com Poesia Infantil i Juvenil, Boolino, Kireei, L'Illa dels llibres o Anika entre Libros també han fet les seves seleccions.
- I si encara no heu tingut prou amb tots aquests suggeriments, podeu continuar amb els de la Revista Babar, l'escola Sant Josep - El Pi, les llibreries Kirico, el CEIP San Miguel i la biblioteca de Tamarite, els companys d'a Corunya (amb un especial sobre còmic), les amigues del Pati de llibres, o les companyes de les biblioteques de Girona.

En fi... que no hi ha excusa perquè el tió no cagui un llibre o perquè els Reis no el deixin dins el mitjó, sota l'arbre o allà on faci falta!

La curiosa historia del señor Pájaro

FITXA
=====
Títol: La curiosa historia del señor Pájaro
Autor: Piret Raud
Il·lustrador: Piret Raud
Edició: Libros del zorro rojo, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un mateix


RESSENYA
=========

No és estrany que acabin de premiar la feina de l’editorial “Libros del zorro rojo” perquè s’ho mereixen. Àlbums com aquest ho reafirmen.


La curiosa historia del señor Pájaro ens parla d’un ocell que troba que la seva vida no és el que ell esperava... I comença una recerca, la recerca d’ell mateix. I prova a viure altres vides: prova a viure com un coixí, com un eriçó, com una pastanaga, com una guineu... I tot i provar i provar i seguir provant no s’acaba de trobar a si mateix. Fins que apareix l'encisadora senyora Pajarita. Sense cap rin-tin-tin estrany. Que n’és de maca, la senyora Pajarita. Cal parar atenció a com la dibuixa... té un aire a lo “Kate Moss” innegable, i sense perdre les seves essències ocellístiques, però té una cadència de cadera, un estil, un aire chic aclaparant. Pocs fulls abans apareix una senyora vaca que... Deu-ni-do, que guapa que és, aquesta senyora vaca.

Les il•lustracions són vibrants. I brillants. I l’album en conjunt, excepcional. Absolutament recomenable.

El ladrón de palabras

FITXA
=====
Títol: El ladrón de palabras
Autor: Nathalie Minne
Il·lustrador: Nathalie Minne
Edició: Edelvives, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========

A la nit, quan la lluna il•lumina el camí, el lladre de paraules surt amb tot el seu equip i es dirigeix a la ciutat. Allà, rastrejant les veus i les llums, sense que ningú el vegi, s’enfila per les teulades. Comença la collita... Una història sobre la bellesa de les paraules i el seu valor per a comunicar-se amb el món, per a sembrar amistats, per estimar.

En moments com el que vivim, on la tecnologia sembla passar per damunt de totes les coses, una història com la que ens presenta Nathalie Minne esdevé una fantàstica eina per treballar amb els infants la importància del valor de les paraules. Atureu-vos uns moments a pensar, com us sentiu quan algú us regala paraules agradables, dolces i ben triades... Bé, oi?

Doncs això mateix és el que transmet la història del lladre de paraules, les aventures i desventures d’un nen que surt totes les nits a caçar paraules amb les quals després, a casa, com un genial alquimista, elabora curioses combinacions que poden resultar discursos ensopits, explicacions complicades, mentides punxegudes, disculpes vellutades o frases delicades.

Utilitzem la història d’aquest àlbum per ajudar als més petits a entendre el gran valor que tenen les paraules, fem-los saber, que amb elles poden arribar molt lluny, aconseguir difícils fites però també que vigilin, doncs amb les paraules també poden causar-se grans ferides.


Un títol a tenir molt en compte, per la seva gran qualitat narrativa, artística i d’edició, directe a la llista d’imprescindibles!

La máquina de los cuentos

FITXA
=====
Títol: La máquina de los cuentos
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Paco Giménez
Edició: Alzira: Algar Editorial, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: contes


RESSENYA
=========
La vida de un pueblo triste y aburrido se ve alterada, de la noche a la mañana, por la aparición de un extraño artefacto en medio de la plaza. Nadie sabe para qué sirve o quién lo ha dejado allí, pero no faltan las especulaciones: que si se trata de una escultura comprada por el alcalde, que si es el cajero automático de un banco extranjero… El artefacto misterioso resulta ser, en realidad, una máquina de los cuentos que escribe historias personalizadas para los habitantes del pueblo. Aunque las regala solo a quien quiere y cuando le apetece.

 Carles Cano se sirve de este argumento como hilo conductor para unir cinco cuentos cortos de temáticas y estilos diferentes en los que se combinan humor, ternura y fantasía. Sus protagonistas son un dibujante feliz, un niño que no logra recordar su último sueño, un elefante enamorado de una trapecista, una caja de cerillas mágica y tres cerditos jijonencos. Las ilustraciones de Paco Giménez, de trazos simples y elegantes, complementan con acierto las historias del autor.

Un día diferente para el señor Amos

FITXA
=====
Títol: Un día diferente para el señor Amos
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: amistat, bondat, animals del zoo


RESSENYA
=========

El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa...

Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.

Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.

Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.

Buscant informació per internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.

També he trobat una mostra del procés creatiu d’aquest conte per part la il•lustradora.

El elefante y el árbol

FITXA
=====
Títol: El elefante y el árbol
Autor: Jin Pyn Lee
Il·lustrador: Jin Pyn Lee
Edició: Barcelona: Thule Ediciones, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum, il•lustrat i escrit sobre negre, ens parla sobre la història de l’amistat entre un elefant i un arbre. En verd, descobrim com és la seva vida des que són petits dins que, un dia ‘sonó un disparo. El elefante despertó en una tierra extraña, prisionero’. A partir d’aquest moment, descobrim el retrobament trist dels dos protagonistes, en una nova realitat en blanc i negre, que ells, junts, transformen a través dels records.

D’una manera senzilla i visualment molt clara, l’autora ens apropa la realitat del desastre ecològic que s’està produïnt a l’Àsia, i dóna veu a aquells que no la tenen.

El elefante y el árbol és una petita peça d’un projecte més ambiciós, que trobareu al web del llibre.

El bosc dels cors adormits

FITXA
=====
Títol: El bosc dels cors adormits
Autor: Esther Sanz
Il·lustrador: -
Edició: Montena, 2011
Col·lecció Ellas
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal•lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal•lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.

Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.

Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel•la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel•la que captaran el seu interès. 

Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop (increïble!!) altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.

Un poco perdido

FITXA
=====
Títol: Un poco perdido
Autor: Chris Haughton
Il·lustrador: Chris Haughton
Edició: Milrazones, 2011
Edat: de 2 a 6 anys
Temàtica: quan un es perd pel bosc...


RESSENYA
=========
Aquí tenim una petita joia de conte. Sense cap pretensió, molt humil i senzill però amb un toc especial que el fa destacar entre la majoria d’àlbums il•lustrats.

La història en si no té res de l’altre món: un petit mussol que s’adorm, cau del niu i es perd pel bosc i a partir d’aquí comença la recerca de la seva mare amb l’ajut d’altres animals que troba pel camí. Però és en les il•lustracions i la tipografia (el muntatge i el disseny editorial) on aconsegueix destacar aquest llibre. I suposo que en aquest punt de la ressenya potser algú pugui quedar lleugerament desconcertat perquè, si bé entra dins l’habitual que d’un llibre infantil se’n destaquin les seves il•lustracions, que se’n destaqui la seva tipografia i disseny editorial és menys habitual, però en aquest cas bé s’ho val. I per què? Doncs perquè a mi em sembla que en aquest cas han apostat per buscar similituds amb el món de les noves tecnologies. Obres el llibre, el comences a fullejar, i tens la sensació de què, el que has obert ha estat un ordinador i fulleges les diferents planes. Imita la tipografia informàtica i els dibuixos també ho fan però amb un cert toc romàntic, tendre i sensible.

Val la pena mirar-se’l amb carinyo aquest àlbum, perquè aquest intent d’apropar dos móns tan diferents crec que en aquest cas es salda amb un resultat més que positiu. I innovador.

Bombástica naturalis

FITXA
=====
Títol: Bombástica naturalis
Autor: Iban Barrenetxea
Il·lustrador: Iban Barrenetxea
Edició: A buen paso, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:


RESSENYA
=========

 

Finalista del Premio Junceda Iberia, 2011.
Placa de honor en la Bienal de Ilustración de Bratislava.
Premio de Ilustración en los Premios Euskadi de Literatura 2011.

Llegamos un poco tarde a comentar este libro, en el sentido de que con una simple búsqueda encontraréis un montón de reseñas del mismo (el propio autor tiene algunas recopiladas en esta entrada de su blog), pero tenía la sensación de que entre nuestro círculo era un libro que podía haber pasado desapercibido (tan solo dos bibliotecas de la Xarxa de la Diputació de Barcelona tienen un ejemplar del libro) y es una lástima, ya que es un libro excelente y el “reguitzell” de premios que se ha llevado es una buena muestra de la calidad del mismo.

La idea de partida no es para nada original: se trata de un catálogo de plantas imaginarias (del mismo estilo que las Princesas olvidadas o desconocidas de Lechermeier y Dautremer o el Catálogo de padres de Claude Ponti). En este caso, se trata de un herbario en el que tienen lugar desde la Acanthus Columnata (una planta que imita las columnas corintias) hasta la Zantedeschia umbrella descensoria (una flor que sirve de paracaídas). El texto reproduce con ironía el lenguaje científico, y están escogidos con particular gracia tanto los nombres “latinizados” de las plantas como la relación entre la planta real y la función imaginaria que se le otorga en el libro (un claro ejemplo de esto es el girasol placa solar o Heliantus calidarium... está claro que los girasoles no actúan como placas solares, pero si una planta tuviera que hacerlo, ¿no sería el girasol la primera que se les ocurriría?).

Pero lo que hace este libro extraordinario son las ilustraciones. El estilo les puede gustar más o menos (predominan los tonos grises, marrones y verdes apagados, y se reconstruye un ambiente que recuerda a la Inglaterra del siglo XVIII tanto en el vestuario como en los escenarios), pero no se puede negar que el esfuerzo del autor por, además de ilustrar las plantas de las que habla en esa página, crear un encadenamiento de acontecimientos a lo largo del libro, es extraordinario. De este modo, el libro se ve multiplicado y se convierte además en un juego en el que uno busca los puntos de conexión entre la doble página anterior, la presente y la siguiente. ¿Dónde está el pájaro? ¿Qué ha pasado con el señor que se cae al río? ¿A dónde se dirigía la dama que iba en la carroza? ¿Qué pasa con el paraguas que sale volando? Hacen falta varias lecturas para descubrir todos los detalles escondidos en las ilustraciones, y aun así cerraremos el libro con la sensación de que todavía algo se nos escapa y... con suerte lo descubriremos en la próxima lectura.

El darrer arbre de la ciutat

FITXA
=====
Títol: El darrer arbre de la ciutat
Autor: Peter Carnavas
Il·lustrador: Peter Carnavas
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: Fins a 6 anys
Temàtica: Ecologia, valors


RESSENYA
=========
La relació del Marc amb l’últim arbre de la ciutat és una història tendre d’amor a la natura. Aquest és el seu refugi i consol fins que arriba un dia que el tallen i el Marc se sent trist i desemparat. Ell, però, no es rendeix i troba la manera de recuperar el verd enmig del gris, gràcies a una branca que ha quedat, que ell planta en el seu tricicle i passeja amunt i avall de la ciutat, tot escampant la llavor per tot arreu (això és el que m’imagino...).

La història comença amb força i és més entenedora al principi, al final perd una mica d’empenta i finalitza sense saber ben bé què ha passat. L’autor és australià i li agrada explicar històries amb paraules i imatges. Són històries senzilles i sensibles. Ell és mestre d’escola primària i, a part d’escriure i dibuixar, també toca diversos instruments.

Blancaneu

FITXA
=====
Títol: Blancaneu
Autor: Jacob i Wilhem Grimm
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) - Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========

Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de l’hivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb l’agulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: «Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»

Calia una altra versió del clàssic conte de la Blancaneu? Tenint en compte que es tracta d’una versió que s’allunya de l’estil ensucrat imposat per la factoria Disney, presentant una versió més propera a l’original dels germans Grimm i també a l’estil personal de Lacombe, i que s’acompanya amb el superb treball il•lustratiu del francès, la resposta és un sí rotund, sens dubte. Aquest jove artista posa de manifest un cop més el seu enorme talent i s’allunya de l’ombra de Dautremer en la qual molts deien que s’emparava, amb els quatre nous treballs que ens arriben aquesta tardor (un d’ells una espectacular adaptació de Cortázar d’alguns contes d’Edgar Allan Poe de la qual us parlaré en uns dies).

Queda clar que Lacombe és un nom propi amb un estil únic i personal que no busca la imitació sinó deixar un toc propi, que possiblement podrem trobar en la bellesa trista de molts dels seus personatges, el misteri i un punt de foscor que s’amaga en tots els seus treballs, com la figura del corb, un element recurrent en la seva obra.

En aquest àlbum juga alternant el seu habitual treball amb gouache i olis en els quals desplega uns jocs de llum espectaculars, amb algunes pàgines amb escenes en blanc i negre on només ha treballat amb llapis aconseguint dotar a les imatges d’una senzillesa fascinant. Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il•lustracions que ens presenta una Malvina diferent a la que trobàvem al Grimorio. Bujos y hechizos que va publicar Edelvives l’any passat. No puc deixar d’elogiar els acabats d’aquest títol, la qualitat del paper és espectacular, amb gruix i textures, les guardes dissenyades per a l’ocasió amb motius de pomes i corbs amb una senefa que li dóna un toc senyorial, la imatge de coberta que és continua amb la contra, per tot plegat, una autèntica joia que us heu de regalar amb excusa o sense, la Blancaneu de Lacombe no pot faltar a la vostra biblioteca!