Al·lots, El petit príncep

Bon Nadal... i bons llibres!

2011-12-21T20:25:00.000+01:00

Com ja vam fer l'any passat, a més de desitjar-vos unes molt bones festes, també volem adreçar-vos a alguns recursos on trobareu suggeriments de llibres per regalar als més petits ara que els Reis estan a punt d'arribar.

- Per primer any, els/les tertulians/es hem triat els nostres llibres preferits del 2011.
- Algunes de les nostres tertulianes, a les seves biblioteques, també han fet guies de recomanacions. Aquí trobareu la guia de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, la de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar, la de les biblioteques de Terrassa, o la de la Biblioteca de Vila de Gràcia.
- A Internet, blogs com Poesia Infantil i Juvenil, Boolino, Kireei, L'Illa dels llibres o Anika entre Libros també han fet les seves seleccions.
- I si encara no heu tingut prou amb tots aquests suggeriments, podeu continuar amb els de la Revista Babar, l'escola Sant Josep - El Pi, les llibreries Kirico, el CEIP San Miguel i la biblioteca de Tamarite, els companys d'a Corunya (amb un especial sobre còmic), les amigues del Pati de llibres, o les companyes de les biblioteques de Girona.

En fi... que no hi ha excusa perquè el tió no cagui un llibre o perquè els Reis no el deixin dins el mitjó, sota l'arbre o allà on faci falta!

La curiosa historia del señor Pájaro

2011-12-18T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: La curiosa historia del señor Pájaro
Autor: Piret Raud
Il·lustrador: Piret Raud
Edició: Libros del zorro rojo, 2011
Edat: de 4 a 10 anys
Temàtica: la recerca d'un mateix

RESSENYA
=========

No és estrany que acabin de premiar la feina de l’editorial “Libros del zorro rojo” perquè s’ho mereixen. Àlbums com aquest ho reafirmen.

La curiosa historia del señor Pájaro ens parla d’un ocell que troba que la seva vida no és el que ell esperava... I comença una recerca, la recerca d’ell mateix. I prova a viure altres vides: prova a viure com un coixí, com un eriçó, com una pastanaga, com una guineu... I tot i provar i provar i seguir provant no s’acaba de trobar a si mateix. Fins que apareix l'encisadora senyora Pajarita. Sense cap rin-tin-tin estrany. Que n’és de maca, la senyora Pajarita. Cal parar atenció a com la dibuixa... té un aire a lo “Kate Moss” innegable, i sense perdre les seves essències ocellístiques, però té una cadència de cadera, un estil, un aire chic aclaparant. Pocs fulls abans apareix una senyora vaca que... Deu-ni-do, que guapa que és, aquesta senyora vaca.

Les il•lustracions són vibrants. I brillants. I l’album en conjunt, excepcional. Absolutament recomenable.

El ladrón de palabras

2011-12-17T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: El ladrón de palabras
Autor: Nathalie Minne
Il·lustrador: Nathalie Minne
Edició: Edelvives, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========

A la nit, quan la lluna il•lumina el camí, el lladre de paraules surt amb tot el seu equip i es dirigeix a la ciutat. Allà, rastrejant les veus i les llums, sense que ningú el vegi, s’enfila per les teulades. Comença la collita... Una història sobre la bellesa de les paraules i el seu valor per a comunicar-se amb el món, per a sembrar amistats, per estimar.

En moments com el que vivim, on la tecnologia sembla passar per damunt de totes les coses, una història com la que ens presenta Nathalie Minne esdevé una fantàstica eina per treballar amb els infants la importància del valor de les paraules. Atureu-vos uns moments a pensar, com us sentiu quan algú us regala paraules agradables, dolces i ben triades... Bé, oi?

Doncs això mateix és el que transmet la història del lladre de paraules, les aventures i desventures d’un nen que surt totes les nits a caçar paraules amb les quals després, a casa, com un genial alquimista, elabora curioses combinacions que poden resultar discursos ensopits, explicacions complicades, mentides punxegudes, disculpes vellutades o frases delicades.

Utilitzem la història d’aquest àlbum per ajudar als més petits a entendre el gran valor que tenen les paraules, fem-los saber, que amb elles poden arribar molt lluny, aconseguir difícils fites però també que vigilin, doncs amb les paraules també poden causar-se grans ferides.

Un títol a tenir molt en compte, per la seva gran qualitat narrativa, artística i d’edició, directe a la llista d’imprescindibles!

La máquina de los cuentos

2011-12-16T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: La máquina de los cuentos
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Paco Giménez
Edició: Alzira: Algar Editorial, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: contes

RESSENYA
=========
La vida de un pueblo triste y aburrido se ve alterada, de la noche a la mañana, por la aparición de un extraño artefacto en medio de la plaza. Nadie sabe para qué sirve o quién lo ha dejado allí, pero no faltan las especulaciones: que si se trata de una escultura comprada por el alcalde, que si es el cajero automático de un banco extranjero… El artefacto misterioso resulta ser, en realidad, una máquina de los cuentos que escribe historias personalizadas para los habitantes del pueblo. Aunque las regala solo a quien quiere y cuando le apetece.

Carles Cano se sirve de este argumento como hilo conductor para unir cinco cuentos cortos de temáticas y estilos diferentes en los que se combinan humor, ternura y fantasía. Sus protagonistas son un dibujante feliz, un niño que no logra recordar su último sueño, un elefante enamorado de una trapecista, una caja de cerillas mágica y tres cerditos jijonencos. Las ilustraciones de Paco Giménez, de trazos simples y elegantes, complementan con acierto las historias del autor.

Un día diferente para el señor Amos

2011-12-15T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Un día diferente para el señor Amos
Autor: Philip C. Stead
Il·lustrador: Erin E. Stead
Edició: Océano Travesía
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: amistat, bondat, animals del zoo

RESSENYA
=========

El senyor Amos treballa al zoològic. Un dia agafa un refredat i no pot anar a la feina. Els animals que se l’estimen molt i el troben a faltar, decideixen anar-lo a veure i vet aquí el que passa...

Quina joia de conte, esplèndid, tendre, emocionant i meravellós. Un text senzill carregat d’humor i doble sentit. Amb unes il•lustracions combinades a llapis i color extraordinàries. Cada rostre és un sentiment, cada animal un caràcter, cada peça de roba, una ocasió.

Us convido a dedicar-hi una bona estona. Mireu amb deteniment cada il•lustració. Llegiu el text, tot està lligat, tot té una explicació. I aquest joc amb el doble sentit és meravellós. Quan el llegim a l’infant, podem aprofitar per mostrar la importància de l’amistat, de la bondat, d’ajudar a qui ho necessita.

Els autors són parella i aquest fet es palpa al llarg de la història. Hi ha tal harmonia entre les paraules i les il•lustracions que permeten fer-se a la idea de la meravellosa unió entre ambdós, malgrat sembli una mica “snob”.

Buscant informació per internet m’he trobat amb aquesta “perla”. Es tracta d’un bloc que us recomano. Hi ha un post sobre aquest conte amb la possibilitat d’escoltar la lectura en anglès. Explica coses sobre les il•lustracions que val la pena llegir. Impressionant.

També he trobat una mostra del procés creatiu d’aquest conte per part la il•lustradora.

El elefante y el árbol

2011-12-14T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: El elefante y el árbol
Autor: Jin Pyn Lee
Il·lustrador: Jin Pyn Lee
Edició: Barcelona: Thule Ediciones, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Aquest petit àlbum, il•lustrat i escrit sobre negre, ens parla sobre la història de l’amistat entre un elefant i un arbre. En verd, descobrim com és la seva vida des que són petits dins que, un dia ‘sonó un disparo. El elefante despertó en una tierra extraña, prisionero’. A partir d’aquest moment, descobrim el retrobament trist dels dos protagonistes, en una nova realitat en blanc i negre, que ells, junts, transformen a través dels records.

D’una manera senzilla i visualment molt clara, l’autora ens apropa la realitat del desastre ecològic que s’està produïnt a l’Àsia, i dóna veu a aquells que no la tenen.

El elefante y el árbol és una petita peça d’un projecte més ambiciós, que trobareu al web del llibre.

El bosc dels cors adormits

2011-12-13T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: El bosc dels cors adormits
Autor: Esther Sanz
Il·lustrador: -
Edició: Montena, 2011
Col·lecció Ellas
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal•lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal•lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.

Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.

Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel•la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel•la que captaran el seu interès.

Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop (increïble!!) altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.

Un poco perdido

2011-12-12T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Un poco perdido
Autor: Chris Haughton
Il·lustrador: Chris Haughton
Edició: Milrazones, 2011
Edat: de 2 a 6 anys
Temàtica: quan un es perd pel bosc...

RESSENYA
=========
Aquí tenim una petita joia de conte. Sense cap pretensió, molt humil i senzill però amb un toc especial que el fa destacar entre la majoria d’àlbums il•lustrats.

La història en si no té res de l’altre món: un petit mussol que s’adorm, cau del niu i es perd pel bosc i a partir d’aquí comença la recerca de la seva mare amb l’ajut d’altres animals que troba pel camí. Però és en les il•lustracions i la tipografia (el muntatge i el disseny editorial) on aconsegueix destacar aquest llibre. I suposo que en aquest punt de la ressenya potser algú pugui quedar lleugerament desconcertat perquè, si bé entra dins l’habitual que d’un llibre infantil se’n destaquin les seves il•lustracions, que se’n destaqui la seva tipografia i disseny editorial és menys habitual, però en aquest cas bé s’ho val. I per què? Doncs perquè a mi em sembla que en aquest cas han apostat per buscar similituds amb el món de les noves tecnologies. Obres el llibre, el comences a fullejar, i tens la sensació de què, el que has obert ha estat un ordinador i fulleges les diferents planes. Imita la tipografia informàtica i els dibuixos també ho fan però amb un cert toc romàntic, tendre i sensible.

Val la pena mirar-se’l amb carinyo aquest àlbum, perquè aquest intent d’apropar dos móns tan diferents crec que en aquest cas es salda amb un resultat més que positiu. I innovador.

Bombástica naturalis

2011-12-11T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Bombástica naturalis
Autor: Iban Barrenetxea
Il·lustrador: Iban Barrenetxea
Edició: A buen paso, 2010
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:

RESSENYA
=========

Finalista del Premio Junceda Iberia, 2011.
Placa de honor en la Bienal de Ilustración de Bratislava.
Premio de Ilustración en los Premios Euskadi de Literatura 2011.

Llegamos un poco tarde a comentar este libro, en el sentido de que con una simple búsqueda encontraréis un montón de reseñas del mismo (el propio autor tiene algunas recopiladas en esta entrada de su blog), pero tenía la sensación de que entre nuestro círculo era un libro que podía haber pasado desapercibido (tan solo dos bibliotecas de la Xarxa de la Diputació de Barcelona tienen un ejemplar del libro) y es una lástima, ya que es un libro excelente y el “reguitzell” de premios que se ha llevado es una buena muestra de la calidad del mismo.

La idea de partida no es para nada original: se trata de un catálogo de plantas imaginarias (del mismo estilo que las Princesas olvidadas o desconocidas de Lechermeier y Dautremer o el Catálogo de padres de Claude Ponti). En este caso, se trata de un herbario en el que tienen lugar desde la Acanthus Columnata (una planta que imita las columnas corintias) hasta la Zantedeschia umbrella descensoria (una flor que sirve de paracaídas). El texto reproduce con ironía el lenguaje científico, y están escogidos con particular gracia tanto los nombres “latinizados” de las plantas como la relación entre la planta real y la función imaginaria que se le otorga en el libro (un claro ejemplo de esto es el girasol placa solar o Heliantus calidarium... está claro que los girasoles no actúan como placas solares, pero si una planta tuviera que hacerlo, ¿no sería el girasol la primera que se les ocurriría?).

Pero lo que hace este libro extraordinario son las ilustraciones. El estilo les puede gustar más o menos (predominan los tonos grises, marrones y verdes apagados, y se reconstruye un ambiente que recuerda a la Inglaterra del siglo XVIII tanto en el vestuario como en los escenarios), pero no se puede negar que el esfuerzo del autor por, además de ilustrar las plantas de las que habla en esa página, crear un encadenamiento de acontecimientos a lo largo del libro, es extraordinario. De este modo, el libro se ve multiplicado y se convierte además en un juego en el que uno busca los puntos de conexión entre la doble página anterior, la presente y la siguiente. ¿Dónde está el pájaro? ¿Qué ha pasado con el señor que se cae al río? ¿A dónde se dirigía la dama que iba en la carroza? ¿Qué pasa con el paraguas que sale volando? Hacen falta varias lecturas para descubrir todos los detalles escondidos en las ilustraciones, y aun así cerraremos el libro con la sensación de que todavía algo se nos escapa y... con suerte lo descubriremos en la próxima lectura.

El darrer arbre de la ciutat

2011-12-10T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: El darrer arbre de la ciutat
Autor: Peter Carnavas
Il·lustrador: Peter Carnavas
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: Fins a 6 anys
Temàtica: Ecologia, valors

RESSENYA
=========
La relació del Marc amb l’últim arbre de la ciutat és una història tendre d’amor a la natura. Aquest és el seu refugi i consol fins que arriba un dia que el tallen i el Marc se sent trist i desemparat. Ell, però, no es rendeix i troba la manera de recuperar el verd enmig del gris, gràcies a una branca que ha quedat, que ell planta en el seu tricicle i passeja amunt i avall de la ciutat, tot escampant la llavor per tot arreu (això és el que m’imagino...).

La història comença amb força i és més entenedora al principi, al final perd una mica d’empenta i finalitza sense saber ben bé què ha passat.L’autor és australià i li agrada explicar històries amb paraules i imatges. Són històries senzilles i sensibles. Ell és mestre d’escola primària i, a part d’escriure i dibuixar, també toca diversos instruments.

Blancaneu

2011-12-09T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Blancaneu
Autor: Jacob i Wilhem Grimm
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2011 (català) - Edelvives, 2011 (castellà)
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========

Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de l’hivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb l’agulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar: «Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»

Calia una altra versió del clàssic conte de la Blancaneu? Tenint en compte que es tracta d’una versió que s’allunya de l’estil ensucrat imposat per la factoria Disney, presentant una versió més propera a l’original dels germans Grimm i també a l’estil personal de Lacombe, i que s’acompanya amb el superb treball il•lustratiu del francès, la resposta és un sí rotund, sens dubte. Aquest jove artista posa de manifest un cop més el seu enorme talent i s’allunya de l’ombra de Dautremer en la qual molts deien que s’emparava, amb els quatre nous treballs que ens arriben aquesta tardor (un d’ells una espectacular adaptació de Cortázar d’alguns contes d’Edgar Allan Poe de la qual us parlaré en uns dies).

Queda clar que Lacombe és un nom propi amb un estil únic i personal que no busca la imitació sinó deixar un toc propi, que possiblement podrem trobar en la bellesa trista de molts dels seus personatges, el misteri i un punt de foscor que s’amaga en tots els seus treballs, com la figura del corb, un element recurrent en la seva obra.

En aquest àlbum juga alternant el seu habitual treball amb gouache i olis en els quals desplega uns jocs de llum espectaculars, amb algunes pàgines amb escenes en blanc i negre on només ha treballat amb llapis aconseguint dotar a les imatges d’una senzillesa fascinant. Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il•lustracions que ens presenta una Malvina diferent a la que trobàvem al Grimorio. Bujos y hechizos que va publicar Edelvives l’any passat. No puc deixar d’elogiar els acabats d’aquest títol, la qualitat del paper és espectacular, amb gruix i textures, les guardes dissenyades per a l’ocasió amb motius de pomes i corbs amb una senefa que li dóna un toc senyorial, la imatge de coberta que és continua amb la contra, per tot plegat, una autèntica joia que us heu de regalar amb excusa o sense, la Blancaneu de Lacombe no pot faltar a la vostra biblioteca!

Los bichos bola

2011-12-08T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Los bichos bola
Autor: Luisa Fontán Bos
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Los cuatro azules, 2011
Edat: a partir de 8 años
Temàtica:

RESSENYA
=========

Una tarde de domingo de comienzos del otoño en la casita de campo de una familia se produce una escena muy reconocible: mientras el grueso de la familia (padres y hermanos mayores) ve la película de la tarde, el hermano mediano sale con la pequeña a dar una vuelta por el campo. El hermano presume de listo y valiente ante su hermana pequeña. La pequeña se cansa en este corto paseo, pues va cargando además con un bote de bichos bola, y busca excusas para detenerse. Se paran a descansar y de pronto, aparecerá un zorro. Es la pequeña la que tomará la iniciativa para asustarlo y echarlo con un gesto de valentía, mientras que al hermano lo paralizará el miedo…Esta historia será solo de los dos, a nadie contarán nada al regreso. Cada uno sacará sus conclusiones.

(Resumen de la web de Los cuatro azules)

Los bichos bola es uno de esos relatos grandes dentro de su sencillez. Una anécdota desnuda, a simple vista contada sin artificios, sin grandes aspavientos, adquiere al terminarse ecos que la hacen inolvidable en la mente del lector. Al menos, al leerla, yo he sentido que igual que hay decenas, cientos de libros, especialmente infantiles (aunque no solamente) que al cabo de los pocos años, incluso meses, soy incapaz de recordar, con este pasará lo contrario. Y es quizás por esa sencillez en la narración de los hechos, esa transparencia, que invita al lector a hacerse la historia suya, a añadir de su propia cosecha el mensaje, el porqué, la relevancia de la historia, que admite diferentes lecturas e interpretaciones. A todo ello, contribuyen tanto el texto de Luisa Fontán como las ilustraciones de Carmen Segovia. Un libro pequeño y discreto que vale la pena descubrir, rescatar, recomendar y saborear.

El castor estressat

2011-12-07T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: El castor estressat
Autor: Nicholas Oldland
Il·lustrador: Nicholas Oldland
Edició: Símbol Editors, 2011
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: empatia, ecologia

RESSENYA
=========
Aquí tenim una nova història del Nicholas Oldland sobre un habitant del bosc força peculiar. Aquesta vegada ens trobem amb un castor una mica maldestre a l’hora de construir la seva presa. El títol ja ens dóna alguna pista així com el primer paràgraf del conte: “Hi havia una vegada un castor que estava tan estressat que sempre anava molt de pressa, no pensava gaire bé el que feia i actuava com si estigués sol al bosc”. Ja us podeu imaginar les conseqüències de tot plegat.

Si us van agradar L'ós que abraçava els arbres i L'ant a qui deien Ni-Ni, del mateix autor, aquest conte us farà somriure de nou i pensar en com actuem i què passa quan ens oblidem dels qui ens envolten en aquest món.

Una història divertida per mostrar als més petits la importància de respectar els altres. Saber rectificar i corretgir els nostres errors de la manera més adient, és el tema d’aquest conte.

Amb unes il•lustracions magnífiques, aquest conte us serà molt útil per acompanyar i mostrar l’època de l’any en què ens trobem: la tardor. També serà adequat per il•lustrar el tema dels boscos i així commemorar l’Any Internacional que es celebra al 2011.

Barba Azul

2011-12-06T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Barba Azul
Adaptació: Samuel Alonso
Il·lustrador: Mónica Calvo
Edició: Narval, 2011
Edat: de 6 a 9
Temàtica:

RESSENYA
=========
Barba Azul, ha estat considerat el conte maleït, un conte difícil i incòmode. Va perdre gran part de la seva popularitat quan vam començar a perdre el desig de mostrar als infants les contradiccions humanes i l’existència del mal. La revisió de Mónica Calvo i Samuel Alonso recupera un relat que tracta amb delicadesa la curiositat i la bogeria, la por i el descobriment de la foscor.

Estem tan capficats en embolicar els nostres fills en cotó fluix que, sovint, pequem de sobreprotegir-los en excés, els mateixos que ens vantem d’haver jugat als carrers, d’anar sols amunt i avall, d’arribar a casa amb els genolls pelats i el pap ple d’històries, ara, transformats en pares, ens aterra pensar el que pugui passar als nostres infants i pretenem controlar el seu dia a dia, en ocasions, impedint una part del seu creixement personal, absolutament necessari. Dins d’aquest immens sac de preocupacions, entren les històries fosques o amb final infeliç, és que ens hem tornat bojos? Al món passen coses terribles, i és absurd pretendre mantenir els nens i nenes dins de bombolles. De la mateixa manera que hem de deixar que caiguin i cometin els seus propis errors, ja hi serem per ajudar-los a aixecar-se i eixugar les seves llàgrimes, també els hem de permetre descobrir històries que no siguin ensucrades, hem de tenir, això sí, cura a l’hora de seleccionar què cau a les seves mans, i si es tracta d’un àlbum il•lustrat com aquesta adaptació que ha fet Samuel Alonso, aquesta terrible història del cruel Barba Blava i la immensa curiositat de la seva esposa, Eloisa, val la pena i molt, acompanyada d’un treball il•lustratiu que juga de forma molt encertada amb una ampla gamma de blaus, esdevé un llibre molt encertat per regalar als nens i nenes que gaudeixin escoltant dels àlbums il•lustrats.

A més, val la pena tenir en compte, que avui dia la generació de nens i nenes que puja gaudeixen amb les històries de por, no s’espanten per poc, així que intentem donar llibertat als petits lectors i oferir-los un ventall ampli d’històries, malgrat algunes no siguin de final feliç. Endavant, aquí teniu una bona història, amb un bon treball il•lustratiu i editat amb un bon nivell de qualitat, que no falti a la vostra biblioteca!

Los malvados de Battersea

2011-12-05T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Los malvados de Battersea
Autor: Joan Aiken
Il·lustrador: Edward Gorey (portada)
Edició: Barcelona: Salamandra, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, intriga

RESSENYA
=========
Simon, un joven huérfano, llega a Londres guiado por la carta de un amigo y por el sueño de estudiar en la escuela de arte. Pero sus planes parecen desvanecerse cuando comprueba que el Dr. Field, el amigo que debía acogerle y ayudarle a entrar como aprendiz en la escuela, ha desaparecido sin dejar rastro. Los caseros de Field aseguran no saber nada de él, pero Simon sospecha que mienten. Decidido a descubrir la verdad, el huérfano iniciará una investigación que le sorprenderá con secretos inconfesables y con toda clase de peligros.

Los malvados de Battersea es el segundo libro de una saga de aventuras que la autora inglesa Joan Aiken empezó a escribir en los años 60. Igual que la novela que la precede, se sitúa en una Inglaterra imaginaria de principios del siglo XIX, gobernada por Jacobo III desde el trono y por los lobos en los bosques. Pero la ambientación no es lo único que tienen en común: Simon, el protagonista de Los malvados de Battersea, ya aparecía como personaje secundario en la primera entrega de la serie, Los lobos de Willoughby Chase.

Los libros de Aiken han alcanzado el rango de clásicos en su país. De hecho, la historia que nos ocupa incluye los principales ingredientes de una novela de aventuras en toda regla: acción, suspense, giros inesperados... En sus páginas conviven héroes que desafían al peligro, aliados incondicionales y conspiradores malvados. Algunos de estos personajes destilan tanto carisma que cautivan fácilmente, como el duque de Battersea, la pequeña Dido o el profesor Caldereaux. Su estilo, además, es fresco y divertido. Con todo, se nota que la novela fue escrita hace casi 50 años: la delata cierta inocencia, tanto en la forma como en el contenido, que quizás no acabe de convencer a los jóvenes lectores de hoy…

Jasper Jones - Nada (Col. Biblioteca Furtiva)

2011-11-11T10:00:00.007+01:00

FITXA
=====

Títol: Jasper Jones
Autor: Craig Silvey
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2010
Edat: a partir de 14 anys

Títol: Nada
Autor: Janne Teller
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Seix Barral, 2011
Edat: a partir de 14 anys

Colección “Biblioteca Furtiva” de Seix Barral

RESSENYA
========
Ya os mencioné esta colección en la reseña que hice de La pregunta de las diez de la noche, y no quería quedarme con las ganas de recomendaros especialmente estos dos títulos. La colección incluye muchos otros (de los cuales solo he leído, por ahora, Las obras escogidas de T. S. Spivet – no es un libro de cuatro estrellas como estos dos, pero sí de tres), y seguro que en un futuro no muy lejano volveré por aquí para explicaros que me ha parecido Lo que te cae de los ojos de Gabriele Picco. Pero no avancemos acontecimientos.

Lo que ya sabemos es que Biblioteca Furtiva es una colección de novelas de las denominadas “crossover”, el término por el que andan locos todos los directores de márketing de las editoriales porque les permite vender libros tanto a adolescentes como a adultos (con un poco de suerte, claro...). Gènesi, La pregunta de las diez de la noche, Cuando me alcances, Marcelo en el món real o La meva germana viu sobre la llar de foc son algunas de las novelas publicadas en los últimos dos años que o bien han aparecido ya en colecciones especialmente dedicadas a esta categoría o que hemos ido “espigando” de diferentes colecciones. Encontrarles un punto en común a todas ellas es complicado, pero creo que a pesar de la diversidad de temáticas y estilos el punto en común de todas ellas es mostrarnos a unos personajes obligados por las circunstancias a crecer, a madurar. Estas circunstancias pueden ser realistas o fantásticas, y el proceso puede encararse desde la tragedia, el drama o el humor, pero en todas subyace la misma evolución.

Quizá sea lo único que Nada y Jasper Jones tienen en común. En Nada, nos encontramos con un relato breve, escueto, llevado a la mínima expresión, en el que con aires de parábola la autora nos arrastra en una espiral hacia lo más negro del ser humano. En este caso los personajes pierden un punto de realismo porque juegan el papel de símbolos dentro de la historia (la inocencia, la religión, la violencia física, la nación...) y porque resulta imposible imaginar la brutalidad del texto si éste hubiera contado con personajes realistas. Les animo a leerla sin contarles nada más, pues se trata de uno de esos libros a los que es mejor acercarse sin haberse documentado excesivamente para que el impacto llegue con toda su fuerza. Hay quien la ha comparado con El señor de las moscas, aunque, como la propia Teller dice en este vídeo (que no deberían ver si no han leído Nada todavía), su historia más bien nos pone en la situación opuesta a la que propone el libro de Golding.

Jasper Jones está llamado a convertirse en un clásico... repleto de ecos literarios (a las novelas de Mark Twain, a El guardián en el centeno, a Matar a un ruiseñor), la ambientación, los personajes, la trama (con más secretos por desenterrar, y más terribles, de los que en un principio imaginamos), los sentimientos... todo conforma un conjunto que sumerge al lector en el mundo de la ficción que recrea de una manera absoluta. Jasper Jones aspira a ser una novela total. Les garantizo que Charles Bucktin, el protagonista y narrador de esta historia ambientada en la Australia rural de los años sesenta, es uno de los personajes más reales y cercanos con los que se podrán encontrar en un libro juvenil.

Dos libros diferentes, pero que al mismo tiempo comparten una misma “filosofía”: romper barreras generacionales a través de la buena literatura. Si en vez de romper con las categorías (novela para adultos vs. novela juvenil) hacía falta crear una nueva categoría para conseguirlo quizá sea una estrategia cuestionable (el mundo editorial parece no poder vivir sin tenerlo todo bien clasificado y estructurado y controlado), pero si sirve para que nos lleguen y conozcamos libros como estos... larga vida al crossover!

Alas y olas

2011-11-10T10:00:00.002+01:00

FITXA
=====
Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Edat: de 6 a 99
Temàtica:

RESSENYA
=========
“Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell, tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona…”

Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques ens costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa descartem ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il•lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il•lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il•lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.

La nit que les lletres es van alliberar

2011-11-09T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: La nit que les lletres es van alliberar
Autor: Pep Duran
Il·lustrador: Carme Solé Vendrell
Edició: Barcelona: Magenta Universal Productions, 2011
Edat:
Temàtica:

RESSENYA
=========
Aquest llibre té un valor simbòlic: és la història que en Pep Duran, ex-president de la llibreria Robafaves, de Mataró va començar a explicar just després de la inundació de la llibreria l’any 1981, il•lustrada per Carme Solé Vendrell. El llibre, a més d’explicar la història, ofereix un espai per a reconstruir simbòlicament els llibres que es van destruir aquell dia: pàgines en blanc on poder endreçar les lletres ‘alliberades’ per la inundació i parlar d’il•lusions, decepcions, projectes, fracassos, fantasies, amors, penes i pors...

¿Puede pasarle a cualquiera?

2011-11-08T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: ¿Puede pasarle a cualquiera?
Autor: Mar Pavón
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Edició: Cuento de luz, 2011
Edat: fins a 6 anys
Temàtica: situació quotidiana

RESSENYA
=========
La història que ens explica aquest conte infantil està escrita també per a ser llegida per adults ja que el que li passa a Balzo, el nen protagonista, és que trenca sense voler unes figures en una botiga d’aquelles de “mira’m i no em toquis” i quan són a casa, a la seva mare se li trenca un gerro en un petit accident domèstic. La diferència està en què a ell el renyen i a la mare li diuen: “això li pot passar a qualsevol”...

El text va acompanyat d’unes boniques il•lustracions, sobretot les que fan referència al nen. Aquest llibre es pot trobar també en català i en anglès.

Pablo

2011-11-07T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Pablo
Autor: Susana Pérez Barrera
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica: emocions i sentiments

RESSENYA
=========
Vaig descobrir l’editorial Sleepyslaps amb ‘La gran fàbrica de les paraules’, un àlbum meravellós que parla de la riquesa de les paraules i el poc valor que hi donem; uns mesos més tard van publicar ‘Com aigua’, una petita joia on el plor i les llàgrimes són les protagonistes i les il•lustracions anaven a càrrec de Susana Pérez Barrera; quan va arribar ‘Escolto, miro’, jo ja tenia aquesta editorial entre les meves predilectes, doncs havien posat de manifest que la seva producció d’àlbums seria pausada però amb un alt nivell d’exigència i qualitat que els amants d’aquest gènere agraïm profundament.

En aquest títol Susana Pérez Barrera fa un pas endavant i a més de posar les imatges ha creat aquesta dolça història on trobem el conte íntim del Pablo, un noi molt especial que cada dia col•locava una pedra, esperant a completar el cercle i que ella vingués. Una història entranyable, on la innocència del jove protagonista desperta una enorme tendresa, un conte que ens parla del despertar dels sentiments, de les primeres il•lusions, els primers desenganys i per damunt de tot, de la llibertat.

Amb unes il•lustracions gens convencionals i que conviden a la creativitat, Susana Pérez Barrera ens introdueix en un món il•lusori, de desitjos coloristes i detalls curiosos amb un clar missatge d'esperança i llibertat per als nens més imaginatius. L’artista andalusa conceptua el seu treball en allò figuratiu i abstracte, i la tècnica que utilitza és la mixta, amb olis, acrílics, collage, llapissos, tinta, “tot el que calgui, segons exigeixi l’obra”.

Aquí us deixo un aperitiu perquè obriu boca, amb aquesta delícia anomenada ‘Pablo’ de Susana Pérez Barrera publicada amb gran encert per Sleepyslaps.

Open publication - Free publishing - More pablo

Artur

2011-11-04T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Artur (també disponible en castellà)
Autor: Xosé Manuel González ‘Oli’
Il·lustrador: Marc Taeger
Edició: Pontevedra: Kalandraka Editora, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Artur és un àlbum senzill i tendre, que ens narra la vida d’un pollet des que és dins de l’ou fins que surt i té el primer contacte amb el món. El text, ple de referencies sensorials i sensitives ens explica l’experiència del pollet dins l’ou i el seu esforç per sortir-ne, la seva impressió en conèixer el món que l’envolta i la trobada amb la mare.

Les il•lustracions, amb traços gruixuts i expressius, ens acosten a aquest món de sensacions que ens fan pensar en la fragilitat del naixement i la situació de vulnerabilitat en què el pollet (i nosaltres) es troba en nèixer.

Esto es Londres

2011-11-03T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Esto es Londres
Autor: Miroslav Sasek
Il·lustrador: Miroslav Sasek
Edició: El patito editorial, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: guia de viatge infantil

RESSENYA
=========
Gràcies a l’editorial gallega “El Patito Editorial” s’ha recuperat aquest meravellós llibre així com també “Esto es París” i, segurament, els seguiran la resta de títols del mateix autor dedicats a diverses ciutats de tot el món.

L’autor i il•lustrador, Miroslav Sasek, nascut a Praga el 1916 i mort el 1980 va escriure aquest llibre el 1959 i va tenir un gran èxit en una època en què el món estava molt menys globalitzat i era molt més complicat i poc usual el desplaçar-se a una gran ciutat del món. Per tant, aquestes encantadores guies eren finestres obertes a una realitat desconeguda per a la majoria de gent i mostraven tant els edificis i racons més emblemàtics, com els habitants i els seus costums. Les il•lustracions, aparentment senzilles, són d’un gran realisme i amb infinitat de detalls. El text, breu i concís, està degudament actualitzat al final del llibre amb les correccions corresponents.

Aquesta guia és una delícia per a mirar amb els nens i no tan nens abans i, sobretot, després de visitar Londres, en aquest cas, ja que hi reconeixem l’esperit de la ciutat en cadascuna de les seves pàgines.

Fem la maleta

2011-11-02T10:00:00.001+01:00

FITXA
=====
Títol: Fem la maleta!
Autor: J. C. Girbés
Il·lustrador: Sílvia Ortega
Edició: Animallibres, 2011
Edat: de 2 a 5
Temàtica: imaginació

RESSENYA
=========
Bromera ha ampliat la seva col•lecció “Llibres de Cartró” amb quatre títols nous que tracten de situacions quotidianes protagonitzades sempre pels més menuts. L’objectiu és fomentar, d’una manera divertida i plaent, l’hàbit de la lectura des de primeres edats. Els protagonistes són en Marc, un nen de 2 anys, i l’Andrea, de 4. Els relats transcorren sempre en un context real i quotidià que ens planteja situacions familiars i amb dosis d’humor. Amb aquest títol, ‘Fem la maleta!’ acompanyarem als protagonistes, en Marc i l’Andrea en els seus viatges més enllà de selves, deserts i països llunyans.

Aquesta proposta d’Animallibres m’ha agradat molt, ja que sempre he defensat que els llibres, amb les seves històries i il•lustracions són el bitllet per els més increïbles viatges, i aquest títol n’és una excel•lent mostra. Amb un text molt simple escrit amb lletra de pal que facilitarà la lectura als infants que tot just inicien aquesta etapa en el seu aprenentatge (podran fer-ho solets com els nens grans), text que va acompanyat per el treball de Sílvia Ortega, un seguit d’imatges alegres treballades amb colors càlids i plenes de detall, especialment us recomano que us entretingueu amb la última imatge, un treball excel•lent, dolç i tendre que resulta d’allò més entranyable. Els petits lectors descobriran que amb els llibres poden anar molt lluny. Obriran els ulls a l'aventura de llegir!

‘Fem la maleta!’ resulta ser una molt bona tria per a pre-lectors, el format de cartró d’una mida fàcilment manejable per les seves manetes resulta ideal per permetre que siguin ells qui el manipulin amb llibertat sense haver de patir que es trenqui, poseu-lo a la llista dels reis.

L'eriçó bru

2011-11-01T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: L'eriçó bru
Autor: Anna Musons
Il·lustrador: Maria Beitia
Edició: Intrèpid Bus, 2011
Edat: fins a 7 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Jo no li he vist el què, en aquest àlbum. Ho sento, però no li he vist. I em sap greu perquè penso en aquella persona poc habituada a obrir i mirar llibres infantils; i penso que si un dels pocs llibres infantils que obre és aquest... doncs... doncs segurament després d’això no li quedaran gaires ganes d’obrir-ne cap altre més.
Anem per pams. Les il•lustracions: no m’agraden. Les veig brutes i confoses. Deliberadament? Es probable, però el fet que hagin estat fetes deliberadament així no les fa més boniques. El text es fa pesat de llegir. I això que són quatre ratlles però... t’hi has de posar, t’ho has de voler creure (perquè així ho ha dit l’autor, i prou...). Hi ha moltes incongruències, i això que a mi l’absurd m’agrada però les incongruències... doncs no tant. I si no, que algú m’expliqui a què obeeix que l’eriçó Bru (el protagonista d’aquest conte) no es pugui abraçar amb un altre eriçó que es troba en les primeres pàgines del conte però dues pàgines més endavant -sense que hagi passat cap fet excepcional entremig- sí que es pugui abraçar amb un mussol. Què passa? Que al mussol no el punxen les pues de l’eriçó? Jo no ho veig.
A mi, aquest eriçó, en Bru, em sembla un complet egoista. Abans no s’ha volgut abraçar amb l’altre eriçó perquè es punxaria (ell, el que li passés a l’altre tant li fa...) però després amb el mussol... vinga a abraçar-lo (i el pobre mussol què? No te cap dret?). Entremig, l’eriçó protagonista deixar anar perles com ara: “... no podia oblidar-se d’ell mateix” (què curiós, com si en algun moment ho hagués fet...).

Cousins beach: un estiu sense tu

2011-10-31T10:00:00.000+01:00

FITXA
=====
Títol: Cousins beach: un estiu sense tu
Autor: Jenny Han
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 14
Temàtica: amor, amistat, família, mort

RESSENYA
=========
Lluny del que podria semblar, aquesta no és la típica història d'amor d'estiu, tot i que la coberta i el títol així ho suggereixen. La novel•la reflexa a des dels diferents personatges la cruesa i el dol per la mort d'una de les protagonistes.

Cousins Beach és la casa d'estiu de la Susannah, el Conrad i en Jeremiah. Cada estiu passaven els mesos de vacances escolars en aquesta casa de la platja, junt amb la família de la Belly (narradora de la història i filla de la millor amiga de la Susannah). Però el darrer any les coses s'han complicat i la mort de la Susannah ha deixat a tots desconsolats i descolocats.

A través del relat de la protagonista, la Belly , podrem anar desgranant aquesta magnífica història d'amistat, d'amor, de superació, de creixement de tots els protagonistes. Els records dels anys d'infantesa passats a la casa amb en Conrad i en Jeremiah (fills de la Susannah); amb la mateixa Susannah -la mare que sempre hauria volgut per a ella; amb la seva mare i el seu germà, fan difícil la superació de la mort.

Tot canvia, però, quan el Jeremiah la truca per dir-li que en Conrad a desaparegut. Decideixen buscar-lo i el troben a Cousins Beach. Allà passaran uns dies plegats que els serviran per a trobar-se a ells mateixos i aclarir els seus sentiments.

Una novel•la que mereix ser llegida amb calma i amb un clinex a la mà, perquè de plorar te'n pots fer un fart. Us la recomano! Per cert, buscant informació de l'autora (que és bibliotecària a Nova York!) he vist que aquesta és la segona part d'un altre llibre: Un estiu diferent i que ja ha sortit en anglès la tercera part. Ara mateix corro a la llibreria a comprar-los!

Fibonacci. El somiador de nombres

2011-10-28T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Fibonacci. El somiador de nombres
(también disponible en castellano)
Autor: Joseph D'Agnese
Il·lustrador: John O'Brien
Edició: Joventut, 2011
Edat: de 6 a 10
Temàtica:

RESSENYA
=========
En la Itàlia medieval, vivia un nen anomenat Leonardo Fibonacci, que somiava de dia i de nit amb els nombres. Ell era un somiador i la gent no ho comprenia. Quan Leonardo va créixer i va viatjar pel món, va descobrir que existien altres maneres d'escriure els nombres i va estudiar tot el que va poder sobre ells. Fibonacci va veure que moltes coses en la naturalesa, des del nombre de pètals en una flor a l'espiral d'una petxina, semblen seguir un patró determinat. El nen del que tots es burlaven per pensar obsessivament en els nombres havia descobert el que va arribar a ser conegut com la Seqüència de Fibonacci i va ser un dels majors matemàtics de la Història.

L’editorial Joventut acosta als infants un personatge il•lustre de les ciències matemàtiques com va ser Leonardo Fibonacci, aconseguint a més, fer-ho de forma clara i entenedora, explicant una de les seqüències més famoses de manera que els nens i nenes siguin capaços de comprendre-la. Hi ha part d’invenció en el relat, ja que les dades que existeixen d’aquest italià són més aviat escasses, això sí s’han tractat amb gust i tocant de peus a terra aconseguint vestir una història creïble i emocionant, que et subleva davant la incomprensió que pateix el protagonista durant tota la seva vida per part d’uns “pallussos” com afirma el seu propi mentor, l’entranyable Alfredo.

John O'Brien és un reconegut il•lustrador americà, que ha il•lustrat més de quaranta llibres per a nens, a més de publicar setmanalment els seus dibuixos al New York Times, amb un estil enginyós, boig, meravellós i simple, sedueix amb les seves creacions, en aquest àlbum utilitza una tècnica que ens transporta a l’edat mitjana amb una imatges poc definides però alhora molt expressives.

Joseph D’Agnese, ha aconseguit que qualsevol lector, amant o no de les matemàtiques, se senti atret per la història narrada del periple vital de Fibonacci, amb subtils tocs d’humor ha sabut construïr una biografia novel•lada del matemàtic de la natura que tots els infants haurien de llegir.

Què llegeixen els animals abans de dormir

2011-10-27T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Què llegeixen els animals abans de dormir
Autor: Noé Carlain
Il•lustrador: Nicolas Duffaut
Edició: Barcelona: Joventut, 2011
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica: llibres i animals

RESSENYA
========

Impossible, si d’alguna manera estàs relacionat amb el món del llibre, no enamorar-se d’aquest volum de tamany generós i colors llampants on, com si d’una auca es tractés, en cadascuna de les pàgines podem veure què llegeix un animal diferent abans de dormir. Per fer-vos una idea, podeu veure algunes de les il•lustracions en aquesta entrada sobre el llibre que han fet les bèsties lectores. Tot i que la pregunta del títol no sempre troba resposta (de vegades text i il•lustració no responen “què llegeixen”, si no “com llegeixen” o “quin tipus de llibres” o “on els compren” i fins i tot hi ha algun animal que no llegeix res... i sabrem el per què), sí que cal destacar que al llarg de tot el catàleg d’animals lectors autor i il•lustrador busquen el sentit de l’humor i trobar un hàbit relacionat amb la lectura que estigui associat d’alguna manera amb aquell animal (els cangurs només llegeixen llibres de butxaca, els gossos compren llibres al mercat de les puces o els ratpenats llegeixen històries de vampirs). A més, la senzillesa del text es veu acompanyada per il•lustracions que aconsegueixen crear tot un món al voltant d’uns animals meravellosament retratats i humanitzats. Una petita gran joia que no pot faltar a cap biblioteca.

El zorro que perdió la memoria

2011-10-26T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: El zorro que perdió la memoria
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Martin Baltscheit
Edició: Lóguez, 2011
Edat: totes les edats
Temàtica: vellesa, alzheimer

RESSENYA
=========
Sovint hi ha temes que resulta difícil d’explicar als més menuts... Un d’aquests temes, és l’Alzheimer, i amb aquest àlbum crec que s’ha trobat una manera sensible i propera d’explicar-ho als infants.

L’Alzheimer és una malaltia amb la qual més d’un menut tindrà una dura topada (amb la cara del seu avi o àvia, oncle o tieta...) en algun moment de la seva vida; i un llibre com aquest aconsegueix explicar-la sense fer-te un nus a la gola (o més ben dit, el nus es fa igualment perquè l’Alzheimer és l’Alzheimer però, si més no, és un nus menys dur de tragar...).

Martin Baltscheit té el detall de deixar que sigui tot un senyor guineu el nostre protagonista, cosa que permet situar la història en el món animal i allunyar una mica la mirada que es fa sobre la malaltia. Aquest fet, però no impedeix que expliqui símptoma a símptoma, amb tota claredat i sensibilitat, l’Alzheimer i les seves conseqüències. A mesura que va envellint, la nostra guineu protagonista -amo i senyor del bosc en la seva joventut- comença a perdre la memòria. Al principi, les llacunes de memòria són petites tonteries (el dia en que estem, allò que anava a dir...) però poc a poc els oblits es van fent grans fins a ocupar tota la seva vida, la seva ment i el seu dia a dia. Però, en Baltscheit té la deferència de no deixar sol del tot al nostre protagonista, perquè abans de finalitzar el llibre ens diu: “No podía acordarse de ningún nombre. No encontraba el camino a casa. No le gustaba dormir solo. ... Pero eso no tenía que hacerlo.” Algú acompanyarà el senyor guineu fins al final.

El pare Mumin i el mar

2011-10-25T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: El pare Mumin i el mar
Autor: Tove Jansson
Il·lustrador: Tove Jansson
Edició: Barcelona: La Galera, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: fantasia, aventures, família

RESSENYA
=========
“De vegades, quan tot rutlla i no ens falta de res, ens posem tristos i de mal humor. Mira que n’és d’estrany!”, diu la mare Mumin al començament d’aquest llibre. “És així i no cal donar-hi més voltes. Quan passa, però, s’ha de tornar a començar”. I això és precisament el que fan els Mumin. Com que el pare no sembla feliç, decideixen marxar de la vall on viuen perquè pugui complir el seu somni: convertir-se en faroner d’una illa petitíssima.

Aviat comprovaran que viure lluny de casa no resulta tan senzill com imaginaven... El pare s’haurà d’esforçar per entendre els misteris del mar. La mare s’enyorarà de la vall i del seu hort. I el petit Mumin descobrirà que l’illa li reserva un munt de sorpreses i una visita inesperada.

Els Mumin s’acaben d’estrenar en versió catalana de la mà de La Galera, però fa més de quaranta anys que les seves aventures volten pel món. La creadora d’aquesta simpàtica família de trols amb forma d’hipopòtam és l’escriptora i il•lustradora finlandesa Tove Jansson, tot un referent de la literatura infantil del seu país. Les novel•les dels Mumin s’han traduït a més d’una trentena d’idiomes i han donat peu a una sèrie d’animació. I encara hi ha més: els trols s’han fet tan populars que fins i tot compten amb un museu i un parc temàtic propis.

El pare Mumin i el mar és la segona novel•la de la col•lecció catalana dedicada a aquesta família. Un llibre tendre i poètic que respira màgia i positivisme pels quatre costats. Jansson ens regala personatges inoblidables i un preciós cant a la natura, que deixa sentir la seva presència a cada pàgina com si fos un protagonista més.

No deixeu passar l’oportunitat de llegir aquesta novel•la. Llegiu-la tant si sou nens com si sou adults. Perquè, recordeu aquella frase que diu que la literatura infantil és la literatura que també poden llegir els nens? Doncs aquest n’és un bon exemple. Els adults hi descobrireu una història entranyable que parla de frustració, sacrifici, amor i compromís.

En Charlie i la fàbrica de xocolata

2011-10-24T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: En Charlie i la fàbrica de xocolata
Autor: Roald Dahl
Traducció: Albert Jané
Il·lustrador: Quentin Blake
Edició: Combel, 2011
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En Charlie és un nen somniador que viu de manera molt humil amb la seva família. De manera sorprenent, W. Wonka, anuncia a tothom que ha amagat cinc bitllets daurats entre les rajoles de xocolata. Cada un d’ells proporcionarà a qui el trobi la possibilitat de visitar les instal•lacions de la factoria i gaudir dels grans plaers que ella amaga. La notícia s’escampa i, immediatament, els habitants d’arreu del món es posen frenèticament a buscar els preuats bitllets. Els afortunats són cinc nens de procedència i caràcter ben diferent. L’aventura dins de la fàbrica està servida i els nens i els seus familiars (Charlie ha decidit emportar-se el seu avi Joe) les viuran sota l’atenta mirada de W. Wonka, que demostra tenir un comportament molt particular, entre divertit i esbojarrat, i els umpa lumpa, uns petits personatges que conviuen i fan funcionar tots els mecanismes de la gran indústria. Al final, Charlie serà el guanyador i aconseguirà fer sortir de la pobresa la seva família.

Aquest llibre l’encapçalen dos noms de primera categoria: Roald Dahl i Quentin Blake, o també podríem dir, el que molts consideren el millor escriptor de literatura infantil i juvenil de tots els temps i un dels il•lustradors que ha recollit més reconeixements en la seva trajectòria professional, inclòs el Premi Han Christian Andersen el 2002, reconegut especialment per el seu treball en obres de Roald Dahl, amb un títol que es presenta ell solet: ‘En Charlie i la fàbrica de xocolata’, que acumula traduccions a 32 llengües diferents, l’exorbitant xifra de vendes de més de 13 milions d’exemplars i una adaptació cinematogràfica a càrrec de Tim Burton, aquí podríem deixar-ho, són arguments més que suficients per comprar aquesta obra, però en canvi, us donaré un altre bon motiu per fer-ho: Combel. L’editorial ha destacat per el seu magnífic treball amb els pop-up, adaptant títols i creant-ne de propis amb una qualitat indubtable, per descomptat aquest no n’és una excepció. Al llarg de les pàgines, gaudireu veient com en Charlie us saluda, observant com es desplega la fàbrica d’en Willy Wonka i els protagonistes de la història davant els vostres ulls, un que s’enfonsa dins un llac, un altre que se’n va rodolant, una que és xuclada per un forat i fins i tot, un inconscient que es teletransporta dins un televisor, en resum, que us ho passareu la mar de bé compartint aquest llibre amb els més petits de casa, amb una història divertida, irònica i entranyable, tal com ens va acostumar el seu autor Roald Dahl. Una magnífica opció a tenir en compte a l’hora de fer un regal.

Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.

2011-10-21T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Rico & Oskar. El cas del macarró gratinat.
(En castellà: Rico y Óscar y el secuestrador del súper).
Autor: Andreas Steinhöfel
Traducció: Ramon Monton
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Estrella Polar, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Aquest llibre és el primer d’una sèrie, guanyadora l’any 2009 del Premi Nacional de literatura juvenil d’Alemanya. I només puc dir que espero amb impaciència la publicació de la resta de llibres de la sèrie Rico & Oskar.

La història es centra a l’entorn de la comunitat de veïns del carrer Dieffenbach número 93. De tots els veïns però, el que fa de narrador i dóna el to al relat és Oskar, un nen que es defineix ell mateix com a mentalment retardat però que per contra, té moltes coses a dir i a ensenyar-nos. La seva mare treballa en un club nocturn i durant el dia, mentre ella dorm, Oskar es relaciona amb els veïns, fa petites investigacions i escriu un diari que el professor del centre d’educació especial li ha posat de deures.

La seva vida canvia quan coneix per atzar a Rico, un altre nen que també se sent diferent, en el seu cas perquè és superdotat. Ambdós es faran amics i compartiran la seva solitud, les seves extravagàncies i fins i tot una aventura trepidant al costat de Míster 2000, un malvat que es dedica als raptes exprés.

Ens trobem amb una història que té molts encerts: la parella protagonista és entranyable i molt ben definida, i alhora, el ventall de secundaris dóna molt color i humor al conjunt. Amb un llenguatge planer però no senzill, l’autor ha trobat l’equilibri perfecte per distreure’ns amb l’aventura policíaca, però deixant espais per reflexionar des de l’òptica infantil sobre el món dels adults, les relacions familiars i les dificultats de la vida.

Curiosament aquest estiu també he llegit La Capsa dels perills (Balliet, Blue. Trad. Alexandre Gombau i Arnau. Barcelona: Estrella Polar, 2011. L’odissea; 33. 315 p.), protagonitzada per un infant amb una discapacitat a la vista (una miopia patològica) que m’ha agradat tan o més que aquest!).

Al costat de Simple, doncs, tres llibres de qualitat amb uns protagonistes similars però amb tres posades en escena ben diferents.

Los limones no son rojos

2011-10-20T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Los limones no son rojos
Autor: Laura Vaccaro Seeger
Il·lustrador: Laura Vaccaro Seeger
Edició: Océano Travesía, 2011
Edat: primers lectors
Temàtica: colors

RESSENYA
=========
Un clar exemple de que no sempre calen grans medis materials, ni pops-ups, ni olors, ni textures estrafolàries quan la idea original és bona. Aquest àlbum explora d’una manera senzilla els colors que corresponen a cada cosa i ho fa d’una manera que visualment és molt clara i impactant alhora.

Un llibre que els més menuts miraran tot sols una i una altra vegada només pel plaer de veure les contundents imatges i poder corroborar que “ells ja sabien que les llimones no són pas vermelles...”.

¡Me aburro!

2011-10-19T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: ¡Me aburro!
Autor: Marc Rosenthal
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 2/3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Avorrir-se pot ser una gran aventura. Aquest és el fil propi d’aquest àlbum il•lustrat on la narrativa visual s’imposa a un text que fa de bon acompanyant i, a l’hora, de ritme i compàs.

Marc Rosenthal, dissenyador i il•lustrador nord-americà, es presenta en el panorama d’edició del nostre país amb aquest divertit títol de la mà de Faktoría K de Libros, segell de l’editorial Kalandraka.

La historia comença quan el petit protagonista es queixa del seu avorriment i li dóna una puntada de peu a una llauna buida de menjar per a gats que va a parar, precisament, damunt del cap d’un gat que dorm plàcidament damunt la branca d’una arbre. Aquest fet intranscendent desencadena una esbojarrada història concatenada i circular de despropòsits. Des del principi apareixen personatges comuns que poden habitar en tota població gran o petita i personatges ficcionals que hi conviuen també com són els pirates i els cowboys. A partir del tret de sortida esmentat, tots ells patiran d’una forma o d’una altra caigudes, fugides, persecucions, etc. mentre el nostre protagonista continuarà centrat en la seva reiterada queixa: “¡Me aburro! Nuca pasa nada”. Tanmateix, darrere d’ell, la vida és com una pel•lícula d’aventures amb la que només al final s’hi podrà retrobar.

La narració de Rosenthal és trepidant; com si volgués demostrar que sovint el ritme de la vida corre darrere nostre quan sovint ens sembla que res es mou. Rere el protagonista, les il•lustracions són un cúmul de situacions hilarants que s’observen ja sigui a través d’un imaginari objectiu que centra l’acció al bell mig de la pàgina, o partint de quatre seqüències amb fets consecutius o gràcies a una visió panoràmica quan el desgavell ja és tan coral que cal que surti tothom retratat … excepte el nostre petit protagonista. Als seus crits de desànim –únic text narratiu de frases existent- s’afegeixen un munt d’onomatopeies que, resseguint-les i dient-les a viva veu produeixen una narració paral•lela que dóna pas a un divertit joc de possibilitats per gaudir de la riquesa del llenguatge, el ritme i la sonoritat de moltes de les vicissituds del dia a dia.

I, en acabar aquesta història, de nou en comença una altra : la llauna torna a sortir disparada i ves a saber què pot tornar a passar.

La història està protegida per una coberta i unes guardes que conviden a entrar dins d’aquesta ciutat com si d’una pel•lícula de cinema mut … a tot color es tractés. Uns colors i unes il•lustracions que recorden l’herència de Jean de Brunhoff i el seu Babar –no en va, aquest àlbum li està dedicat- i n’és un més que digne homenatge amb vida pròpia.

El secreto del doctor Givert

2011-10-18T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: El secreto del doctor Givert
Autor: Agustí Alcoberro
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2008
Col·lecció "Grandes lectores", 10
Edat: de 12 a 15 anys
Temàtica: aventures, intriga, amistat

RESSENYA
=========
Aquest llibre ha estat reeditat el 2008 en castellà per l’editorial Bambú, dintre de la seva col•lecció “Grandes lectores” i de moment ja se n’han fet 3 edicions. La primera publicació va ser en català “El secret del doctor Givert” a càrrec d’Ed. La Magrana, el 1981, i al 2004 ja se n’havien fet 26 edicions.

Es tracta d’un llibre que barreja intriga, aventures i amistat. Dos amics, el Marc i el Jaume es troben embolicats en la trama del segrest d’un famós neuròleg, el doctor Givert, que han descobert per casualitat. El primer és el narrador de la història i no és tan hàbil ni decidit com el segon, que serà qui prendrà la iniciativa en la recerca del metge.

Aquesta novel•la amb més intriga que misteri, tot i que t’enganxa fins al final, es nota que ha estat escrita fa 30 anys ja que els escenaris, les descripcions són de l’època (no tenen mòbil, es desplacen amb una motoreta...), de fet el llibre ja ens situa al començament i diu “Barcelona, 1981”. Això farà, però, que segurament els joves d’ara trobin el llibre una mica antiquat.

La meva germana viu sobre la llar de foc

2011-10-17T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: La meva germana viu sobre la llar de foc
Autor: Annabel Pitcher
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2011
Col·lecció Bridge
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En Jamie té deu anys, una germana gran, la Jasmine, una adolescent rebel, un pare que beu massa, una mare que va marxar de casa, un gat, en Roger, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, sobre la lleixa de la llar de foc. La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?

Des de la tendra mirada d’un nen de 10 anys, Annabel Pitcher ens explica una història que mostra la incomprensió d’un nen envers diversos sentiments: l’odi del seu pare cap als musulmans, la incapacitat d’enyorar a la germana morta, l’abandonament de la mare... Situacions que podrien presentar-nos una història molt dura, es converteixen des de la perspectiva d’en Jamie en fets durs i al mateix temps absurds, per què odiar tot un poble amb l’únic argument de les accions que han fet només uns quants extremistes?

El dol és un procés llarg i complicat, que necessita de molta ajuda, en aquesta història se’ns presenta amb la dificultat que el jove protagonista amb prou feines recorda la germana desapareguda, cosa que dificulta encara més la superació d’aquesta pèrdua, necessitarà alguna cosa més per a superar-la.

La Galera ens presenta, amb gran encert, aquesta jove autora anglesa novell, a la que seguirem amb l’esperança de tenir notícia de nous títols amb històries tan humanes com aquesta, no se m’acut millor carta de presentació que una història tan senzilla com complicada, més o menys, com la raça humana. Una lectura molt recomanable per a joves lectors que gaudeixin amb històries que vagin més enllà de vampirs, zombies i distopies.

Col•lecció Còmic – La Galera

2011-09-30T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Mariona de Llimona i les quatre estacions
Autor: Agnès Rosenthiel
Il•lustrador: Agnès Rosenthiel
Edició: Barcelona: La Galera, 2010
Edat: de 4 a 6
Temàtica: Còmic

Títol: Beni i Peni de mentida
Autor: Geoffrey Hayes
Il•lustrador: Geoffrey Hayes
Edició: Barcelona: La Galera, 2010
Edat: de 6 a 8
Temàtica: Còmic

Col•lecció Còmic – Toon Books

RESSENYA
========
La Galera està publicant en català aquesta premiada col•lecció de còmics de factura americana que neix amb una clara voluntat educativa, la de millorar la capacitat lectora dels infants a través del còmic. Tot i la clara intenció pedagògica que hi ha al darrera de la creació editorial d’aquests còmics, es tracta d’una col•lecció molt atractiva per primers lectors, molt adequada per a les edats corresponents (ara en parlarem una mica més) i que, donada la mancança de còmics infantils en el panorama del llibre en català (per a primers lectors, pràcticament només existeixen dues col•leccions, aquesta i la de Mamut, també molt recomanable), esperem tingui una molt bona acollida.

Tot i això, si se’m permet, vull fer unes petites “crítiques” a La Galera per com a adaptat aquesta sèrie a casa nostre.

Primer, ha posat els llibres de “Toon Books” en la seva col•lecció “Còmic”, on també publiquen altres còmics que no són originalment d’aquesta sèrie. Bé, més que una crítica això seria una advertència als compradors: no tots els còmics de la col•lecció “Còmic” de La Galera són de la sèrie original “Toon Books”.

Segon, els còmics de la sèrie original estan clarament classificats en tres franges d’edat: de 4 a 6, de 6 a 8 i de 8 a 10 anys. Ho podeu comprovar a la web de Toon Books. La Galera, en canvi, no ha fet cap distinció en la seva edició de les edats recomanades per a cadascun dels còmics. Per això ens va sorprendre trobar-nos amb dos còmics que realment requereixen dos nivells diferents d’habilitat lectora com són Mariona de Llimona i les quatre estacions (un còmic molt senzill, amb molt poc text, molt lineal en la narració, etc...) i Beni i Peni de mentida (un còmic molt més elaborat, amb més personatges, una trama més complexa, etc...) sense cap mena de distinció entre un i altre. Tot i que és cert que tots són aptes per a primers lectors, hagués estat bé alguna indicació, especialment tenint en compte que aquests llibres estan pensats perquè els infants els puguin llegir de manera autònoma.

I per últim, dir que hagués estat molt i molt bé si, a més de portar els llibres, també haguessin adaptat la pàgina web al català. Ha estat premiada per la American Library Association com una de les “Best Websites for teaching and learning” (millors webs per a l’ensenyament i l’aprenentatge) i inclou jocs en línia per crear vinyetes de còmic amb els personatges dels diferents llibres, propostes didàctiques per mestres, blogs amb novetats de l’editorial i reflexions sobre la lectura, el còmic i els infants... Una llàstima que tots aquests recursos només estiguin en anglès.

The TOON Books Website from TOON Books on Vimeo.

L'esperit de l'últim estiu

2011-09-29T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: L'esperit de l'últim estiu
Autor: Susana Vallejo
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Premi Edebé de Literatura Juvenil

RESSENYA
=========
Un misteriós somni fa tornar el Fran a la Casa de l'Arbre, el lloc on la seva família estiuejava quan era adolescent i que ara està a punt de ser destruït per les excavadores per construir una nova autovia. Allà recorda l'estrany i màgic estiu que va viure abans de convertir-se en adult, l'últim estiu, l'esperit del qual encara el crida per tancar un episodi no acabat. Perquè tot d'una, després de tants anys i gràcies a aquest somni en el qual apareixia la seva àvia, comprèn on s'amagava el tresor. El tresor de la reina mora.

Una lectura amena, ideal per llegir durant les vacances però apta per qualsevol moment de l’any. El retorn d’en Fran a la seva adolescència, amb el record de l’últim estiu viscut a la casa de l’arbre, ens ofereix un relat ple d’emocions, d’aventura, de tendresa i un punt molt ben trobat d’humor. Un retrat de la família i sobretot, de les relacions entre els diferents membres que conviuen a la casa de l’arbre.

Merescudíssima guanyadora del Premi Edebé de literatura Juvenil 2011 Susana Valleja ha teixit una novel•la rodona, que té tot el que necessita per captar l’interès dels joves lectors, sense necessitat de floritures, és una història fresca plena de vida i en la que, fins i tot, podreu captar l’olor d’estiu a més de descobrir secrets sobre tresors i alguna curiositat relacionada amb un dels personatges principals de l’Alícia al país de les meravelles, que no us ho creieu? Doncs haureu de llegir aquest llibre...

Fantasmes enfarinats

2011-09-28T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Fantasmes enfarinats
Autor: Marcus Sedgwick
Il·lustrador: Pete Williamson
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: misteri, humor

RESSENYA
=========
Un fa-fan. Un fa-fan. En Julivert, el fill mitjà de la família Altramà, està tan espantat que no li surten les paraules. El que vol dir és que acaba de veure un fantasma a l’altra punta del castell. Però no sembla que els seus pares li facin gaire cas: l’Ermenguer té massa feina inventant una màquina que detecti or, i la Mentona no està per històries. Així que a la Solstici, la germana gran, no li queda més remei que prendre la iniciativa. Juntament amb l’astut corb Èdgar, intentarà descobrir quin misteri s’amaga a l’ala sud.

Fantasmes enfarinats és la segona novel•la que publica Cruïlla dins la col•lecció Els misteris del corb, escrita per Marcus Sedgwick. En versió original, ja n’hi ha cinc llibres publicats que compten amb el seu propi web. El títol de la col•lecció fa referència a l’Èdgar, el simpàtic corb guardià del castell d’Altramà. És ell qui narra, en primera persona, les aventures que viu al costat dels curiosos habitants del castell: un inventor excèntric, una bruixa retirada, un nen poruc, una noia gòtica, uns bessons entremaliats... En definitiva, una família que no hauria d’envejar en res als famosos Addams. L’Èdgar relata cada misteri des del seu punt de vista, deixant-hi anar grans dosis d’humor gamberro.

A part de seguir la història que explica la novel•la, val la pena fixar-se en els apunts que precedeixen a cada capítol. Es tracta d’una sèrie d’anècdotes divertides que descriuen la vida al castell o les manies dels seus habitants. D’altra banda, cal tenir molt en compte les il•lustracions de Pete Williamson: amb un estil que recorda a les criatures de Tim Burton i un toc alhora inquietant i divertit, són l’acompanyament perfecte per als textos de Sedgwick.

Hansel i Gretel

2011-09-27T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Hansel i Gretel
Autor: Germans Grimm
Il·lustrador: Lorenzo Mattotti
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2010
Edat:
Temàtica:

RESSENYA
=========
Malgrat conèixer la història de Hansel i Gretel, aquesta versió, de Lorenzo Mattotti, realitzada a petició de la Metropolitan Opera House of New York i la revista New Yorker el 2007, resulta corprenedora. L’expressivitat aconseguida per les imatges en negre sobre blanc accentua el sentit tràgic de la història dels germans Grimm.

Podeu veure algunes de les il•lustracions al bloc de l’editorial.
I un vídeo fantàstic de la realització de les il•lustracions.

Caballo de batalla / Cavall de guerra

2011-09-26T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Caballo de batalla / Cavall de guerra
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: -
Edició: Noguer / Estrella polar
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
El premiat autor britànic Michael Morpurgo, va escriure aquesta magnífica novel•la l’any 1982. Afortunadament, el bon treball de reedició de clàssics de l’editorial Noguer l’ha donat a conèixer coincidint amb la versió cinematogràfica de la obra de la mà de Steven Spielberg, encara no estrenada al nostre país.

Joey, un intel•ligent i fort cavall, cau en mans d’un granger. El seu fill Albert el ciudarà vencent les reticències del seu pare que acaba venent a l’animal a l’exèrcit. L’amistat entre el cavall i l’Albert és tan forta que aquest últim promet que allà on sigui l’anirà a trobar. Estem en època de Primera Guerra Mundial i Joey es convertirà en un cavall de batalla que passarà de mà en mà –a moments se sentirà estimat i valorat i en d’altres moments la seva gran noblesa serà trepitjada-; veurà morir al seu gran amic, el cavall Topthorn; vagarà per la Terra de ningú; serà admirat per ambdós bàndols; i acabarà carregant morts i ferits, jugant-se la vida per salvar multitud de vides humanes. Tanmateix, la vida és poderosa i Joey i Albert es retrobaran de nou i, aquesta vegada, serà ara l’Albert i els seus companys qui salvaran la vida de Joey.

Lleialtat, amistat fins a la mort, mort per tot arreu i desig de pau en un món en guerra són l’escenari on es mou aquesta novel•la èpica narrada pel propi Joey. El cavall és a l’hora cronista i protagonista. La prosa de Morpurgo és directa i senzilla. No admet grans declaracions de principis perquè la noblesa de Joey es transforma en compromís davant la vida i dels seus reptes. Aquesta essencialitat fa que el text vagi entrant a poc a poc o, quan es requereixi, la lectura serà més àvida o més lenta. Al cap i a la fi, és tracta de veure la misèria de la guerra des dels ulls d’un cavall que galopa i té por o que trota i que estima o que està quiet i pateix, a l’espera d’esdeveniments comuns amb els humans companys de viatge. Uns esdeveniments i uns personatges que es creuaran indefectiblement.

L’obra conté uns secundaris de luxe: l’esmentat Thopthorn, la petita Emily i el seu avi, entre molts altres. Tots ells van introduint sutilment una visió elegant però poderosa del poder del bé contra el mal; de la importància de jugar net i de respectar tothom; del reconeixement del valor i del lliurament en favor dels més alts ideals que estan lluny de la guerra com a solució final. La vida de Joey i d’ altres personatges en són un exemple.

Cap al final de la novel•la, després de vagar per Terra de ningú, Joey està ferit i atemorit. Ple de fang i de sang no és ni l’ombra del cavall que havia arribat a ser. Un cop el troben, el curen i el comencen a netejar, apareix la intacta bellesa de l’animal feta a base de lluita i de valor. Aquesta és la veritable batalla, ja no només del cavall, sinó de tot ésser humà i la prosa de Marpurgo sosté amb mestratge aquesta combat i guanya la batalla.

Juliette y los cien mil fantasmas

2011-09-25T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Juliette y los cien mil fantasmas
Autor: David Blanco Laserna
Il·lustrador: -
Edició: Anaya, 2011
Edat: de 12 a 15 anys
Temàtica: terror, misteri, divulgació científica

RESSENYA
=========
La Juliette és una noia intel•ligent i valenta que per ajudar a mantenir els seus cinc germans quan es queden sense pare, se n’ha d’anar a treballar a París, al servei d’una gran mansió coneguda com la “casa dels cent mil fantasmes”. Aquesta casa pertany al sinistre mag Galissard. Però la Juliette lluny de tenir por, com la resta dels servents, s’entesta a descobrir el misteri que envolta cadascuna de les habitacions i fins i tot al mateix propietari.

Novel•la escrita amb humor i ironia amb una base de divulgació científica molt important. L’apèndix del llibre conté una breu biografia de Michael Faraday, una explicació d’alguns efectes òptics i electromagnètics que feien servir els mags del segle XIX per a fer trucs de prestidigitació i també del funcionament dels electroimants i la seva aplicació a la vida quotidiana. També detalla com fabricar un electroimant casolà.

Aquest és el segon volum de la col•lecció “Código Ciencia”. Es tracta d’un llibre engrescador que va més enllà de la lectura i convida a jugar amb la ciència. Molt recomanable per a joves curiosos i amants de les aventures.

Mefi, Sata y Monio

2011-09-24T12:04:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Mefi, Sata y Monio
Autor: Mercedes Neuschäfer-Carlón
Il·lustrador: Dani Torrent
Edició: Kalandraka, 2011
Edat: de 7 a 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Enmig d’un bosc d’enormes i antics arbres, s’alçava un castell tenebrós. El seu propietari, el comte Similoff, un estrany i fosc personatge, vivia allà amb els seus fills Mefi, Sata i Monio, tres autèntiques criatures infernals. Tenien els cabells escabellats, les dures orelles acabades en punta i les ungles dels peus i de les mans tan llargues i fortes com les urpes d’una au de rapinya. Cap criat havia pogut resistir al castell més d’uns pocs mesos...

Kalandraka ens presenta una reedició d’aquest conte escrit l’any 1988 on la maldat de tres germans supera amb escreix els límits atribuïts a la trapelleria infantil. Tres infants que tenen com a hobby atemorir els criats, professors i a qualsevol que gosi acostar-se a ells, que trobaran en les aparentment dolces, i exquisidament educades germanastres que apareixeran d’imprevist a les seves vides, la seva mitja taronja i tastin la seva pròpia medicina. Perquè fins i tot les criatures més angelicals poden arribar a convertir-se en el pitjor malson.

No puc deixar de destacar les il•lustracions que Dani Torrent ha creat per aquest llibre, imatges amb fons esgrogueïts que doten les imatges d’un toc d’envelliment i desassossec que es manté en la línia de la història, amb un lleu desenfocament que accentua l’atmosfera sinistra del relat.

Una història que convida als nens i nenes a reflexionar sobre les accions que emprenen, a vegades, com a divertiment sense pensar com poden afectar a aquelles que les reben.

Mi vecino de abajo

2011-09-23T10:00:00.006+02:00

FITXA
=====
Títol: Mi vecino de abajo
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Fran Collado
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2011
Edat: de 8 a 10
Temàtica:
Premio Barco de Vapor

RESSENYA
=========
Ni es porque sea de Nesquens (y ya saben que soy parcial), ni porque haya ganado un premio (poca información nos da eso), ni porque cobre comisión de SM por alabar sus productos (cosa que no hago). Este libro es genial por méritos propios: porque el texto es tierno y divertido y cotidiano y misterioso y lleno de matices... y porque las ilustraciones realmente acompañan, dan personalidad, no tienen miedo de mezclarse con el texto y jugar con él y tienen un aire y una paleta de colores retro que me encantan.

¿Qué más quieren que les diga? Que Nesquens sigue explotando la figura del hombre misterioso en relación con un niño que imagina los secretos que no conoce de esa figura. En este caso, el hombre misterioso es el vecino de abajo del protagonista, S. Peltoonen (“Con dos oes. Sí, también cos dos es. Pero las es no van seguidas, va una en cada lado”), y es a través de pequeñas anécdotas, encuentros y misterios, y de los ojos de ese mismo protagonista, que nos narra en primera persona sus recuerdos de los años en los que el señor Peltoonen vivió en el piso de abajo, que se construye esta historia y el mundo en el que habitan sus personajes, con un pie en la ficción y otro en la realidad.

Y es que ahí radica quizá lo que más me gusta de las narraciones de Nesquens: que a pesar de que sé que no son más que eso, historias que a veces te hacen reir y a veces te ponen nostálgico, y a pesar de lo disparatados de algunos diálogos y algunas situaciones, imposibles (bueno, más bien improbables) en la realidad, siempre acabo pensando ¿y si... no se lo estuviera inventando? Es el toque mágico de los autores que más me gustan: su capacidad de narrar y fabular haciendo que, a pesar de todo, el relato siga sonando real.

Más info y recursos didácticos.
Lean las primeras páginas.
Versión para Ipad.

Fuego azul

2011-09-22T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Fuego azul
Autor: Ana Alonso i Javier Pelegrín
Il·lustrador: -
Edició: Madrid: Anaya, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures, històrica, fantàstica

RESSENYA
=========
Tot i sabent que es tractava d’una trilogia i que encara no s’ha publicat sencera, em vaig arriscar: una novel•la d’aventures situada a la Península ibèrica al segle XII prometia... i, de fet, Ana Alonso i Javier Pelegrin no m’han decepcionat. És una novel•la ben escrita, ben ambientada i que enganxa: té els ingredients necessaris per a convertir-se en un èxit.

A la primera part, la narració es centra en els personatges humans protagonistes de la novel•la i com arriben a trobar-se: una aprenent de metge musulmana i un noble sense terres convertits en aliats per aconseguir els seus objectius. A la segona part, però, s’incorpora el que sembla serà el personatge clau de la triologia: un yinn, un ésser màgic, semblant a un geni de la làmpada, que es converteix en el narrador i centre de l’acció.

Com ja m’imaginava, però, el final és força obert: tot i que es tanca l’aventura principal, no es lliguen tots els fils, i el camí de tornada dels protagonistes es perfila com l’aventura que ens revelarà els interrogants que els personatges i la seva història ens han deixat. Haurem d’esperar...

Tremolaran les ones

2011-09-21T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Tremolaran les ones
Autor: Ximo Cerdà
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventures, novel·la històrica

RESSENYA
=========
En Bernat i en Miquel són dos adolescents corrents. Les seves vides haurien transcorregut amb total normalitat si no fos perquè la història els enxampa al lloc adient en el moment precís: Cullera, el 24 de maig de 1550. El dia que el temible pirata Dragut decideix atacar aquesta localitat valenciana, l’arrasa i acaba amb bona part dels seus habitants. Els dos nois sobreviuen a l’atac; tot i així, hi perden molt. Moguts per un desig de revenja, en Bernat i en Miquel viatgen fins a Mallorca perquè creuen que aquesta illa serà el proper objectiu del pirata. I la seva aventura tindrà conseqüències històriques...

Ximo Cerdà fa servir dos personatges inventats i el seu viatge fictici com a nexe d’unió entre dos fets històrics reals: els atacs del pirata turc Turgut Reis a Cullera i a Pollença, a mitjans del segle XVI. El resultat d’aquest còctel d’ingredients és una novel•la d’aventures trepidant.

Tremolaran les ones descriu amb tota mena de detall l’episodi valencià, introduint informació interessant sobre les maniobres d’en Dragut i els seus homes, sobre el devastador assalt a la ciutat i sobre el llegendari intercanvi de presoners. La novel•la es converteix, doncs, en una bona manera d’aprendre història i de conèixer millor la manera d’actuar dels pirates. A més, el llibre es complementa amb un capítol final on l’autor explica els fets reals.

Val a dir, però, que no es tracta d’una novel•la per a tots els públics. Precisament el detall amb què Cerdà descriu la manera de fer dels pirates pot provocar que els lectors més delicats trobin violència massa explícita en algunes escenes. D’altra banda, l’autor combina un estil àgil amb un vocabulari molt acurat; així doncs, recomanem el llibre sobretot a lectors experimentats.

Saltando vallas

2011-09-20T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Saltando vallas
Autor: Pere J. Carbó Pérez
Il·lustrador: Adrià Fruitós
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En Roberto és un noi de dotze anys que travessa una crisi: En Joaquín, el seu millor amic, ha mort en un accident de trànsit, i ell no ha pogut superar la seva pèrdua. Treu males notes i discuteix molt a casa, especialment amb el seu pare. De sobte, en Trepa, el seu gat, es posa malalt i hauran d’operar-lo. El cap de setmana de la intervenció de l’animal, els pares del Roberto el deixen amb els seus avis. Gràcies a ells descobreix una forma de desfer-se de les seves frustracions i el seu dolor. Finalment, el gat se salva i en Roberto es reconcilia amb la vida després d’escriure una carta per al seu amic desaparegut i llegir-la-hi en veu alta a l’Estadi Olímpic, el lloc preferit d’en Joaquín.

Agressivitat, passivitat en els estudis, desinterès per tot el que l’envolta..., què passa per el cap d’un nen de 12 anys que perd d’un dia per l’altre el seu millor amic? una bona colla de reaccions sens dubte. L’autor ens narra una història que parla d’aquesta pèrdua sobtada i inesperada d’un bon amic, i de com es recomponen els sentiments d’un pre-adolescent en una situació així. Algú pot pensar, que es tracta d’un títol més dels molts que parlen del dol, però val la pena tenir-lo en compte, ja que tant per la manera com està escrita, amb un llenguatge planer que els joves lectors agrairan, no en va Pere Carbó és psicòleg i ha treballat durant molts anys amb tens; com per les il•lustracions en blanc i negre d’Adrià Fruitós que es donen de la mà amb el text, dotades d’una senzillesa i expressivitat molt ben aconseguides val la pena decidir-se a recomanar aquest llibre a lectors de 10 a 12 anys, us asseguro que serà una molt bona elecció.

Carta per al tigre

2011-09-19T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Carta per al tigre
Autor: Janosch
Il·lustrador: Janosch
Traducció: Helena García
Edició: Hipòtesi: Kalandraka, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Janosch és el pseudònim de Horst Eckert, escriptor i il•lustrador en llengua alemanya, nascut l’any 1931 (Hindenburg, Alemanya; avui Zabrze, Polònia).
Tot i ser un dels grans de la literatura infantil amb una extensa obra publicada, ens ha anat arribant de forma irregular i majoritàriament en castellà. (A les biblioteques però, podeu trobar-ne encara molts títols!)
Desconeixem per exemple la part de producció de gravats dedicada als adults, on l’estil estripat i altament irònic, a voltes obsè, reflecteix els anys durs de la seva infància. En aquest sentit seria un cas similiar a Tomi Ungerer, tot i que la seva obra per a adults sí que ha tingut molta més repercussió a casa nostra.
Dels primers llibres per a infants ens resten alguns títols descatalogats –Història de Valek, el cavall (Lumen, 1963) o Josa i el violí màgic (Lumen, 1964)-- de gran força, amb un traç expressionista, però que malauradament no van tenir massa èxit comercial.
De fet, les obres que més coneixem són les editades als 80, seguint la línia del seu llibre més emblemàtic i que li va valdre el reconeixament internacional: Que bonic és Panamà! (Kalandraka; Hipòtesi, 2010)
Carta per al tigre forma part d’aquesta etapa que protagonitzen el petit tigre i l’ós, dos animals antropomòrfics que porten una vida idíl•lica, en plena natura en un paisatge pintoresc. La parella encarna l’esperit infantil i viu petites aventures plenes d’ingenuïtat i innocència, on l’amor i l’afecte són claus per a sobreviure.
Carta per al tigre, és també una recreació molt personal de l’autor de la invenció del correu postal, l’aeri i el telèfon.

Si voleu conèixer realment aquest autor, no deixeu de llegir l’estudi que en va fer Anna Garralón. Són set pàgines però valen molt la pena. Descobrireu que no sempre allò que ens agrada al públic és allò que realment agrada a l’autor.
Garralón explica que la crítica s’ha dividit entre un sector que troba cert component anarquista i antiautoritari en les històries de Janosch, com a contrapunt segurament de la repressió patida durant la seva infància (als 13 anys ja treballava a la fàbrica). I aquell altra sector que les considera conservadores.
Janosch, que actualment viu retirat a Tenerife, es lamenta que només se li hagi valorat aquesta part, segons ell, més “cursi” de la seva obra, infravalorant la seva tasca més valenta com a grafista.
De fet, tots aquests personatges que ha creat s’han convertit en una marca de productes diversos de marxandatge: no deixeu de posar als vostres nadons un xumet amb el dibuixet del típic ànec de fusta amb rodes que apareix a tots els llibres de Janosch.
Ai, potser sí que són cursis i jo m’estic estovant amb l’edat, però a mi m’encanten!!!
Potser una manera de fer les paus amb ell seria reeditant alguns dels llibres de la seva primera època.
La idea està llançada, esperem que no la llencin!!! que deia aquell...
Confiem amb “Santa Kalandraka-Hipòtesi”!!

Una flor de recanvi per la mare

2011-09-18T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Una flor de recanvi per la mare
Autor: Rebeka Elizegi
Il·lustrador: Rebeka Elizegi
Edició: Takatuka, 2011
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Un matí de tardor, just quan les fulles dels arbres començaven a caure, la mare va tenir una gran sorpresa... El Dr. Flo va telefonar-li per dir que li havia detectat una taqueta molt lletja en un pit...». Amb aquestes paraules comença el relat d’un nen que passa per l’estranya situació de viure el procés del càncer de pit de la seva mare, però que, sense perdre el coratge, afronta al seu costat l’aventura de lluitar contra la malaltia amb totes les forces. Junts aconsegueixen superar-la i tornar a fer una vida tan normal, alegre i divertida com la d’abans.

Rebeka Elizegi va néixer el 1968 a Donosti. Durant els anys de carrera va treballar en un taller d’artesania, pintant a mà peces de paper maixé. L’any 1998 funda Alehop amb l’il•lustrador Víctor Escandell, un estudi de disseny gràfic i il•lustració a Barcelona; allà, entre d’altres coses, s’especialitza en el Disseny de contes infantils i juvenils.

Amb una sensibilitat i tendresa remarcables i des de la perspectiva del nen, l’autora ens acosta la dura experiència que afronten moltíssimes famílies que sovint no saben com explicar als infants, aquest àlbum es converteix en una vareta màgica capaç d’aconseguir que els infants assimilin paraules molt recargolades i fets tan durs com són l’enfrontar-se cara a cara amb un càncer, una malaltia amb un nom que, encara avui dia, espanta i molt.

Amb unes il•lustracions realitzades amb collage on les flors prenen el protagonisme absolut fins i tot en el text (fixem-nos en el nom del doctor que atén la mare) i en el transcurs d’un any, utilitza les diferents estacions per mimetitzar les diferents fases per les que passa la valenta mare del protagonista.

Un àlbum preciós que cal tenir a la memòria per si algun dia necessitem explicar aquesta malaltia a algun nen o nena, especialment a les biblioteques on acostumem a trobar-nos amb peticions més delicades.

¿Puede volar un cangrejo?

2011-09-17T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: ¿Puede volar un cangrejo?
Autor: Florencia Esses y Graciela Repún
Il•lustrador: Javier Peña
Edició: Barcelona: Océano Travesía, 2010
Edat: de 8 a 10
Temàtica:

RESSENYA
=========
¿Qué tienen en común frases como “Tengo un sueño que no me deja dormir”, “¿Por qué las ciruelas negras son rojas cuando están verdes”, “El silencio es el grito más fuerte” o “¿Por qué si alguien tiene la razón tenemos que dársela?”? Todas ellas, entre muchas otras (algunas simples reflexiones anónimas, otras frases de grandes pensadores, filósofos, científicos, escritores, etc...), aparecen impresas en las guardas de este libro y nos hablan de paradojas, de hechos que parecen imposibles pero son, de hecho, ciertos y posibles. Y eso es lo que viene a demostrar este libro, a medio camino entre el álbum ilustrado y el libro de conocimientos.

El libro se inicia con la pregunta que le da título, “¿Puede volar un cangrejo?”, y propone seis preguntas curiosas que, a primera vista, parecen imposibles. En una siguiente ilustración, se nos muestran dos grupos de personajes, en los que se mezclan personajes famosos y otros anónimos: los situados en la ilustración de la izquierda, responden a la pregunta diciendo que no, mientras que los situados a la derecha, responden que sí. Y si pasamos página, en una tercera doble página se nos ofrece una respuesta que hace posible la pregunta que, en un principio, parecía imposible. Dejaré que ustedes mismos imaginen si puede o no volar un cangrejo.

El libro no tendría mucho más misterio. Un buen libro para compartir y para mostrar que existen alternativas que puede que a priori se nos escapen, y que pensar con imaginación puede dar con soluciones válidas. O, como se dice en la contracubierta del libro, que “con frecuencia la diferencia entre lo posible y lo imposible se reduce a la tenacidad de ciertas personas para no rendirse ante la primera evidencia”. Pero en el libro hay una cosa que me tiene intrigada y que no me resisto a dejar de compartir con ustedes, y se trata del elenco de personajes que se alinean con el “sí” y con el “no” como respuestas a las preguntas propuestas. Aparte de que hay algunos que estoy segura de que son famosos pero que no sé quienes son (el que tiene pinta de filósofo griego, por ejemplo), no entiendo por qué Humphrey Bogart, Darwin o Napoleón deberían estar alineados con el “no” mientras que Einstein, Frida Kahlo, Chaplin, Gandhi o Teresa de Calcuta se encuentran entre los que dicen que “sí”... ¿Alguna explicación?

Cantan los gallos

2011-09-16T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Cantan los gallos
Autor: Marisol Ortiz de Zárate
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Bambú, 2011
Edat: a partir de 14 años
Temàtica: novela histórica, aventuras

RESSENYA
=========
Año 1539. Una mujer que trabaja como sanadora, Melusiana, y su joven protegida, la Nena, huyen de Navarra escapando de las acusaciones de brujería. Su intención es llegar a Cádiz y empezar allí una nueva vida. Pero el camino a pie hasta el sur es largo y está repleto de dificultades y de sorpresas… Con la ayuda de otros dos personajes que también huyen de su pasado (un negro albino y un tahúr rodeado de misterio), las mujeres intentarán cumplir su objetivo. La expedición por tierras de España se convertirá en una aventura inolvidable para todos ellos. Especialmente para la Nena, que vivirá su particular viaje iniciático.

Cantan los gallos es la revisión de una novela publicada hace algunos años por Marisol Ortiz de Zárate con el título de La cruz bajo la lengua. No es la primera obra histórica de esta autora, y se nota. En sus páginas se descubre una importante labor de documentación: gracias a ella, el lector podrá situarse fácilmente en las primeras décadas del siglo XVI y apreciar las diferencias entre el día a día en Navarra, en las poblaciones de Castilla del Norte (Valladolid, Toledo) o en la Andalucía de influencia morisca (Sevilla). Un lenguaje fácil y un ritmo fluido facilitan la lectura.

Y vivieron felices...

2011-09-15T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Y vivieron felices...
Autor: Laetitia Bourget
Il·lustrador: Emmanuelle Houdart
Edició: Mèxic: Editorial Océano, 2010
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En aquesta història, els protagonistes d’El aprendizaje amoroso van un pas més enllà de la seva vida en comú: la ‘sublime princesa’ i el ‘valiente príncipe’ s’enfronten a l’aventura de ser pares. I, com ja havíem descobert en el llibre anterior, ‘no contaban con las múltiples pruebas que les esperaban’.

L’àlbum mostra amb imatges plenes de detalls, sovint metafòrics, aquelles coses que els contes de fades poques vegades expliquen: la vida de cada dia, feliç també per les coses difícils, els reptes i les petites victòries.

Un àlbum que els infants gaudiran per les il•lustracions i la història, i que els adults els farà esbossar somriures i ganyotes, evocant moments coneguts i sentiments ben íntims.

Millones de gatos

2011-09-14T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Millones de gatos
Autor: Wanda Gág
Il·lustrador: Wanda Gág
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: soledat, gent gran, gats

RESSENYA
=========
Un home molt molt vell i una dona molt molt vella se senten sols. L’home decideix anar a buscar un gat per fer-los companyia. Però no serà fàcil, abans haurà de carretejar amb milions de gats fins a casa. Què passarà? Cal llegir-lo per saber-ho.

Aquesta reedició del llibre “Milions fo cats” de la Wanda Gág segur que haurà agradat a un munt d’amants dels àlbums il•lustrats. Des de 1928 ha estat editat en nombroses llengües. Alguns crítics el consideren un dels primers àlbums il•lustrats moderns. Wanda Gág va rebre per aquest àlbum un dels reconeixements més importants de la literatura infantil als Estats Units, la Medalla d’Honor John Newbery, concedit per la American Library Association. L’editor en castellà també ens recorda que aquest llibre encara és tan popular als Estats Units com quan es va publicar per primera vegada.

La història és molt senzilla, el text juga amb frases que es repeteixen al llarg de l’argument. Això aporta una musicalitat especial, tot i que caldria llegir-lo en la llengua original per apreciar-ho al cent per cent. Els dibuixos estan emmarcats al llarg de les pàgines amb una harmonia fabulosa, en simetria perfecta. L’autora ens presenta l’argument tant amb el text com amb els dibuixos. Unes il•lustracions totalment seqüencials que aprofiten ambdues pàgines per transmetre el millor de la història.

He llegit que fa trenta anys van demanar a Maurice Sendak si pensava que els àlbums il•lustrats eren millors en el passat: «Sí», va contestar Sendak, «abans existia Wanda Gág».

Nick

2011-09-13T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Nick
Autor: Imma Chacón
Il·lustrador: -
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
La Dafne està enamorada d’un noi del seu barri, un individu gens
recomanable. Amb l’ajuda de la seva cosina, trobarà la manera de captar el seu interès: creant un perfil fals al Facebook, del qual ell no pugui sinó enamorar-se’n. Però aleshores comencen a succeir coses inesperades: algú més s’interessa per aquest perfil fals, algú que clarament no té bones intencions i que s’amaga rere el seu nick. comença una persecució, un perillós joc del gat i la rata, entre dues persones que no es coneixen a la realitat... o potser sí?

Imma Chacón és una reconeguda autora de narrativa per adults. Nick és la seva primera novel•la dirigida al públic juvenil. La història d’amor d’una adolescent que viu connectada a les xarxes socials. Una novel•la que captivarà a tots els joves però també als adults per la seva trama i qualitat literària d’aquesta reconeguda autora.

Chacón afirma que va escriure Nick per intentar entendre a la seva filla adolescent, que estava vivint el seu període de rebel•lia contra el món, i utilitzava Internet amb els seus amics com una forma més de relacionar-se. Els protagonistes de la novel•la es mouen entre dos móns paral•lels: el d’Internet i el que anomenem real, el món virtual i el món físic. Els dos igual de reals, on moltes vegades s’utilitza, en una mesura o altre, la mentida i la disfressa per a construir una personalitat fictícia rere la qual amagar-se.

Com a punt de partida trobem la idea que els joves utilitzen les xarxes socials com una forma més de socialització, sense abandonar les altres i que el perill que comporta la Xarxa està en l’ús que se’n fa, com en altres formes de socialització, i en el control que els pares puguin exercir per evitar l’abús, el mal ús i la confusió a la que pot arribar-se.

Una lectura que es devora escrita amb un ritme que sap enganxar-te i no et permet separar-te de les pàgines, sortosament l’he agafat estant de vacances, perquè he de reconèixer que les seves prop de 300 pàgines no em van durar ni 24 hores, estic segura que adolescents, joves i adults se sentiran identificats en algun moment o altra de la història amb la innocent i rebel Dafne, personatge que desperta una tendresa gràcies a la construcció del personatge que ha fet l’autora atorgant-li tant realisme que hi veiem reflectit en ella l’adolescent que tots hem estat en el seu moment.

Un llibre molt recomanable per als joves que deixa clar quins són els perills de la xarxa sense pretendre donar una moralina, cosa que s’agraeix i facilita l’arribada del missatge. Una fantàstica lectura per aquest estiu.

Mucki y la trucha Margarita

2011-09-13T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Mucki y la trucha Margarita
Autor: Trinidad Andrés Labrador
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Madrid: Langenscheidt, 2010
Edat: 8 anys
Temàtica: medi ambient, ecologia, civisme

RESSENYA
=========
En Mucki és un gosset que va ser abandonat quan era un cadell. Va tenir molta sort quan la Júlia el va recollir i adoptar. Ara viu a Madrid i de tant en tant va a un petit poblet a Àvila a passar els caps de setmana i les vacances. Aquí té molts amics: l’euga Boticaria, la truita Margarita... amb qui viu grans aventures sempre en defensa del medi ambient i el respecte pels altres.

En Mucki es preocupa molt pel benestar dels seus amics i no dubta ni un segon en ajudar en tot el que sigui necessari. En Mucki y la trucha Margarita lluitarà amb totes les seves forces per salvar de la contaminació als peixos que viuen al rierol que passa pel poble després de descobrir que algú l’estava contaminant. O intentar ajudar al gat Luisín a l’aventura Mucki y el gato Luisín quan ningú vol escoltar les seves cançons organitzant un concert molt especial amb un públic molt exigent.

Les històries giren al voltant de temes relacionats amb el respecte al medi ambient i cap els demés donant molta importància a l’empatia. Ser capaç de posar-se en la pell de l’altre és molt important per conèixer i entendre la posició de l’altre i poder actuar en conseqüència. El medi ambient i la conservació i respecte del món natural són la base d’aquestes històries.

Es tracta d’una proposta innovadora en la que el lector pren un paper actiu en el procés de lectura realitzant diferents activitats que es plantegen. Cal destacar la varietat d’aquestes iniciatives i originalitat tot fomentant la creativitat i propiciant l’adquisició de nous coneixements a partir d’activitats pràctiques (experiments, jocs...). Activitats molt encertades que destaquen per la seva varietat. Activitats molt atractives perfectament integrades en la trama narrativa i que suposen un tall en la lectura per consolidar aspectes importants.

Podeu estar al dia de les aventures i novetats d’en Mucki des de la seva pàgina a Facebook.

El pot de les enrabiades

2011-09-12T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: El pot de les enrabiades
Autor: Àngels Juanmiquel
Il·lustrador: Màriam Ben-Arab
Edició: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: humor, llenguatge

RESSENYA
=========
L’Àngels Juanmiquel ens presenta la divertida història d’una nena una mica rabiüda que descarrega el seu mal geni en un pot de llauna i que, a mesura que el va omplint de paraules enrabiades, va perdent algunes lletres a l’hora de parlar a casa i a l’escola, cosa que la desconcerta tant a ella com als qui l’envolten.

Descobrirà, però, que pot recuperar-les si va abocant al pot paraules que estan formades per dos mots. Així doncs pararà l’orella a totes les converses que sent per anar pescant tantes paraules dobles com pugui.

L’autora, professora de llengua i literatura catalanes, ens presenta d’una manera amena i distreta un recull de paraules molt complet que de ben segur ajudarà a incrementar el llenguatge dels infants.

El text va acompanyat d’unes magnífiques il•lustracions de la Màriam Ben-Arab, que li donen el toc engrescador per començar a llegir aquest llibre i no parar fins al final.

En el reino de la puntuación

2011-09-11T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: En el reino de la puntuación
Autor: Christian Morgenstern
Il•lustrador: Rathna Ramanathan
Edició: Barcelona: Thule, 2011
Edat: de 8 a 10 años
Temàtica: poesia, guerra, puntuació, tipografia

RESSENYA
=========
“Im Reich der Interpunktionen” (traducido como “En el reino de la puntuación”) es un poema del autor alemán Christian Morgenstern publicado en 1905 que narra el enfrentamiento entre dos bandos: por un lado, la coalición entre los puntos y las comas, y por otro, los punto y comas. En su lucha se ven implicados también otros signos de puntuación, que cumplen diferentes funciones a lo largo del poema (las llaves acallan a los parias, las interrogaciones se exilian...), que está formado por quince pareados. Su lectura requiere un cierto esfuerzo, pues utiliza un vocabulario complejo (estragos, coalición, decoro, sofocan, aberrantes, destreza, deleite...).

Acertadamente, el diseñador Rathna Ramanathan, al que le fue encargado ilustrar el texto, ha optado por utilizar únicamente signos de puntuación y jugar con el rojo, el negro y el blanco para escenificar la batalla. Resulta interesante leer lo que el propio Ramanathan explica en su página web sobre la elaboración del libro. Me permito traducirles algunos fragmentos del inglés:

Mi trabajo consistió en “ilustrar” tipográficamente el texto y diseñar el libro. Me gusta el reto que supone acercarse a la tipografía como señal, marca e imagen. Para mí, este proceso me lleva a los orígenes del lenguaje, en el que las letras eran marcas e imágenes que pueden ser leídas tanto “textualmente” como “visualmente”. La palabra es una marca en la página. A primera vista, la palabra es, ante y sobre todo, una imagen.

He adoptado un enfoque modernista (algunos dicen que militarista) al diseño. Lo que más me gustó del texto fue su naturaleza visual, pero también staccato. He intentado mantenerla al darle al libro un ritmo muy izquierda-derecha, giro de página, izquierda-derecha, giro de página...

Además de la naturaleza obviamente política del texto, lo he visualizado como un conflicto moderno, contemporáneo, con alusiones visuales a la tecnología, la maquinaria, la guerra...

Entre otras cosas, algunas de las influencias han sido las estructuras y el rigor de la impresión tipográfica y los tipos metálicos, los pósters rusos de los años 20 y 30, el trabajo de Werkman y modernistas como Weingart [dos tipógrafos, el primero holandés y el segundo alemán.]

El trabajo final es liso y gráfico – pero tal y como yo lo imaginé, la versión impresa tenía una textura desigual. También, como sucede con la imprenta, si primero se imprime el negro y luego el rojo, ambas capas debían ser visibles... es algo con lo que experimentar.

Personalmente, al enfrentarme a este libro, me encuentro dividida. Como teórica y persona interesada en la ilustración y el diseño gráfico, me parece un trabajo muy interesante y que puede dar pie a un estudio complejo sobre las decisiones tomadas a la hora de ilustrar cada una de las parejas de versos. Pero como lectora y como mediadora entre los libros y los niños, sinceramente me ha dejado un poco fría...

L'abella de més

2011-09-10T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Takatuka, 2011
Edat: de 5 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========
Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.

Aquest tàndem Pi-Amate repeteix després de la fantàstica experiència a La ventana infinita, àlbum guanyador el 2009 del XXIX Premi Destino – Apel•les Mestres. Aquesta vegada ens presenten un àlbum on la solidaritat i la convivència tenen un paper molt important, una història divertida on una colla d’abelles histèriques comencen a divagar fins que apareix la figura de la mare, que, de forma calmosa i amb una immensa serenitat dóna la volta a la situació deixant-les a totes satisfetes. Kim Amate arrodoneix aquestes pàgines amb unes il•lustracions sensacionals elaborades amb tot luxe de detalls, amb una paleta de colors que resulta molt agradable, això sí, per gaudir-les de ple cal que hi pareu força atenció, no us perdeu la marca de les ulleres que llueix una de les abelles, els enginys tan surrealistes que dissenyen, els rètols informatius del rusc, o un petit insecte barbut que apareix pràcticament a cada il•lustració, tot plegat, imatges carregades d’un fi sentit de l’humor que motivaran passar les pàgines d’aquest àlbum una vegada i una altra ja que sempre, en trobareu nous detalls sorprenents.

És doncs, un àlbum molt recomanable, que farà riure als nens alhora que els hi fa arribar un interessant missatge, s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria d’imprescindibles.

El rei rodolí

2011-09-09T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: El rei rodolí
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Eloi Sala i Vila
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, humor

RESSENYA
=========
Vet aquí fins on és capaç d’arribar un home ferit d’amor. O potser ferit en el seu orgull? El rei de Marimunt s’ha enamorat de la princesa de Muntimar. Somia casar-se amb ella i unir els dos regnes sota el seu tron. Quan li declara el seu amor, però, la princesa li dóna carbassa: diu que està enamorada d’un altre home. D’un poeta.

El rei de Marimunt no encaixa bé la derrota. Mort d’enveja, decideix fer poesia ell també i convertir-se en el rei Rodolí. Seduït per aquesta nova personalitat, canvia les lleis del regne per ordres poètiques que, d’acord, potser sí que rimen, però no tenen cap mena de sentit i fan la murga als seus súbdits. El rei mana, per exemple, que el joier Valentí tingui cura del seu jardí.

La fal•lera del rei Rodolí per la poesia assoleix límits insostenibles per als habitants de Marimunt. És llavors quan un nen del regne, en Dotzedits, i un titellaire estranger, en Marionetti, uneixen el seu enginy i les seves habilitats per posar-hi ordre.

Carles Sala i Vila, prolífic i premiat autor de literatura infantil, col•labora en aquest llibre per primera vegada amb el seu germà Oriol, que n’aporta les il•lustracions. El resultat és un conte senzill, fresc, divertit. I també molt actual: encara que sigui una coincidència involuntària, l’actitud d’alguns personatges en determinats moments de la història podria tenir similituds amb el moviment dels indignats...

Diente de león

2011-09-08T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: Diente de león
Autor: Mónica Rodríguez
Il·lustrador: Ximena Maier
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:
XXII Premi Ala Delta

RESSENYA
=========
Quan en Manuel va trobar-se amb la Nicolasa a l’hospital van retornar els records del bosc de la seva infantesa, aquell estiu dels nou anys en el que descobrí l’amor, però també la traïció i la por. I tot i que el temps ha passat, en Manuel necessita tornar al cor d’aquell lloc on va compartir amb la Mirta un secret inconfessable.

Heus aquí un llibre per a bons lectors de 10 anys o més, una història que ens parla de sentiments a gran escala: el primer enamorament d’un nen, la culpabilitat d’un ancià amb un gran pes dins la seva ànima, fins i tot, la impotència dels qui perden la guerra en vers la fatxenderia dels que en surten victoriosos. Com veieu, doncs, una història intensa, narrada amb un ritme àgil gràcies al joc de dues veus que l’autora fa en escriure la història del Manuel de 9 anys i la del de 68, que l’ha conduït a guanyar el XXII Premi Ala Delta de Literatura Infantil.

És un llibre per nois i noies habituats a llegir, ja que no resulta una lectura de pur entreteniment, Mónica Rodríguez ens parla de la postguerra, de la traïció i per sobre de tot, de l’amistat. Una bona lectura per aquest estiu, i un títol a tenir en compte per els professors que parlen d’aquest període històric a les seves classes que bé podria acompanyar l’aprenentatge.

La pregunta de las diez de la noche

2011-09-07T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: La pregunta de las diez de la noche
Autor: Kate de Goldi
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Random House Mondadori, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Que el “crossover” es un “género” que está aquí para quedarse, es algo que ya nadie pone en duda. Ya saben, ahora se les llama crossover a esas novelas que se escapan a las clasificaciones, que quieren ganar lectores tanto entre el público juvenil como entre el adulto. La historia empezó con las sagas de J. K. Rowling y Philip Pullman, y siguió con novelas como El curioso incidente del perro a medianoche, La evolución de Calpurnia Tate, Flavia de los extraños talentos, e incluso una colección propia que todavía no hemos comentado por aquí, la “Biblioteca Furtiva” de Seix Barral, con títulos como Jasper Jones, Las obras escogidas de T. S. Spivet, o Wendolin Kramer: una historia de superhéroes, supervillanos y un chucho deprimido. Claro que habrá quien diga que todo esto viene de mucho antes y que ya fueron crossovers en su día El guardián en el centeno o Sin noticias de Gurb, pero lo que es innegable es que cada vez hay más libros que
a) explotan el lado juvenil de los lectores adultos, o
b) tratan a los jóvenes como las personas inteligentes que son.

La pregunta de las diez de la noche cumple ambas condiciones. Se trata de una novela realista protagonizada por Frankie, un chico de 12 años que tiene que enfrentarse cada día a una situación familiar que, sería una exageración llamar trágica, pero sí que podríamos considerar peculiar. Frankie parece haber aprendido a convivir con esta situación en una precaria estabilidad llena de rituales que comparte especialmente con su mejor amigo, Gigs, y que se ve amenazada con la llegada al colegio de la poco convencional Sidney, que con sus preguntas obligará a Frankie a enfrentarse a sus miedos.

La autora utiliza hábilmente un narrador en tercera persona claramente focalizado en el protagonista, de modo que el lector tiene que reconstruir poco a poco, con los datos que nos va dosificando, cuál es la situación en la que Frankie se encuentra. Esto le añade un punto de intriga a la novela y obliga al lector a formular hipótesis que más adelante se verán confirmadas o refutadas por los acontecimientos (aunque vale la pena decir que no siempre, pues la novela finaliza sin que el lector lo sepa todo). Se trata pues de una narración que no se lo da todo masticado al lector, y que además lo pone a prueba al incluir constantemente anécdotas, relatos, referencias a personajes y momentos muy cercanos al narrador pero que el lector desconoce, de manera que al mismo tiempo que nos acerca al protagonista, casi metiéndonos en su piel, también crea una barrera de comprensión, pues el estilo requiere un esfuerzo extra por parte del lector para conseguir “entrar” en el universo de Frankie.

Una novela que habla sobre la diferencia, la superación de las dificultades, la necesidad de superar nuestros miedos y de comunicarnos. Una novela que disfrutarán tanto los adultos como los jóvenes (buenos) lectores.

¿Quién anda ahí?

2011-09-06T10:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: ¿Quién anda ahí?
Autor: Emilio Urberuaga
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: imaginación, responsabilitat

RESSENYA
=========
Emilio Urberuaga ens ofereix el seu primer llibre com a autor i il•lustrador alhora. N’ha il•lustrat un munt, sempre amb aquella picardia que el caracteritza.

Aquí realment pren el vol i ens mostra un nen, l’Emil (de Emilio), que vol fer la seva. Ell és part de la il•lustració d’un conte però decideix abandonar la història i crear el seu propi espai, un nou món.

Mentre el llegia m’ha semblat que l’autor, d’alguna manera, ens ha explicat allò que ha començat a fer. Escriure i il•lustrar les seves pròpies històries. Com si s’emancipés dels autors, perquè el conte no és res més que el desig d’independitzar-se. I ho aconsegueix sota una condició, ja ho veureu al final.

A l’Emilio Urberuaga li encanta jugar amb la il•lustració i les segones intencions. Un pessic d’humor, un pessic de nostàlgia i una mossegada d’enyorança. Tot plegat acompanyat d’una calidesa visual que convida a rellegir-lo i observar-lo de nou.

¿Qué quieres caracol?

2011-09-05T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: ¿Qué quieres caracol?
Autor: Hadis Lazar Gholami
Il·lustrador: Hamid Reza Akram
Edició: Barcelona: Thule, 2011
Edat:
Temàtica:
Puntuació:

RESSENYA
=========
Aquest àlbum desconcerta, en el millor sentit de la paraula (torbar l'arranjament de les parts d'un tot): a primera vista és molt atractiu, les il•lustracions, vistoses i plenes de detalls criden l’atenció i conviden a passar-hi una bona estona. La història ens parla d’un cargol que vol canviar de casa, i explica el procés per escollir-la i construir-la. Finalment, però, s’adona que no era el que realment volia. El que resulta desconcertant és que la història i la il•lustració, aparentment, no tenen molt a veure... i em costa de creure que sigui així. He insistit en rellegir-lo unes quantes vegades per provar de trobar-li l’entrellat.

És curiòs comprovar que l’original, en persa resulta molt diferent: no només perquè les il•lustracions estan al revés (ja que el sentit de lectura és de dreta a esquerra) sinó perquè comprovem que el text forma part de la il•lustració.

Podeu veure el llibre original aquí.

Alguna idea?

Makosa per a marimba i gralla

2011-09-04T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Makosa per a marimba i gralla
Autor: Joan Pau Hernández
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2010
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: Immigrants – Integració Social, Realista

RESSENYA
=========
S’acosta la Festa Major i el poble de Sant Genís té dos problemes: el primer i molt important és la sequera que fa que les muntanyes més properes estiguin en perill d’incendi i el segon i no menys important és que els alumnes de l’institut i, per extensió, la gent del poble estan dividits entre els que volen mantenir les tradicions i que al cercavila sonin les cançons de sempre i els que estan amb la Fatou que somia que hi soni el makosa, un ritme africà del seu país d'origen.

Amb base aquests dos arguments principals i amb un punt de misteri, Joan Pau Hernández desenvolupa un text àgil i proper per als adolescents. De lectura fàcil i agradable, segur que es podran sentir identificats amb alguns dels personatges. Els temes que tracta són molt actuals i estan ben documentats. A mesura que es van resolent els conflictes va augmentant la sensació d’esperança i optimisme per a una millor convivència en un futur pròxim.

Un cop de vent

2011-09-03T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Un cop de vent
Autor: Salvador Comelles
Il·lustrador: Marta Montañá
Edició: Barcelona: Barcanova, 2011
Edat: 7 anys
Temàtica: novel·la infantil, tramuntana

RESSENYA
=========
A la petita vila d’Oms en un succés extraordinari té en alerta a tot el veïnat. La Tramuntana ha entrat dins de casa de la senyora Margarida i està destrossant tot el que troba. I ningú sap quina és la manera d’aconseguir fer-la fora.

La senyora Margarida, una persona alegre i simpàtica, ha de passar la nit a casa d’en Joan i la Marta fins trobar alguna solució al seu problema. I serà ella mateixa, amb una idea brillant i molt dolça, la que ho aconseguirà descobrir el mode de fer fora aquest vent.

La solidaritat entre els veïns del poble, la seva bona predisposició i voluntat per ajudar seran les claus de l’èxit. Tothom vol ajudar a la senyora Margarida i aquest fet és fonamental per poder-la ajudar i aconseguir alliberar casa seva.

Una de les lectures que es pot fer d’aquesta lectura és precisament aquesta necessitat de ser solidaris amb les persones amb qui convivim. La frase que diu “la unió fa la força” és molt exemplificant en aquesta situació i es pot extrapolar a moltes altres circumstàncies.

Una història divertida, agradable on l’enginy és la base de la història. Una trama lineal, fàcil de seguir que aconsegueix mantenir l’atenció del lector al llarg de tota la història fins conèixer la solució al problema de la senyora Margarida.

Les il•lustracions de la Marta Montañá complementen perfectament la història imprimint un caràcter especial al llibre atorgant-li un toc d’alegria, de vida... que combina perfectament amb el caràcter i vitalitat dels personatges protagonistes. Unes imatges càlides amb uns personatges que transmeten bondat i alegria. Per tenir més informació podeu consultar el seu blog.

El rostro de la sombra

2011-09-02T10:00:00.001+02:00

FITXA
=====
Títol: El rostro de la sombra
Autor: Alfredo Gómez Cerdá
Il·lustrador: -
Edició: Ediciones SM, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
L’Adrián i els seus amics es proposen llançar una pedra des d’un pont cap a la carretera. Amb quin objectiu? Ho gravaran amb el mòbil i ho penjaran a Internet per a veure la velocitat que assoleix a la xarxa. Però ningú s’ha parat a pensar en les terribles conseqüències que pot tenir la seva acció: un accident, una persona al límit de la mort... La mare de la Núria, novia de l’Adrián, serà la víctima de la fatídica broma. Ara ni la Núria ni ningú han de saber qui van ser els culpables.

No és fàcil enfrontar-se als propis actes, però molt menys escapar a les seves conseqüències. La gamberrada adolescent s’ha convertit en un homicidi. I ara l’Adrián ha d’assumir la seva responsabilitat.

L’autor s’ha inspirat en uns fets reals que van succeir a Madrid fa uns anys, en aquell moment va començar a plantejar-se si el que havia passat era conseqüència d’un acte d’inconsciència i al seu cap va començar a perfilar-se el que acabaria sent aquesta història tan humana com estremidora, amb una càrrega emocional molt intensa, que fa pensar en com de gran pot arribar a ser l’estupidesa humana. Però no només això, Gómez Cerdá explota dues interessants idees: fins on series capaç d’arribar per esquivar la culpa dels teus propis actes? i què està disposada a fer una família per a protegir un dels seus membres, sabent que és culpable?

Aquest llibre esdevé una lectura fascinant que m’ha fet pensar ‘si jo m’he plantejat moltes preguntes en llegir-lo pot ser que els adolescents també se les facin?’ val la pena intentar-ho, acostem-los aquesta lectura que no tinc cap mena de dubte els enganxarà i mesurem-ne les reaccions. És una obra perfecte per llegir als instituts i comentar-la, les xarxes socials, l’alcohol i els actes inconscients la converteixen en una història que els resultarà molt propera i fàcil de llegir.

SM ofereix per primera vegada la possibilitat de llegir de forma gratuïta el 60% de la novel•la en tres formats diferents: digital, PDF o com aplicació per a iPad o iPhone, així doncs no teniu excusa per no submergir-vos en aquesta trepidant història.

I per als joves us recomano el booktrailer:

L’estrany cas de l’Origami Yoda

2011-09-01T10:00:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: L’estrany cas de l’Origami Yoda
Autor: Tom Angleberger
Il·lustrador: Tom Angleberger
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2010
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: Humor

RESSENYA
=========
En Dwight és tot un friqui. Els seus companys de classe estan tan acostumats al seu comportament estrany que ja no els sorprèn res del que fa. Ni tan sols el dia que es presenta a l’escola amb una titella del Yoda de La guerra de les galàxies al dit, feta per ell mateix (i molt ben feta, per cert) amb origami. En Dwight fa veure que el Yoda parla a través d’ell: amb el seu habitual costum de desordenar paraules, fa prediccions i dóna consells a tothom. El més curiós del cas és que les prediccions s’acaben acomplint, i que els seus consells sempre són encertats. Aviat s’escampa el rumor que la titella té poders. Per contra, a l’escola també hi ha qui pensa que és en Dwight qui parla realment i que els està prenent el pèl a tots. Però, com pot donar consells tan assenyats el penjat de la classe?

Disposat a resoldre el misteri, en Tommy decideix recopilar les experiències dels seus companys de classe amb l’Origami Yoda i analitzar-les. Aquest llibre és el resultat de la seva investigació. En cada capítol, un company diferent explica, en primera persona, la seva anècdota amb la titella; després, en Harvey (l’escèptic de la classe) en dóna la seva opinió, sovint crítica; i finalment en Tommy intenta treure conclusions de tot plegat. El llibre compta també amb la inestimable aportació d’en Kellen, que reforça cada testimoni amb els seus esbojarrats dibuixos i aclariments escrits a mà.

L’estrany cas de l’Origami Yoda és un llibre entretingut i francament divertit, en la línia del conegut Diari del Greg. Angleberger introdueix en la seva novel•la protagonistes realistes: en Tommy i els seus amics són nens que actuen com a nens, no personatges forçats que juguen a fer-se grans i viure problemes d’adults abans d’hora. L’estil, molt col•loquial, varia en cada capítol per adaptar-se a la manera personal de parlar de cada noi.

Però no es tracta només d’un llibre per passar-hi una bona estona. A més de comprovar com van encaixant totes les peces del trencaclosques, el final de la història us farà pensar i treure’n un missatge interessant. Un cop acabada la lectura, fins i tot podreu fabricar el vostre propi Origami Yoda, seguint les instruccions que apareixen a les últimes pàgines. Si us hi animeu, penseu a fer-li una foto i enviar-la a l’editorial Estrella Polar perquè la pengi al seu Facebook.

Setembre 2011

2011-08-29T10:00:00.001+02:00

Aquest setembre, el blog de les tertúlies de la llibreria Al·lots - El Petit Príncep arriba carregat de ressenyes de llibres! Esteu preparats per una veritable invasió de literatura infantil i juvenil?

El dia 1 de setembre arranquem temporada amb 1 ressenya al dia fins que se'ns acabin les piles (o els llibres...). Ens acompanyes?

L'estiu ja és aquí!

2011-06-21T22:29:00.009+02:00

... i per celebrar-ho, us deixem els enllaços a algunes guies de lectura i seleccions de llibres de literatura infantil i juvenil que hem trobat en els nostres viatges navegant per la xarxa o que amablement ens han fet arribar.
- Al número 69, la revista Faristol va publicar una selecció del bo i millor del publicat a casa nostra durant el 2010. Un bon lloc on començar a buscar lectures per aquest estiu, no trobeu? Descarregueu el document en pdf des d'aquest enllaç.
- De vacances! és la guia de lectures recomanades de la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona.
- La guia Llegir: it's free! ens proposa novel·les juvenils i còmics des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
- Recomanacions per infants, joves i adults, des de les Biblioteques de l'Hospitalet.
- Des de la biblioteca Roca Umbert de Granollers, la nostra contertuliana Glòria Gorchs ens fa arribar una guia de novetats de novel·la juvenil, per engrescar els adolescents a llegir.
- I una altra contertuliana, la Marta Martí, ens fa arribar les recomanacions de les biblioteques de Terrassa a les escoles de la ciutat (organitzades per cicles educatius!)
- Lecturas para vacaciones inclou les recomanacions per a totes les edats de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
- A la sombra de las letras és la guia de recomanacions estiuenques del Club Kirico.
- Gustavo Puerta signa les recomanacions de les biblioteques municipals de Huesca a la guia El placer de leer también en verano.
- I com sempre, no podien faltar a la nostra cita els companys de Tamarite de Litera: des del CEIP San Miguel i des de la biblioteca municipal, ens envien també un bon grapat de suggeriments de lectura.

Si cau a les nostres mans algun altre recurs que ens ajudi a trobar i triar llibres pels més petits, actualitzarem aquest llistat. En sabeu d'algun que ens haguem descuidat? Deixeu-nos un comentari!

... i que passeu un estiu ple de llibres i lectures!

Dibuixa i pinta

2011-06-21T22:15:00.000+02:00

FITXA
=====
Títol: Dibuixa i pinta
Autor: Elisabet Capdevila
Il·lustrador: Equip Cromosoma i Digital 360º
Edició: Cromosoma, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: llibre d'activitats d'estiu

RESSENYA
=========
Les vacances d’estiu són molt llargues, hi ha temps per anar a la platja, a la piscina, a la muntanya... Fins i tot per reforçar el que s’ha treballat a l’escola. Aquestes activitats poden ser molt divertides i per això l’editorial Cromosoma acaba de publicar un llibre-joc per als més menuts.

Fer arribar l’ambulància fins a l’hospital, un bon pentinat a la Violeta, esbrinar de quin color són els homenets que ens obren el pas de vianants o descobrir com són els monstres dels somnis d’en Martí, són algunes de les propostes que fan.

Més de cent imatges de traç gruixut i grans dimensions dibuixades sobre cartolina que permeten treballar amb diferents materials: ceres, aquarel·les, llapis de color... i el més important: sense sortir-se de la ratlla!

Un llibre-joc per fer més amenes les tardes d’estiu a grans i petits, per jugar, dibuixar i pintar, estimulant la creativitat i la imaginació.

Ludwig i Frank

2011-06-21T22:11:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Ludwig i Frank
Autor: David Nel·lo
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En un castell del cor d'Alemanya, neix en Ludwig. És un nen sa i intel•ligent. Però neix amb un defecte físic i els seus pares el volen protegir del món. Però el món de vegades s'escola sense permís i canvia el destí de les persones. I molt lluny del castell d'en Ludwig, a Londres, hi ha en Frank. El seu pare és reparador de Underwoods, les famoses (i oblidades) màquines d'escriure i, per tant, molt pobre. En Frank és molt espavilat i sap que el destí no és un camí en línia recta. Però no sospita que el seu s'amaga rere el premi d'un programa de ràdio.

David Nel.lo, un dels autors de literatura infantil més prolífic i reconegut al nostre país, ens presenta un nou títol amb una història on conflueixen dos personatges que de tan oposats com són tenen molts punts en comú. Dues vides tristes malgrat l’amor que les envolta. Ludwig i Frank presenta una imatge real del món actual que no amaga la crueltat amb la que acostumen a ser tractades aquelles persones que són diferents i que en el cas dels infants, això pot esdevenir autèntics traumes. Una història que convida a pensar a grans i petits, que per la seva fàcil lectura i comprensió recomano als joves lectors apel•lant a la seva sensibilitat. Una lectura que mestres i educadors haurien de tenir molt present a l’hora de treballar els valors, jo ja l’he afegit a la meva llista de lectures per al Club de Lectura Infantil.

La Galera ha tingut cura de tots i cadascun dels detalls amb aquesta edició amb un resultat preciós. El format, la qualitat del paper i a l’interior del llibre trobem unes magnífiques il•lustracions de Gustavo Roldán en vermell i negre, que segueixen el color de les variades tipografies del text que imiten d’una banda la tipografia alemanya i de l’altra, la de les antigues màquines d’escriure, que reforcen el contingut de la història i aporten un toc humorístic que atrau als lectors. El reconegut artista argentí que fa pocs dies recollia el premi Junceda per el seu treball a l’àlbum il•lustrat Com reconèixer un monstre (Thule, 2010), i que prepara actualment les il•lustracions per una recopilació de sis contes de Rodari, ha imprès en aquest llibre el seu estil personal i inconfusible bicromàtic que tants bons resultats li ha donat fins ara.

Per tot això, aquest llibre no pot faltar a les col•leccions particulars ni a les biblioteques públiques, jo ja el tinc a la meva llista d’imprescindibles.

Matilde Pompas

2011-06-21T12:37:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Matilde Pompas
Autor: Roberto Aliaga
Il·lustrador: Cristina Hernández
Edició: Narval, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========
La Matilde, des de ben petita, sabia que volia fer bombolles, bombolles de sabó. I quantes més, millor. Després d’estudiar molt, va convertir-se en una experta. Sabia fer bombolles d’abric, bombolles de so i bombolles fortes. Un dia, decideix protegir amb elles a un nen…

Amb aquest títol Roberto Aliaga torna a oferir-nos una història que ens fa pensar, de la mateixa manera com ho va fer amb el Príncep dels embolics. En aquesta ocasió la idea és plantejar-se si el que en ocasions entenem com una ajuda i resulta ser tot el contrari. I és que sovint, el que nosaltres creiem que és una bona acció acaba sent una traveta, per més bona que sigui la nostra intenció, fixem-nos sinó en com d’orgullosa de sí mateixa està la Matilde amb la seva ‘bona obra’...

El text juga amb la sonoritat de les paraules i el resultat és molt agradable a l’oïda. Es posa de manifest una vegada més el mestratge d’Aliaga, que dóna nous a arguments al reconeixement que ja té a hores d’ara amb aquest nou conte. La catalana Cristina Hernández ha il•lustrat aquest àlbum jugant amb el collage, amb una bona combinació d’imatges reals i il•lustrades les pàgines resulten molt atractives per grans i petits, un bon àlbum per compartir experiències, i mostrar que les coses poden ser diferents de com nosaltres les veiem.

Tú

2011-06-21T12:33:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Tú
Autor: Charles Benoit
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Editorial Noguer, 2010
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
La principal característica d’aquest llibre ja la trobem en el títol: està escrit en segona persona del singular i, per tant, apel•la constantment al lector, afavorint la seva identificació amb en Kyle, el protagonista. A més, la dedicatòria ‘A ti. Ya sabes quién eres’, potencia encara més aquest aspecte.

L’estructura narrativa es construeix a partir d’una escena inicial amb molts interrogants que, mica en mica, es van desvetllant a partir d’altres escenes, pensaments, converses deslligades, que van donant pistes sobre les trames principals. Requereix, doncs, d’una lectura activa per part del qui s’aproxima a la novel•la i, de fet, d’aquesta manera l’autor aconsegueix que el lector s’impliqui emocionalment també amb el personatge.

La història ens endinsa en la vida d’en Kyle, un noi de 14 anys immers en una situació que esdevé límit. A partir de les escletxes que l’autor ens obre, descobrim el seu món interior i les accions que el porten fins allà.

Tot i tractar de temes sensibles, l’autor aconsegueix fer-nos pensar sense demostrar cap voluntat alliçonadora, fet molt destacable i atractiu.

La novel•la convida a una segona lectura per a provar d’entendre els detalls que, un cop arribats al final ens han quedat sense lligar.

Hi ha un fòrum on professors opinen sobre el llibre, resulta interessant per a descobrir la rebuda que ha tingut entre els lectors adolescents.

El gat que sempre anava sol

2011-06-21T12:30:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: El gat que sempre anava sol
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustrador: Perico Pastor
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: faula

RESSENYA
=========
El gat que sempre anava sol és una adaptació d’un conte de Rudyard Kipling i que podria incloure’s perfectament en una antologia de faules del propi Isop o Lafontaine.

En una societat primitiva un home i una dona comencen a crear una llar. Un espai càlid i agradable que entre tots dos es van encarregar de construir. Mica en mica, i gràcies a un encanteri que amb un objecte màgic va crear la dona, aquella cova anava creixent.

L’agradable olor de la sopa que la dona preparava atreia els animals de la selva del voltant. Primer va ser el gos, que es delia per tastar aquell brou, qui no va dubtar en perdre la seva llibertat per gaudir d’aquell deliciós àpat. Poc després va ser el cavall qui restà al servei de l’home, la vaca... però un gat que rondava per allà reia d’aquells animals estúpids que no dubtaven en perdre el seu bé més preuat per unes quantes engrunes.

Al cap d’un temps el gat es va començar a interessar per aquella família i rondava la casa però va ser rebutjat per la dona. Ella li va dir que només l’acceptaria quan es complissin tota una sèrie de condicions que mai pensava que es podrien complir... però les circumstàncies de la vida van fer que la dona necessités de l’ajuda d’aquest gat, que no va dubtar en presentar les seves condicions per poder solucionar la situació.

Una faula que mostra com la perspicàcia i control i anàlisis de la situació van permetre al gat sortir d’una situació aparentment negativa a una altra molt més beneficiosa per a ell. Una història amb múltiples lectures i interpretacions que deixen una moralitat per a cada lectura.

Acompanya el llibre un esplèndid dvd en el que es fa una lectura de la història en la que el propi autor narra i il•lustra el curs acompanyat per la música d’Agustí Fernández. Veure el procés de creació de la il•lustració és un valor afegit a aquesta obra que mostra el sentit i la importància de la il•lustració així com la seva posterior interpretació.

Els clàssics mai moren!

Una lluviosa mañana de domingo

2011-06-21T12:23:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Una lluviosa mañana de domingo
Autor: Sooni Kim
Il·lustrador: Mia Sim
Edició: Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2010
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En aquest àlbum trobem les preguntes típiques d’un infant (només d’un infant?) enmig de la solitud i el silenci d’un diumenge plujós.
Amb una gran senzillesa, aquesta història ens obre tot un ventall de pensaments i sentiments: a poc a poc, seguim amb la protagonista el camí des de l’autoconsciència fins a la consciència de formar part del món que l’envolta.
Així doncs, les autores, ens obren, a partir de la petita finestra d’una habitació infantil aparentment solitària, un món immens, on el temps no passa igual a tot arreu, on hi conviuen diferents estacions i hi ha diferents cultures i paisatges. La protagonista és conscient que forma part d’un món molt gran, llunyà i compartit amb d’altres nens que, com ella, poden estar pensant el mateix.
D’una manera poètica (tant pel llenguatge com per la i•lustració) relaciona el microcosmos infantil amb el macrocosmos que l’envolta i sobre el qual es pregunta i, així, evoca els sentiments que produeix sentir-se part d’un món immens i divers.
A més, exposa conceptes que segurament suscitaran preguntes en els lectors: diferents fenòmens atmosfèrics, els moments del dia, l’avui i el demà.
La il•lustració amb aquarel•la i collage, ens acompanya feliçment en aquest viatge, i aconsegueix evocar aquelles coses que el text no ens diu.
Un àlbum molt recomanable per a compartir!

Lluny

2011-06-21T12:19:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Lluny
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Aitana Carrasco
Edició: Bromera, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========
Quan li van dir a Albert que sa tia Marta se n’havia anat, ell va decidir anar a buscar-la. Així que va començar a caminar cap on els adults li havien dit: «Lluny, Albert. La tia Marta se n’ha anat molt lluny. Tan lluny com és possible anar-se’n. Allà d’on no es torna.»

Bromera ens sorprèn aquesta vegada amb un àlbum que tracta amb exquisit gust el tema del dol en els infants, i ho fa d’una manera extremament dolça i senzilla, vist sempre des de l’optimisme i, en paraules de l’autor, ‘parla de la vida, de com, a vegades, cal sortir a buscar allò que et falta per a convèncer-te que ja no hi és i com el camí t’ensenya a acomiadar-te’.

Pablo Albo se’ns presenta a sí mateix com un domador de paraules, que em fascina, i és que ell sap que per aquella mania que tenen de dir allò que callen, de suggerir el que no han dit, les paraules en realitat mai són allò que semblen. Lluny, que esdevé un títol a tenir molt present quan ens trobem amb un cas de pèrdua, tanca una trilogia que l’autor ha titulat Comiats i absències de la qual també en formen part Agnès Atzur (Thule, 2009) i El último canto (OQO, 2009), jo inclouré aquests tres títols a la meva biblioteca d’imprescindibles, i si m’ho permeteu us recomano que feu el mateix.

Oh, quin dia més divertit!

2011-06-21T12:17:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Oh, quin dia més divertit!
Autor: Gyo Fujikawa
Il·lustrador: Gyo Fujikawa
Edició: Barcelona: Joventut, 2010
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: jocs, contes i cançons dels més petits

RESSENYA
=========
A la contraportada del llibre hi diu “encantador i d’estètica vintage”. Bé, suposo que podria ser... ja que no sóc una experta en determinar que és i que no és vintage. Però, per ser honesta, he de dir que jo no li he trobat “ni encant ni estètica ni vintage”. A mi m’ha semblat un conte més aviat cursi. Un pèl antic. D’aquells que podries trobar -amb les pàgines esgrogueïdes- en una caixa amb tot de coses velles.

De fet, ara que me n’adono, crec que aquest conte té una característica molt especial i que penso val la pena comentar, una característica de gran valor i més pròpia de la física quàntica que no pas de la literatura infantil, i és que te la capacitat d’anar enrere en el temps! De debò, perquè només començar a llegir-lo vaig sentir dins el meu cap una veu terriblement aguda (aquell to que fan servir alguns adults per a comunicar-se amb els més petits) narrant-me cada una de les situacions, i també vaig tenir la sensació de tornar al pati de l’escola -però no al pati de la que havia estat la meva escola... si no al pati de l’escola dels meus pares-. La senyora que me’l llegia també portava ulleres molt gruixudes, un monyo molt tibat i una bata de ratlles.

L’argument del mateix és retratar el pas d’un dia qualsevol en el món dels més petits, des de l’esmorzar fins als jocs de pati. Entre cançons, poemes i rodolins transcorre tota una jornada d’activitats pròpies dels infants.

Això sí, coherent ho és... i molt. Perquè s’ha de reconèixer que és igual de cursi el text que les il•lustracions. No pateix cap tipus d’anacronisme en aquest sentit.

Petita història d'un plantador de cases

2011-06-21T12:13:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Petita història d'un plantador de cases
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Roberta Bridda
Edició: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: ecologia, respecte per la natura, medi ambient.

RESSENYA
=========
Qui no ha volgut tenir mai una caseta dalt d’un arbre? Viure envoltats de natura, lluny del soroll i dels fums? Això és el que en Pau va voler aconseguir quan amb el seu avi es va apropar fins a la clariana del bosc i va plantar aquelles petites llavors d’alzina.

Cada setmana en Pau visitava la clariana i cuidava les petites llavors que mica en mica van anar creixent i convertint-se en plantes que van continuar creixent fins esdevenir imponents arbres que acabarien per convertir-se en casa seva.

Un entorn idíl•lic per a una família amb fills que podien créixer amb total tranquil•litat gaudint i aprofitant tot el que la natura els hi proporcionava, fins que un dia un gran incendi va arrasar-ho tot i van perdre la seva estimada llar.

Mesos més tard va arribar la tardor amb una enorme sorpresa pel Pau i la Flora. Els seus tres fills en una gran clariana del bosc negre van plantar un munt de llavors, com va fer el seu pare anys enrere, per construir la seva futura llar. Això els va omplir d’alegria, emoció i satisfacció en veure que els seus fills sentien el mateix amor pel bosc i la natura que ells.

Aquella idea fantàstica va ser adoptada per molts amics dels nens que també volien tenir una casa d’arbres i així mica en mica van aconseguir, anys més tard i amb molt d’esforç, transformar aquell desert de cendra en un preciós bosc verd.

Una història de valors en la que l’amor per la natura i l’entorn natural es viu pàgina a pàgina. Un relat breu però intens que mostra com l’educació i bon exemple dels adults calen en els més petits que, com animals socials que som, copien i imiten conductes i comportaments.

El llibre transmet la necessitat imperativa de salvar i protegir el nostre patrimoni natural, de respectar i cuidar un bé tan preuat com necessari.

La gran corriente de aire

2011-06-21T12:09:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: La gran corriente de aire
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2011
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: educació dels fills, imaginació

RESSENYA
=========
Quan dos germans petits es queden sols a casa, ni que sigui per un moment, pot passar qualsevol cosa. Fins i tot poden canviar els seus pares. En principi pot semblar políticament incorrecte, però no. A mesura que transcorre la història un s’adona que l’autor ens vol fer estremir amb comptagotes. I com sempre, Taï-Marc Le Thanh ens captiva amb la seva prosa punyent i alhora encisadora. Una resolució de tot plegat amb una màgia especial.

Com és habitual, les seves paraules van acompanyades de les il•lustracions de la Rébecca Dautremer. Podem gaudir plenament d’aquestes imatges gràcies al format àlbum. Una edició acurada que permet descobrir tots els detalls haguts i per haver: un clip, uns coberts molts coneguts a Suècia, un bola de billar... La Rébecca sap com mantenir el lector atent, gairebé immòbil a fi que no perdi cap detall de la història. I ambdós fan un tàndem perfecte per aconseguir-ho.

Una obra d’art, seguint la bona línia d’aquest duet. Us recomano dos episodis de l’àlbum: el pla de José, divertidíssim, i la reacció d’un pare saturat i fart, sublim.

El tragapupas

2011-06-21T12:05:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: El tragapupas
Autor: Émile Jadoul
Il·lustrador: Émile Jadoul
Edició: Barcelona: Corimbo, 2011
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica: Contes pels més menuts

RESSENYA
=========
Émile Jadoul és un expert en aconseguir retratar el món dels més petits per a que l’entenguin també els més petits.
Aquest és un conte molt senzill, on es parteix de la consigna de repetir una i una altra vegada un mateix fet (les caigudes, ferides i accidents diversos que pateix un petit un dia qualsevol de la seva vida) i la conseqüent arribada d’un pare fantàstic, el Superpapà, que amb un petó arregla qualsevol problema empassant-se la pupa que s’hagi pogut fer el conillet. Un dia, però, passa una cosa inesperada... el conillet té una caiguda i quan el pare va a rescatar-lo... també cau! El conillet, primer de tot, es sorprèn de què un súperheroi com el seu pare també caigui... però després es comença a preocupar perquè... ara que el pare també està ferit... Qui els curarà? Jadoul guarda un as a la màniga... concretament una mare conilla, una Supermamà, que amb un petonàs a cadascun s’empassa les pupes dels dos malferits.

Juan y el lobo

2011-06-21T12:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Juan y el lobo
Autor: Tony Ross
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Barcelona: Océano/Travesía, 2011
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: Conte clàssic revisitat

RESSENYA
=========
Aquest àlbum és una revisitació del conte clàssic de Joan i el llop, a càrrec de l’autor anglès Tony Ross. Ross, fidel al seu estil de sempre, ens proposa una variant més gamberra del mateix.

Les diferències d’aquesta versió amb l’original són bàsicament tres: d’una banda, en aquest cas el nen protagonista no sols crida: “Qué ve el llop!” per divertir-se i burlar-se dels demés, també ho fa per escapolir-se de les seves responsabilitats (quan no es vol dutxar, quan no vol fer els deures, etc.).

D’altra banda, si bé en ambdós contes al final apareix un llop que veritablement comença a perseguir en Joan, en la versió de Ross, no es lliura de la fam i ferotgitat del llop ni el Joan ni tan sols els adults (tot per culpa de fer comentaris amb massa moralina… es veu que això no li agrada gens ni mica, al llop d’en Ross –i jo crec que ni al propi autor…-)

I, finalment, com a diferència més important està el fet de les personalíssimes i inconfusibles il•lustracions de Tony Ross (com a exemple, dir que és simptomàtic del seu estil i del seu humor, la imatge del llop perseguint a la carrera a un home mentre ja el va salant –amb un saler, perquè és tot un senyor llop- per a que estigui més gustós). Tot un sibarita.

Pomelo crece

2011-06-21T11:55:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Pomelo crece
Autor: Ramona Badescu / Benjamin Chaud
Il·lustrador: Ramona Badescu / Benjamin Chaud
Edició: Kókinos, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: creixement, valoració personal, descoberta personal, descoberta de l’entorn.

RESSENYA
=========
Pomelo és un petit elefant rosa i amb una trompa desproporcionada per la seva mida. En Pomelo és molt curiós i vol descobrir el món que l’envolta, es fa preguntes, emprèn viatges fantàstics dels que sempre aprèn alguna cosa.

En aquesta ocasió el Pomelo ha fet una gran descoberta: ha crescut! Està molt content perquè créixer farà que pugui fer més coses, ser més independent... però això també li farà plantejar-se moltes altres qüestions. Fer-se gran implica assumir canvis en el nostre cos, la manera de fer, començar a fer coses que no fèiem o no volíem fer fins ara i també deixar-ne de fer algunes altres...

En Pomelo es fa moltes preguntes i pensa en totes aquelles coses que significa créixer... i això li fa una mica de por però en aquest procés descobrirà que créixer vol dir tancar i obrir etapes.

Expressar i explicar a un públic infantil conceptes com fer-se gran no és gens senzill. El creixement no és només físic sinó també mental i psicològic i les situacions que Pomelo viu en aquesta història mostren un camí del que això representa, de com ens afecta i quina ha de ser la nostra actitud envers aquest tema. Un llibre que fa una passa més enllà en el món de la literatura infantil i planteja qüestions filosòfiques de gran profunditat tractades amb una senzilla que desborda.

Una obra en la que la il•lustració té un pes importantíssim i on la il•lustradora crea un petit món on es combinen i barregen sense cap complex elements reals i imaginaris que reflecteixen el pensament d’aquest petit elefant i és capaç de transmetre sensacions i pensaments.

La lluna de gel

2011-06-21T11:49:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: La lluna de gel
Autor: Santi Baró
Il·lustrador: -
Edició: Barcanova, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: novel·la realista
Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

RESSENYA
=========
La protagonista d'aquesta història possiblement real, encara que amb personatges, ambients i situacions de ficció, tal com ens fa saber el seu autor, és la Ileana, una jove que als catorze anys es veu obligada a anar a treballar a Bucarest ja que els seus pares no la poden mantenir. Ella és d'un poble de la regió romanesa de Moldàvia, la més pobra del país. A Bucarest viu amb dos dels seus germans en un minúscul pis, en un barri molt pobre, amb una feina molt depriment i mal pagada. Ella és, però, molt guapa i atractiva i somia fer-se model. Per a fer realitat el seu somni, quan ja té setze anys aconsegueix posar-se en contacte amb una agència de models i aquí comença la història de l'assetjament que pateix per part d'una xarxa de prostitució mundial.

Aquesta novel•la està escrita en primera persona d'una manera intensa i viva, de manera que els sentiments estan a flor de pell. Es llegeix quasi bé d'una tirada i t'atrapa des del principi fins al final. Penso que està totalment justificat el premi de literatura infantil i juvenil Barcanova que va guanyar. Molt recomanable a tothom a qui agradi una temàtica realista, tant joves com adults.

[Visiteu el blog de La lluna de gel per més informació]

Col·lecció Pícnic

2011-06-21T11:41:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: El llampec / Les aventures de Pimpín l'extraterrestre
Autor: Nicoletta Costa / Colas Gutman
Il·lustrador: Nicoletta Costa / Véronique Deiss
Edició: Castellnou Edicions, 2011 - Col•lecció Pícnic
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
El passat mes de març Castellnou Edicions treia al mercat una nova col•lecció de lectures per nens i nenes amb tres franges d’edat marcades: (+6), (+8) i (+10). Històries properes i divertides amb uns personatges que resulten molt propers als infants, amb una gran varietat de registres en prosa i poesia, tenen en aquesta col•lecció un magnífic pont per endinsar-se en el món de la literatura juvenil, històries d’estils diversos amb estructures i vocabulari adaptats a l’edat, una col•lecció molt variada que hauria de ser un referent a les escoles, ja que com a complement han elaborat un pla lector per alguns dels títols que constitueixen una eina fantàstica per treballar a l’aula.

Us recomano dos títols en concret, de la sèrie dedicada als més petits El Llampec la història d’un bonic cavall de competició que acaba d'arribar a la granja. Els altres animals s'adonen que està molt trist, i per això decideixen fer tot el possible perquè se senti millor i no enyori la vida que tenia abans. És un títol que tracta de forma molt senzilla l’amistat, el grup d’animals de la granja posarà en marxa la seva imaginació i treballaran en equip per aconseguir que el seu nou amic se senti feliç. Amb unes il•lustracions molt dolces i una extensió del text força breu, és una lectura ideal per a primers lectors.

En la sèrie de (+8) trobem Les aventures de Pimpín l'extraterrestre ell té una missió especial a la Terra: ha de fer-hi un amic. Per aconseguir-ho el millor és que vagi a l'escola. En Pimpín hi troba un nen que porta ulleres i que li sembla l'amic ideal. I aquest amic li explica un secret... Però en Pimpín no sap que un secret no s'ha de dir a ningú. Amb aquest llibre els joves lectors es faran un tip de riure, les escenes representades en forma de diari d’aquest extraterrestre que es menja tot el que no s’ha de menjar són surrealistes i eixelebrades alhora que tendres, o no ho és el fet d’enrojolar-se fins a semblar un semàfor quan a un nen se li acosta la nena que més i agrada?

Pel que hem pogut veure fins ara, tant pel que fa a autors, il•lustradors i temàtiques aquesta és una d’aquelles col•leccions que hauria de convertir-se en referent per a mestres i educadors que vulguin potenciar el gust de la lectura en els infants tan bon punt aquests són autònoms.

¡Magia!

2011-06-21T11:37:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: ¡Magia!
Autor: Charo Pita
Il·lustrador: Madalena Matoso
Edició: OQO Editora, 2011
Edat: de 3 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========
L’alletament matern és una de les sensacions més meravelloses que una dona pot experimentar en la seva vida, o si més no, així ho crec jo, és per això que trobo tan encertat el títol d’aquest àlbum, perquè màgic és un dels adjectius que podríem donar a aquesta experiència entre mare i fill.

La història ens explica que l’Oscar es fa càrrec del seu cosinet mentre la seva tieta surt a fer un encàrrec, quan el petit comença a plorar el nen farà tots els possibles per calmar-lo, després de bressolar-lo, cantar-li cançons i passejar-lo decideix que deu tenir gana i aquí comença el seu periple.

La mirada innocent del jove protagonista i el seu afany per aconseguir alimentar al seu cosinet ens entendreix i fa somriure en veure que està disposat a aconseguir passi el que passi calmar el plor del nadó donant-li tan aviat un pastís com pastanagues o sardines (aliments per ell d’allò més normals), davant la seva desesperació la tieta fa un autèntic acte de màgia, en aconseguir calmar el plor de l’infant amb... la seva pròpia llet!

Charo Pita fa tot un al•legat en favor de l’alletament matern, cosa que mereix situar aquest llibre en un lloc destacat a les biblioteques al racó de pares i a tenir-lo molt present per aquells infants que esperin l’arribada d’un germanet o germaneta, un text molt senzill ideal per a petitons.

La premiada il•lustradora Madalena Matoso s’ha decantat pel collage, una tècnica que domina aconseguint unes textures i la gamma cromàtica plena de llum i vida. Ha utilitzat segells, etiquetes, codis de barres, lletres adhesives i fins i tot una bossa de pa. Les imatges són senzilles i efectives. Per tot plegat penso que aquest àlbum hauria de ser un títol més dels imprescindibles a les biblioteques públiques i particulars.

L'Angelina surt a fer un tomb

2011-06-06T12:17:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: L'Angelina surt a fer un tomb
Autor: Pat Hutchins
Il·lustrador: Pat Hutchins
Edició: Barcelona: Kalandraka/Hipòtesi, 2011
Edat: a partir de 2 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Aquest àlbum és una reedició d’un clàssic de la literatura infantil anglesa editat al 1968: "Rosie’s walk". Kalandraka amb Hipòtesi n’ha editat diverses edicions en català, castellà, gallec, eusquera i portuguès. Per la seva autora, Pat Hutchins, aquest va ser el seu primer àlbum il•lustrat, però n’ha fet d’altres i també diverses novel•les. L’any 1974 fou guardonada amb la medalla Kate Greenaway.

L’obra pot ser interpretada en dos vessants, per un costat el text i el recorregut de la gallina ens ofereix una visió general d’una granja: el paller, la tanca, i podria dir-se que és un recorregut casual d’un passeig qualsevol. Com a apunt didàctic, ens pot servir de guia alhora d’explicar la granja als mes petits.

Per un altre costat, la lectura de la imatge fixant-nos en la guineu que persegueix a l’Angelina durant tot el recorregut i que dóna la clau d’humor de l’àlbum. Amb l’Angelina ens trobem una mica l’estil de “Rompetechos” que va provocant desastres al seu pas, i no s’adona de res.

La narració és circular, és a dir comença i acaba al mateix lloc: el galliner de la protagonista. La il•lustració ens recorda a les pintures dels aborígens australians. Amb un ús de colors molt àcids i l’estil de raigs X.

Com a clàssic anglès que és, trobem infinitat de recursos web dins la xarxa, a tall d’exemple, les il·lustracions que podem descarregar perquè les pintin els infants (pdf), o la versió animada del llibre que trobareu a Youtube:

La hora de los relojes

2011-06-06T12:06:00.004+02:00

FITXA
=====
Títol: La hora de los relojes
Autor: Fran Nuño
Il·lustrador: Enrique Quevedo
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Poesia

RESSENYA
=========
Poesia no n’havia ressenyat mai, potser pel fet de no ser-ne una gran aficionada i molt menys entesa, ara bé, sé reconèixer la musicalitat d’uns versos que, sumada a la fàcil comprensió per part de joves lectors i unes il•lustracions magnífiques configuren un títol recomanable per a nens i nenes que sabran valorar l’enginy, el sentit de l’humor i fins i tot el surrealisme més dalinià en alguns casos.

El temps cronològic és el fil conductor dels 33 poemes que configuren aquest llibre. Versos que juguen amb les onomatopeies, que dibuixen cal•ligrames i tracen una imatge humanitzada d’aquests objectes quotidians: somniadors, porucs, avançats, lents, malaltissos, excèntrics i més. Fran Nuño versa sobre tot tipus de rellotges, antics i moderns, reals i figurats convertint la mesura del temps en un entreteniment literari.

Les il•lustracions d’Enrique Quevedo són un conjunt d’imatges sensacionals que ofereixen un fantàstic ventall de recursos per als professors o bibliotecaris que vulguin utilitzar-les per “jugar” fins i tot amb aquells nens més petitons, ja que la base del seu treball són les formes geomètriques i el color, amb una senzilla base de llapis. Simetries, línies rectes i curvilínies acompanyen els minuts, segons i hores que marquen aquests curiosos rellotges.

I no podem obviar el treball de maquetació i presentació que ha fet Faktoría K de Libros, d’una alta qualitat tant en el paper com en el format fa que el conjunt resultant sigui un títol imprescindible a les escoles i biblioteques.

Theodore Boone. El noi advocat

2011-06-06T11:59:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Theodore Boone. El noi advocat
Autor: John Grisham
Il·lustrador: -
Edició: Estrella Polar, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En Theodore Boone no és cap geni, és un nen normal i corrent que va a l'escola amb bicicleta. Però en Theo té una passió desmesurada pel dret i els tribunals: coneix tots els jutges i policies de la ciutat, i assessora els seus companys de classe. Somia a ser un gran advocat i tenir una carrera plena d'èxits. Però el jove advocat va a parar als jutjats molt abans del que s'espera. Un assassí a sang freda està a punt de ser posat en llibertat i només en Theo sap la veritat. La situació és delicada, però en Boone no es rendeix fàcilment.

John Grisham aposta, per primera vegada en la seva producció literària, per els joves, creant una novel•la de suspens, i a més, ho ha fet amb tots els elements característics de les seves obres, aquells que l’han portat a ser un dels autors més reconeguts mundialment, i el que és més de lloar, escrit per a un públic concret sense caure en infantilismes.

Reconec que vaig començar a llegir aquesta novel•la amb cert escepticisme, se’m feia difícil pensar que Grisham pogués escriure una trama complexa d’aquelles a les que ens té habituats per a un públic tan jove i que el resultat fos comprensible per als lectors. Tal qual, el llenguatge utilitzat, les expressions, la manera de descriure els jutjats, els procediments i les situacions són tan clars que no hi ha lector de més de 10 anys que no sigui capaç d’entendre la història. Sumem-li a això el ritme trepidant imprès en la narració i la complicitat que inspira el jove Theo, aquest noi de tretze anys, que ha crescut en un entorn de lleis i solidaritat que ha absorbit de forma natural i exerceix d’advocat amb els seus companys d’escola de forma eficient i propera, ajudant-los sempre sense esperar res a canvi.

M’ha alegrat moltíssim saber que aquest llibre, és el primer d’una sèrie que protagonitzarà aquest jove advocat, ja que no tinc cap mena de dubte que captarà ràpidament l’interès dels lectors i un cop hagin devorat aquesta primera aventura d’en Theo, ja reclamaran la següent, que pel que sabem a Estats Units es posa a la venda el proper mes de juny, caldrà esperar a veure quan ens arriba a nosaltres, mentrestant si voleu saber-ne més coses sempre podeu entrar al seu web.

El pájaro negro

2011-06-06T11:49:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: El pájaro negro
Autor: Suzy Lee
Il·lustrador: Suzy Lee
Edició: Barbara Fiore, 2011
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
A aquestes alçades no puc negar que Suzy Lee em fascina i que se’m fa difícil trobar pegues als seus llibres. El pájaro negro, un llibre que va escriure i il•lustrar al 2007 és potser el llibre on més clar queda el seu poder per expressar amb els rostres i el gest dels protagonistes, allò que senten. Suzy Lee no és una il•lustradora de paisatges, ni d’escenes (encara que tingui llibres més clàssics com Zoo o Pintors), sinó que allò que més destaca en els seus llibres és aquesta voluntat de mostrar l’interior dels personatges, les seves angoixes i sentiments.

A El pájaro negro per mi sí que té una pega i és que li sobren les paraules. Només l’escena inicial, el rostre de la protagonista en primer pla, gairebé esbossat, i aquella porta entreoberta darrera, on es veu una parella discutint, ja ens situen prou per entendre la resta de la història. Si altres vegades fa us del color per mostrar-nos el món imaginari dels infants protagonistes, aquesta vegada juga amb un amic imaginari, un corb, tan negre com el carbonet amb què dibuixa tot el llibre.

Ens trobem amb un llibre metafòric, estrany i difícil a primer cop d’ull, potser, però és d’aquells llibres per experimentar, per donar a un infant i esperar quina lectura en fa.

La gran orquestra del bosc

2011-05-31T11:00:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: La gran orquestra del bosc
Autor: Guido van Genechten
Il·lustrador: Guido van Genechten
Edició: Símbol, 2011
Edat: de 0 a 3
Temàtica:

RESSENYA
=========
Genecthen abandona per uns moments els seus llibres d’hàbits: nens, bolquers, avis i xumets, per oferir un llibre de temàtica molt diferent. Aquesta vegada l’autor vol fer un homenatge a la natura i presenta, més que una història, un inventari d’ocells.

És un llibre ideal per compartir o explicar a un grup d’infants perquè es presenta il•lustrat a sang amb imatges que ocupen l’ample de les dues pàgines. Cada cop que girem full, doncs, descobrim la imatge d’un ocell i el seu so característic: el txac txac del tord, el toc toc del picot garser, el parrup parrup de les tòrtores, l’op op del corb, l’uiit uiit del pit-roig... fins que després del qui qui ri qui del gall, l’orquestra del bosc esclata i canten tots els ocells alhora.

El meu grau de coneixement del món dels ocells és zero, així que no puc valorar si el so, la tria, etc. dels ocells que presenta Genechten passaria l’examen d’un naturalista, però com a llibre m’ha semblat una delícia. Estic esperant tenir un auditori propici per acabar una sessió de contes amb la gran orquestra del bosc, tots els nens imitant algun dels ocells.

Dia de bugada

2011-05-31T10:54:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Dia de bugada
Autor: Frédéric Sther
Il·lustrador: Frédéric Sther
Edició: Corimbo, 2011
Edat: 0 a 3 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Un nou àlbum ideal per explicar als més petitons seguint la línia editorial pròpia de Corimbo (l’école des loisirs en català, per entendre’ns). Històries dolces, amables, on destaca el valor de l’amistat i en aquest cas, la importància del compartir i del fet d’ajudar-se. Estèticament ens trobem amb unes il•lustracions de línia clara, empàtiques, que es centren sobretot en els personatges (pintats diria que amb llapis de fusta), mentre que l’entorn apareix només esbossat.

Més que una història tradicional, el llibre explica la trobada d’una nena petita amb cinc animalons que estan fent la bugada al riu. Sembla ser que cada dimecres es troben i ja tenen unes rutines establertes i fins i tot una cançoneta per fer menys feixuga la feina. La petita Elena de seguida s’apunta al grup i decideix tornar dimecres que ve.

Si ens fixem amb allò que els professionals anomenen els paratextos, he de dir que després de veure la primera guarda he corregut a mirar la guarda del darrera pensant que l’autor hauria fet algun joc il•lustratiu i que em trobaria alguna clicada d’ull, algun element, alguna imatge que diferenciés el paisatge de l’inici i el paisatge del final de la història. Però jo no li he sabut trobar. I he pensat que l’autor ha deixat passar una oportunitat molt bona.

Però per contra, m’ha agradat molt el final del llibre perquè l’autor fa veure que acaba la història amb un final obert, posant uns punts suspensius, i en canvi, la història s’acaba just quan trobem un dibuixet a la contracoberta.

A Magharna

2011-05-31T10:49:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: A Magharna
Autor: Julia Golding
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2011
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Nou llibre de Julia Golding, qui ja ens va delectar amb Taoshira. Em costa dir que A Magharna sigui una segona part, ja que poden ser dues lectures independents i entre elles no hi ha més relació que la de que la Rain viu al regne de la reina Taoshira i el rei Ramil.

L’argument ens relata la història de la Rain, qui treballa amb el seu pare dins el gremi de vidriers, però tot i que te un gran talent, ha de treballar d’amagat, ja que les dones no poden exercir professions a la seva societat. Quan sorgeix una oportunitat per sortir del seu país i poder fer servir el seu talent, marxa terra enllà disfressada d’home i disposada a demostrar a tothom la seva vàlua.

La Rain, en aquest viatge, coneixerà cultures alienes a la seva, viurà aventures i situacions límit que faran que vagi madurant i format-se com a adulta. D’altra banda, coneixerà al Peri, un noi de Magharna que pertany a la casta més baixa i que, com ella, te moltes prohibicions que ja li venen imposades de naixement.

Julia Golding escriu, un altre cop, dins un món imaginari que pot ser passat o futur, i que podria ser el nostre o no. Amb tot i això, al lector li resulta ben fàcil establir paral•lelismes entre els seus móns literaris i el nostre.

Amb el seu primer llibre, Taoshira, vivim les diferències culturals i religioses, els problemes que aquest fet genera dins una societat i com es poden resoldre. A Magharna se’ns relata un problema social, que s’estableix per una norma que dicta els rols entre sexes i com això afecta als ciutadans, i en particular a la protagonista de la novel•la, la Rain. D’altra banda podem veure una estratificació social molt estricta, que podem comparar amb les castes de d’hinduisme i que ens fa reflexionar sobre la injustícia que això representa.

Si voleu gaudir amb una lectura amena, plena d’aventures, sentiments, divertida i crítica alhora, aquest és una bona opció que val la pena tenir en compte!

El silenci de l'aigua

2011-05-31T10:42:00.006+02:00

FITXA
=====
Títol: El silenci de l'aigua
Autor: José Saramago
Il·lustrador: Manuel Estrada
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: de 4 endavant
Temàtica:

RESSENYA
=========
El silenci de l’aigua és un fragment de Petites memòries (Edicions 62, 2007), títol que recull els records d’infantesa i adolescència del portuguès José Saramago, i que ell mateix va definir com «fragments, on cada moment és un moment en sí». El capítol que es narra en aquest àlbum es desenvolupa a la desembocadura del riu Almonda al Tajo, i descriu una jornada de pesca memorable, no precisament per la abundància de preses, sinó per la lluita contra un corpulent barb, que en vèncer i escapar provocarà en el protagonista el despertar de la lucidesa, una bonica metàfora del canvi tan difícil i sobtat que suposa passar de la infantesa al món dels adults.

Tot just fa uns mesos que aquest gran nom de la literatura universal ens va deixar, sortosament, ens ha llegat una meravellosa producció literària tant per grans com per petits. Aquest text és una joia que no podem deixar de mostrar als infants, per la seva senzillesa alhora que profunditat, fixeu-vos sinó en aquestes línies que personalment considero d’una bellesa estètica literària només digna dels grans autors com Saramago:

"Vaig tornar a lloc, el sol ja s'havia post, vaig tirar l'ham i vaig esperar. No crec que hi hagi en tot el món un silenci tan profund com el silenci de l'aigua. El vaig sentir en aquell moment i no l'he oblidat mai més."

Aquesta edició es completa amb unes il•lustracions molt creatives que Manuel Estrada ha dissenyat per acompanyar aquestes lletres, jugant amb el collage i uns colors vius i alegres que es tornen foscos i ombrívols quan el monstre apareix en escena. Com a curiositat, trobem una imatge on l’il•lustrador ha estampat unes cortines amb un estil molt particular que us conduirà ràpidament a un gran pintor, qui serà?

Cada divendres

2011-05-22T18:18:00.006+02:00

FITXA
=====
Títol: Cada divendres
Autor: Dan Yaccarino
Il·lustrador: Dan Yaccarino
Edició: Intermón Oxfam, 2011 (Col. Somnis)
Edat: de 0 a 5
Temàtica: quotidianeïtat, relació pare-fill

RESSENYA
=========
Us aviso que no esteu davant d'una ressenya normal i corrent, i és que aquest comentari vol ser més aviat un resum del debat que aquest llibre va generar durant la tertúlia presencial del dilluns 16 de maig de 2011 a la llibreria Al·lots - El Petit Príncep, principalment entre tres de les participants que ens havíem llegit el llibre amb anterioritat, Marta Martí, Mireia Sala i una servidora (a qui tothom s'entesta a anomenar Sfer, fins i tot quan saben que em dic...).

L'encarregada "originalment" de comentar el llibre va ser la Mireia Sala. Ens va confessar que la seva lectura havia estat molt suggestionada per una sessió de formació en llibres sense mots que feia poc temps havia impartit Emma Bosch, especialista en el tema, en el marc de la segona edició del Somiari. De fet, Cada divendres no és un llibre sense mots, ja que té text, però és un text que resulta força secundari i que aporta poc al conjunt del llibre: les imatges narren molt bé el que succeeix, i les paraules... les paraules sobren. A més, el llibre s'obre amb un paràgraf introductori com a "nota de l'autor", que va trobar que destripava del tot la sorpresa de descobrir per un mateix el contingut de la història. Totes vam estar d'acord que un text com aquest hauria estat millor com a cloenda del llibre, que no pas com a obertura. Ens permetem la llicència de transcriure la nota, perquè veieu a què ens referim:

Cada divendres, el meu fill Michael i jo esmorzem junts a la cafeteria de la cantonada. Des que va fer tres anys, aquesta és la nostra estona i el divendres és el nostre dia de la setmana preferit. Espero que tu també puguis començar una petita tradició com la nostra.

El llibre té un aire retro-americà que recorda els anys 50 o 60, tant per l'estètica com pels rols masculins-femenins que surten retratats al llibre. Part de la discussió també va sorgir arrel precisament d'aquesta qüestió de gènere en l'àlbum. La primera imatge del llibre, a doble pàgina, ens mostra la mare que al mateix temps que es despedeix del seu marit està donant de menjar a un nen petit assegut en una trona. Immediatament pensem en les mares multitasking que es queden a casa tirant-la endavant mentre els homes surten al carrer. El fet que el divendres sigui el dia que pare i fill esmorzen plegats, també ens fa pensar en què passa la resta de dies de la setmana, i qui s'encarrega de donar-los d'esmorzar, vestir-los i preparar-los per anar a l'escola els dilluns, dimarts, dimecres i dijous... Es tracta, doncs, d'un llibre que perpetúa d'alguna manera determinats estereotips (també en la imatge del policia i de la cambrera, i d'altres personatges que apareixen: els homes van o venen de treballar, atrafegats, mentre les dones que surten passegen gossos o estan assegudes al parc) que són, com a mínim, dignes de tenir en compte.

Però tot i això, tant la Marta Martí com jo mateixa no ens podíem estar de dir que és un llibre que ens ha agradat. El tema absolutament quotidià del passeig que fan pare i fill cada divendres fins arribar a la granja on demanen xocolata amb melindros, i el fet que no hi hagi ni aventures, ni perills, ni grans emocions, sino l'alegria d'una petita tradició, com diu el text introductori. És un cant a les petites coses, i a gaudir del món que ens envolta, i de poder-nos parar a mirar l'aparador d'aquella botiga que tant ens agrada o desitjar un bon dia als nostres veïns. A més, hem de reconèixer que l'edició del llibre té detalls d'aquells que agraïm: la coberta, on veiem els dos personatges agafats de la mà de cara, com a contrapunt de la última il·lustració, on els veiem a tots dos d'esquena, i la resta d'il·lustracions, on veiem com avancen de perfil, d'esquerra a dreta, en el seu particular viatge setmanal; el fet que la contracoberta reprodueixi els quadres blaus del conjunt d'americana i pantalons; els escenaris novaiorquesos pels quals passegen els personatges... Dan Yaccarino és un il·lustrador que sap donar un aire alhora retro (algú va mencionar "Mad Men" parlant de l'estètica del llibre, i vam estar d'acord) i contemporani als seus dibuixos.

Al final, la discussió va resultar profitosa per totes tres, i sentir les opinions de les altres dues ens va ajudar a prendre consciència tant dels punts forts com dels punts febles d'un llibre que esperem tingueu ganes de llegir per vosaltres mateixos. Com sempre, el fil de comentaris resta obert a continuar el debat, si ho considereu convenient :-)

Todos menos uno

2011-05-22T11:24:00.005+02:00

FITXA
=====
Títol: Todos menos uno
Autor: Éric Battut
Il·lustrador: Éric Battut
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:

RESSENYA
=========
Atrevir-se a ser diferent té un alt cost, però també una gran recompensa. Això és el que descobreix un petit pèsol quan decideix recórrer el món. Així, cada nova passa del seu viatge es converteix en una etapa de creixement. Tot i això, el valor del relat no es troba en el viatge. Éric Battut depara el millor per al final. Un desenllaç inesperat que traurà als lectors més d’un color.

La història és tan senzilla com complexa, en un jardí creixia una planta de pèsols. S’assemblaven els uns als altres i vivien tranquil•lament. Tots menys un. Hi havia un pèsol que no volia ser com la resta.

Estem davant d’un d’aquells contes perfectes per tractar amb els nens les diferències entre les persones. Allò que és evident: ‘No tots som ni hem de ser iguals i tampoc cal que pensem de la mateixa manera’ o molt més simple ‘En la varietat hi ha el bon gust’ moltes vegades genera conflictes entre els infants que amb llibres com aquest es poden tractar de forma amena, dolça i divertida. I no penseu que per això cal descartar-lo com a conte per explicar per simple entreteniment, tot al contrari, és una bonica i breu història il•lustrada amb formes suaus i colors vius en la mateixa línia de sensibilitat que el text, on ens apareixen personatges que captaran l’atenció dels nens i els faran riure.

El nom d’aquest consagrat autor francès a la portada, multipremiat amb els guardons més prestigiosos de la literatura infantil, autor entre d’altres de Els nens no volen la guerra, El secreto i El gato que sonríe esdevé ja un aval d’aquest títol, que un cop has passat totes les pàgines confirma el que imaginaves, és un magnífic àlbum, sensible, tendre i divertit, molt recomanable per a nens i nenes.

(Sílvia Cantos)

***

En una família de pèsols la vida passa amb tranquil•litat. Els petits pèsols són feliços i es limiten a gaudir del sol, el bon temps i fer llargues becaines a les seves fulles però un d’ells no és tan feliç perquè vol conèixer món, volia ser diferent no tenia intenció de passar la resta de la seva curta vida en una beina sense fer res.

Ell vol ser diferent, vol conèixer i semblar-se a altres plantes, animals... i decideix sortir del seu refugi i emprendre una nova aventura. En aquest viatge coneixerà animals molts diferents dels que copiarà aquelles coses que més li agraden de cadascun: els colors, el color del pelatge...

A la seva tornada a la pesolera tots riuen d’ell pel seu aspecte estrafolari però el petit pèsol no en fa gaire cas, ell sabia que mantenia la seva essència, no deixava de ser una llavor.

Temps després aquesta llavor va donar els seus fruit que, com no podia ser d’una altra manera, no eren gaire corrents...

Una història molt interessant per la seva temàtica. L’acceptació de la diferència i del respecte envers els altres són temes importants i, de vegades difícils de tractar. Aquesta història pot ser una bona excusa per obrir una conversa i a partir d’aquesta metàfora poder tractar temes de gran profunditat.

A nivell d’il•lustració poc més cal afegir quan parlem d’Eric Battut, il•lustrador molt reconegut a nivell internacional que amb els seus personatges senzills, agradables, simples ens transmeten un munt de sensacions. Unes pàgines netes que ens “obliguen” a centrar-nos i fixar-nos en els protagonistes de la història.

(Albert Correa)

África en el corazón

2011-05-22T11:19:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: África en el corazón
Autor: M. Carmen de la Bandera
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2011 (Col. Grandes Lectores)
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
Aquesta és la història d'un jove camerunès, d'un poble dowayo, que viu tot un seguit de circumstàncies (mort de l'avi que es feia càrrec d'ell, pare alcohòlic, orfe de mare) que l'empenyen a abandonar el seu país. L'objectiu és arribar a Espanya i retrobar-se amb un antropòleg que li promet ajudar-lo. Però pel camí viu situacions massa extremes per l'edat que té: una màfia l'obliga a fer de nen soldat, veu morir a una amiga seva que trepitja una mina, i intenta creuar l'estret diverses vegades presenciant diverses morts.

És un relat en primera persona directe i colpidor de les condicions de vida extremes que viu pel camí però també transmet la bellesa d'aquest continent i la calidesa de la gent que l'habita. La novel•la s'entreté amb la descripció de les tradicions i formes de viure de les diverses ètnies del Camerún. L'autora ha fet una tasca profunda de documentació ja que quan el llegeixes et poses en la pell del protagonista i fins i tot penses que és un personatge real.

Jo penso que és un bon llibre per mostrar als joves que no és el mateix néixer a un poblat africà que a la civilització occidental, a més de donar a conèixer els motius que porten a moltes persones a creuar l'estret per trobar unes millors condicions de vida.

Aquesta és la vuitena edició, el llibre és del 2004 i l'han reeditat amb el nou disseny de la col•lecció Bambú. També existeix una segona part, Mi vida en el paraíso, on el mateix protagonista explica les seves dificultats com a persona il•legal.

Escolto, miro

2011-05-22T11:08:00.004+02:00

FITXA
=====
Títol: Escolto, miro
Autor: Cosetta Zanotti
Il·lustrador: Cristiana Cerretti
Edició: Sleepyslaps, 2011
Edat: totes
Temàtica:

RESSENYA
=========
Avui us parlaré d’un àlbum d’aquells que no llegiríem mai a la ràdio. Sleepyslaps, va despertar la meva curiositat amb ‘La gran fàbrica de les paraules’ i uns mesos després amb ‘Com aigua’ va confirmar-me el que ja havia intuït amb aquella primera obra, es tracta d’un grup format per gent amb una gran sensibilitat que tria amb molta cura el que publica, aquesta primavera ens regala dues joies ‘Escolto, Miro’ i ‘Hi ha cases’, els comentaré tots dos, però avui em centraré amb aquesta joia anomenada ‘Escolto, Miro’.

Pura poesia visual. No se m’acut una manera més simple i concreta per a definir el contingut d’aquestes pàgines, un àlbum d’aquells que gaudim probablement més els adults que els infants, ja que té unes il•lustracions fetes a llapis amb mínimes pinzellades de vermell en el text i en moments puntuals de les il•lustracions que aporten un plus a les càlides imatges, realitzades amb una senzillesa brillant i un text tant breu com expressiu, per llegir assaborint i mastegant cada paraula d’aquestes minimalistes frases que han sorgit de la ploma de Cosetta Zanotti carregades d’emocions que juguen perfectament amb les imatges de Cristiana Cerretti, un tàndem d’italianes que ja havia col•laborat amb anterioritat i espero sincerament, repeteixin ben aviat.

Us deixo un tast d’aquestes meravelloses pàgines i per posar-li una pega, diré que he trobat a faltar un format lleugerament més gran que hagués permès assaborir encara més les il•lustracions.

Aquest és un d’aquells llibres que pots mirar i remirar moltes vegades, on en cada lectura (de text i imatge) et sorprens descobrint nous matisos. Un àlbum que agradarà a grans i petits i que no hauria de faltar a la vostra biblioteca particular.

Zimbo

2011-05-15T19:48:00.003+02:00

FITXA
=====
Títol: Zimbo
Autor: Arturo Abad
Il·lustrador: Joanna Concejo
Edició: OQO, 2011
Edat: de 8 a 12
Temàtica:

RESSENYA
=========
Zimbo és un preciós àlbum on es narra la història d’una titella que desitja ser lliure i de com el seu creador amb una gran demostració d’amor el deixa marxar, i és que aquesta és la qüestió, és necessària una gran dosi d’estima cap a una altra persona per permetre que marxi del nostre costat sense posar-li traves, els pares hem de deixar volar els fills, sense retrets i donant suport ja que anar-se’n i deixar marxar res té a veure amb deixar d’estimar.

Arturo Abad situa al lector a ambdós costats del mirall i ofereix una visió equànime de la situació. D’aquesta manera, commou per igual, tant amb la tristor que genera la falta de llibertat al titella de fusta, el petit Zimbo, com amb l’aflicció que li causa al seu creador la marxa de qui s’estima com a un fill i que desitjaria que romangués sempre al seu costat.

És fàcil sentir-se identificat amb la frustració d’en Zimbo per la seva actual vida: carent d’autonomia i independència. Les possibilitats de desplaçament i coneixement estan limitades per els fils i per l’ús que en fa el Titellaire. Això li dificulta gaudir i conèixer llocs, gent nova i poder experimentar per sí mateix, tot i el gran amor amb el que és tractat.

Possiblement, per als adults, l’emoció sigui molt més gran des de la perspectiva del que se sent abandonat, la història transmet amb tacte i tendresa la tristor del titellaire en veure com marxa una de les seves criatures de fusta, tal com un pare desitja que els seus fills no creixin i segueixin necessitant els fils que ens uneixen, tot i que sovint no s’adonin que aquesta sobreprotecció no tan sols no ajuda sinó que impedeix la seva felicitat. Per això mateix, veure com el vellet ofereix unes tisores a en Zimbo ens entendreix enormement.

Joanna Concejo ha sabut transmetre el mateix caliu amb les interpretacions que pàgina a pàgina ens mostra la història, unes imatges plenes de poesia que són el complement necessari per el text. La premiada il•lustradora polonesa, il•lustracions precioses fetes a llapis carregades de força que aconsegueix una gran càrrega emocional, que es complementen amb alguns tocs de color en les situacions que trobem al petit protagonista feliç i lliure.

Així doncs, ja podeu afegir aquest àlbum d’OQO editora a la llista dels que no poden faltar a la vostra biblioteca particular.

La porta dels tres panys

2011-05-15T19:43:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: La porta dels tres panys
Autor: Sònia Fernández-Vidal
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: La Galera, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:

RESSENYA
=========
En Niko, un noi solitari de 14 anys, no s’imagina les conseqüències que li portarà no seguir el camí que cada dia recorre per arribar a l’institut. Quan varia la ruta, descobreix una casa que no havia vist mai abans. Atret pel misteri, hi entra i es veu immers en un estrany univers. Dins del món quàntic passen coses sorprenents, des d’una guerra entre la matèria i l’antimatèria a la desaparició del gat de Schrödinger, passant per una taller de rellotgeria on es posa a prova la relativitat del temps. Immers en aquesta aventura inesperada, en Niko té la missió de retornar l’equilibri, ara en perill, entre el seu món i l’univers quàntic que acaba de descobrir.

I és que resulta evident que la via que utilitzem per fer arribar informació als nens i nenes és una decisió essencial que cal reflexionar amb calma ja que en bona mesura, decidirà el fet que aquestes dades s’absorbeixin millor o pitjor. Fer-ho mitjançant una conferència, una classe magistral o una xerrada pot resultar poc productiu, si la persona no sap captar l’atenció del seu públic degudament, és per això, que m’ha entusiasmat la obra que la Sònia s’ha tret de la màniga. Una novel•la fantàstica, plena d’aventures, amb personatges i situacions que capta l’interès dels lectors des de la primera pàgina, doncs ha creat tot un món paral•lel amb una combinació de factors excel•lent: uns enormes coneixements de física quàntica (no podem oblidar que estem parlant d’una jove doctora que ha treballat als centres més prestigiosos d’investigació a nivell mundial), amb una passió per la docència que l’ha portat a crear aquesta genial història, que aconsegueix que els infants entenguin conceptes que molt possiblement a l’escola no han captat, mentre estan llegint un llibre de fantasia, senzillament.

Els enigmes que van apareixent al llarg de la història, estimulen la curiositat del lector, i no tinc cap mena de dubte, que un cop n’hagin ‘patit’ uns quants, canviarà la seva lògica a l’hora de resoldre’ls, i assolir això és un grandíssim èxit pel que cal felicitar la Sònia i a tots aquells docents que decideixin posar aquest títol entre les lectures recomanades als alumnes.

La història ja he dit del per activa i per passiva que és una joia, però aquí no s’acaba tot, Oriol Malet s’ha encarregat de posar cara als personatges i ho ha fet amb un treball amb blanc i negre molt ben aconseguit, un tipus d’il•lustració que s’adiu molt amb el perfil de lector al que es dirigeix aquest llibre, senzilla, divertida i fins i tot, un punt irònica. I si a algú no li semblen prous els arguments donats, us recomano que agafeu un exemplar de ‘La porta dels tres panys’ i el fullegeu, l’acurada edició que la Galera ha fet és el granet de sorra que us ha d’acabar de decidir, un format més aviat quadrat, pàgines que respiren, amb una tipografia molt agradable que varia quan ens apareix algun enigma, amb les il•lustracions d’Oriol Malet i alguns símbols ‘quàntics’ que amenitzen la lectura.

Sense cap mena de dubte, una magnífica elecció per a lectors de deu anys en endavant, que cal recomanar des d’escoles, biblioteques i a casa, gaudiran i aprendran, paraula! I perquè aneu obrint boca aquí us deixo un enigma:

Imagineu un carrer per on circula un cotxe fosc, sense llums.
Tots els fanals del carrer estan apagats.
No hi ha cap mena de resplendor ni llum provinent dels aparadors.
Tot d’una, un gat negre creua pel davant del cotxe.
Malgrat això, el conductor frena a temps abans d’atropellar-lo.
Com ha aconseguit veure’l?

Quién tiene miedo

2011-05-15T19:40:00.002+02:00

FITXA
=====
Títol: Quién tiene miedo (Qui té por)
Autor: Pere Vilà i Barceló
Il•lustrador: Sergio Mora
Edició: Barcelona: La Galera, 2011
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: pors nocturnes

Premi Hospital Sant Joan de Déu, 2010

RESSENYA
========
La publicación del ganador del Premi Hospital Sant Joan de Déu (que se edita tanto en catalán como en castellano) es siempre un acontecimiento. Personalmente lo sigo desde “El nen gris” i “L’home del sac”, pero ya algunos títulos anteriores (“Ioshi i la pluja” o “Sóc molt maria”) son títulos imprescindibles (algunos de ellos desgraciadamente descatalogados, aunque todavía grandes tesoros de nuestras colecciones bibliotecarias); y títulos más recientes como “En Faiquè” o “Per un botó”, los ganadores de las dos últimas ediciones, siguen estando a la altura, lo cual demuestra la buena salud de la creación de nuestros autores, y el espléndido trabajo posterior de los ilustradores a los que se encarga acompañar a los textos.

A pesar de todo ello, siempre hay libros de más y libros de menos. Así como “En Faiquè” me dejó sin habla (por la sencillez y redondez del texto, y por el espectacular trabajo de Arnal Ballester ilustrándolo) y en cambio “Dos fils” no acabó de calarme muy hondo (y tranquilos que me voy por las ramas pero ya voy al tajo), este “Quién tiene miedo” ha sido de los que me han dejado un poco más fría de lo que me gustaría, por dos razones que intentaré explicaros a continuación.

Primero: la historia no me ha parecido especialmente atractiva, ni el texto posee ninguna cualidad que lo haga destacar por encima de otros tantos. El protagonista es un niño al que sus padres van explicando diferentes hechos cotidianos “inventando” criaturas fantásticas que le atemorizan: los ruidos nocturnos provienen del “vigilante de las paredes” que se preocupa de que él se encuentre bien y de avisar a sus padres si necesita algo; el “duende de la lavadora” que tiene un solo pie y por eso a veces deja desparejados los calcetines; la pelusa que vive debajo de los muebles... Hasta que un día un suceso que no desvelaremos provoca que todos estos seres, a priori fantásticos, se conviertan en reales y acudan a rescatar al niño que está en peligro. Si vas a hacer un libro sobre un tema del que ya existe una extensa bibliografía (y además excelente: “Encender la noche”, “De verdad que no podía”, “Scric scrac bibib blub”, entre otros), más vale que tengas realmente algo importante que decir... A mí no me gustan los libros “porque sí”.

Segundo: el texto deja muy poco margen a la ilustración para hacer su trabajo: ya lo contiene todo por sí mismo! Me declaro una gran fan del trabajo de Sergio Mora; me gusta mucho su estilo “retro”, y reconozco que el libro sale beneficiado con sus ilustraciones, pero aparte de recrear una cierta atmósfera aire años 50 (además con estas ilustraciones que parece como si tuvieran que ir acompañadas de unas gafas de visión 3D), puede hacer poco más que acompañar... El texto no necesita de la ilustración, y así la ilustración se convierte en accesoria... igual que es accesorio que las guardas estén hechas con una textura que quiere imitar una pared para que podamos hacernos nuestros propios efectos sonoros y darnos dentera frotando las guardas entre sí. Y no es que no me guste... de hecho, aprecio que un libro esté bien diseñado (y este claramente lo está), pero cuando además todo eso aporta un significado que se perdería de otro modo... entonces es cuando ya no se puede pedir más.

Y no se vayan a creer: a pesar de todo me parece un buen libro. Un muy buen libro (de 3 sobre 4), pero se ha quedado a un paso.

En blanco

2011-05-15T19:00:00.005+02:00

FITXA
=====
Títol: En blanco
Autor: Lucía Serrano
Il•lustrador: Lucía Serrano
Edició: Madrid: Anaya, 2011 (Col. Sopa de cuentos)
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica:

RESSENYA
=========

Yo no sé si a los niños les pasa los mismo que a los adultos, pero desde luego, a mí me ha dado en el clavo: lo que me quita el sueño es el exceso de ideas. Y eso mismo es lo que le pasa a Irene en este álbum que bajo su aspecto pequeño y discreto, dentro de la colección Sopa de cuentos, contiene una gran creación artística. Un texto escueto que no lo dice todo (ni falta que hace), unas ilustraciones que juegan con el blanco y negro para los personajes y los espacios, y el color para las ideas que nos llenan la cabeza y no nos dejan dormir, y una combinación de ambos que juegan entre sí y se usan mutuamente para contar una historia llena de encanto e ironía.

Un librito que recuerda en estilo y recursos los de Peter H. Reynolds (“Casi” y “El punto”); estilo y recursos sencillos, al alcance de cualquiera, y que la autora ha sabido poner a su servicio, haciendo que parezca fácil y divertido y transmitiendo esa sencillez y buenrrollismo al lector.

PS: Y la protagonista se llamará Irene, pero creo que debería llamarse Lucía...