FITXA
=====
Títol: Donde los árboles cantan
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: SM, 2011
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: aventures, creixement personal, Edat Mitjana
RESSENYA
=========
Aquesta nova novel•la de la Laura Gallego tracta de la invasió d’uns bàrbars en un regne de reis i cavallers, Nortia, i de com aquesta invasió provoca un canvi important en la vida i el futur d’una donzella de la cort, la Viana. Ella n’és la protagonista. Gràcies a altres personatges, aconseguirà posar fi a tal situació de guerres i desgràcies d’una manera a vegades previsible però que no deixa de sorprendre. En la novel•la s’hi barregen realitats i fantasies, sobre tot, pel que fa al bosc “màgic”, un altre personatge important i clau de la història. I no falta la part romàntica, és clar. Aquesta és divertida i misteriosa, ja ho esbrinareu... Per cert, la relació entre la protagonista i Lobo, un cavaller desterrat que la instrueix en l’art de la supervivència, és un dels episodis que més m’ha agradat. L’autora ha sabut definir molt bé ambdós caràcters i m’ha provocat aquell somriure de mig costat, a conseqüència de l’humor quasi negre en el tracte d’ell vers ella.
Aquesta recomanació l’heu d’entendre des del punt de vista d’algú que s’estrena amb la Laura Gallego. Ja sabeu que és una escriptora força prolífica de novel•la juvenil i amb un públic jove i adult bastant fanàtic de les seves obres. Tinc pendents un munt de llibres d’ella i sempre me’ls recomanen. L’altre dia, però, em va caure a les mans aquest i vaig pensar, vinga, és hora de llegir aquesta autora. I quina sorpresa! A mi em va encantar, la veritat. El vaig pràcticament devorar. Des de la trilogia de l’Stieg Larsson que no em passava. Ja sabeu, allò d’aprofitar qualsevol moment i lloc més inversemblants per obrir la pàgina que toca i llegir, encara que només disposis de dos minuts. Tot i ser una història típica d’aventures cavalleresques ambientada en època medieval, la manera com està escrita, l’argument, els personatges, l’ambientació, els diàlegs, etc., et porten a endinsar-te fàcilment. Fins i tot el ritme és tan trepidant que sembla més un guió cinematogràfic que una novel•la.
He llegit vàries ressenyes d’aquest llibre i us haig de dir que hi ha opinions de tot tipus. Hi ha qui la troba “nyonya”, hi ha qui té pegues sobre algun personatge o sobre el final. Sí que és cert, i em sembla que gairebé tothom coincideix, que és una novel•la bona de llegir, no es fa feixuga, al contrari. I penso que aquest ritme tan dinàmic fa que la puguem llegir en qualsevol moment, no caldrà esperar l’arribada de les vacances. I tampoc caldrà buscar-li més coses de les que ofereix. Us recomano gaudir d’aquesta narrativa que envolta el món màgic junt amb el món medieval amb personatges que senten, que es superen, que estimen, que odien i que aprenen a viure. Una novel•la de creixement personal, a fi de comptes.
FITXA
